El pati del col·legi, on es comencen a sembrar les desigualtats de gènere
'Patis vius, patis coeducatius' és un documental basat en la tesi doctoral de Sandra Molines 'La coeducació en un centre educatiu: anàlisi del pati escolar' que pretén ser una invitació a reflexionar sobre el que ocorre en els espais d'esbarjo dels col·legis des d'una perspectiva feminista, així com també vol ser una finestra oberta a noves maneres de jugar i educar més igualitària.
El disseny dels patis i la prevalença de certes pràctiques esportives, com és el cas dels camps de futbol, pot anul·lar el desenvolupament d'altres activitats lúdiques, ja que és als patis dels col·legis on es comencen a sembrar les desigualtats de gènere entre xiquetes i xiquets. Així ocorre amb activitats com el futbol, jeràrquicament amb “major prestigi”, amb el qual hi ha un alumnat específic, xiquets i majors especialment, que exerceix “el control i el domini” dels patis, explica Molines, que afig que les pistes esportives ocupen el 70% de l'espai però són ocupades per tan sols el 30% dels alumnes, la qual cosa relega a la resta a ocupar llocs secundaris. En la seua opinió, quan hi ha espais en els quals no es realitza una intervenció, “no estem educant”.
En aquesta mateixa línia, la sociòloga i experta en coeducació Marina Subirats, alerta que els patis dels col·legis s'han convertit en camps d'esports i el professorat “no s'ha donat compte” perquè “el normal és que al pati es jugue al futbol”. Els mateixos professors ho reconeixen, “ho veus però no t'adones”.
L'audiovisual, una iniciativa de l'Associació per la Coeducació en col·laboració amb el centre d'innovació Les Naus, de València, Florida Universitària i Caixa Popular, narra l'experiència de diferents centres valencians en el seu camí cap a una comunitat d'alumnes més igualitària. La coeducació, com explica Molines en el documental, pretén corregir els aprenentatges de rol de gènere amb els quals els alumnes arriben al col·legi. Per a ells es proposen exemples com la creació d'un pati dividit en diverses zones: un espai verd, un altre per a joc tranquil i un altre per a esport. L'objectiu, oferir alternatives a tot l'alumnat per a atendre diferents necessitats i inquietuds.
Tal com narra el Pla Director de Coeducació 2017 de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, es busca corregir l'ocupació d'espais perquè siga més igualitària, tant als patis com en els espais d'estudi, “sense predomini d'activitats en les quals participen específicament xics en moments en els quals es comparteix el mateix espai i temps”. Per a això, s'impulsaran accions entorn de l'ús dels espais, especialment, les zones d'esbarjo, amb la participació de tota la comunitat educativa, inclòs l'alumnat. Es pretén aconseguir transversalitat, visibilitat, inclusió, paritat i valors democràtics.
Professionals de diferents centres expliquen com han reorganitzat els espais per a provar coses noves des d'un punt de vista educatiu. “Preguntem als alumnes que van detectar el problema del futbol”, reconeixen. A partir d'aquest diagnòstic, s'ofereixen alternatives a les activitats hegemòniques, “i els xiquets descobreixen que s'ho poden passar ben jugant a altres coses”, així com millorar la convivència i augmentar el diàleg. “Els alumnes són més feliços perquè tenen més alternatives”, expliquen alguns d'aquests mestres, que incideixen que el que s'està fent és “treballar en els ciutadans del futur, fomentant valors com el respecte”.
