Xelva recordarà la tradició del transport de troncs pel riu Túria fins a València

Durant dos dies Xelva, la capital dels Serrans, recordarà la tradició del transport fluvial de fusta en els rius amb les primeres Jornades Ganxeres i Fusteres. Conferències, presentacions de llibres, col·loquis i projecció de documentals componen un programa que retrà homenatge als ganxers del Racó d'Ademús i dels Serrans, que any rere any, en el fred hivern, arriscaven la vida conduint troncs al llarg del Túria fins a València.

Especialment es recordarà el paper dels xelvans, que treballaven també en altres rius valencians com el Segura, el Xúquer i el Cabriol, així com en altres rius de tota la península ibèrica, on eren considerats grans professionals. Els 'chelvas', com se'ls coneixia en algunes empreses fusteres, conduïen els troncs fent equilibris sobre els pals solts o lligats, per les aigües bravasy les manses del Duero, del Tajo i els seus afluents, del Guadalquivir, i dels rius pirinencs de Navarra i Aragó.

Traginers (transportistes) és el malnom col·lectiu que donaven als pobles veïns als naturals de Xelva, per la gran quantitat de gent que es dedicava a aquest ofici. I ho eren tant per camins de terra, com per camins d’argent, camins de plata, com els va denominar Emili Beüt i Belenguer.

'Agafa el teu ganxo i segueix-nos'

L'Associació Cultural Ganxers del Túria desenvolupa des de 2022 una labor de difusió de l'antic ofici de ganxer o fuster, dedicat al transport de fusta pel riu Túria, que va desaparéixer a mitjan segle XX. En l'actualitat està declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, per iniciativa de la International Association of Timber Rafting, a la qual Gancheros del Túria s'ha incorporat recentment.

En aquesta labor de difusió, l'associació ha organitzat xarrades, conferències, exposicions, taules redones i projecció de documentals en diversos pobles de les comarques del Racó d'Ademús i els Serrans. Ara, de manera especial, i amb un programa molt més ambiciós, es fa a Xelva, per ser el poble més important a nodrir de mà d'obra a aquest ofici, tant en quantitat com en qualitat. Les quadrilles de ganxers xelvans van gaudir de fama en tota Espanya per la seua especialització en descens de rius, i les empreses fusteres els contractaven totes les temporades.

“Per això, per eixe lloc destacat que van tindre en eixa activitat econòmica els gancheros de Xelva, és pel que hem volgut donar la major rellevància i protagonisme a aquest poble, i un merescut homenatge a aquests abnegats treballadors que, any rere any, arriscant la vida, exercien amb gran perícia un ofici dur i perillós en els freds i humits hiverns, i que van contribuir al progrés que ara gaudim”, explica Manuel Félix Cruz Pedraza, president de l'Associació Cultural Ganxers del Túria.

El Palau Vescomtal de Xelva, seu de la Fundació María Antonia Clavel, acull el divendres 23 i el dissabte 24 de maig, les activitats d'aquestes I Jornades Gancheras i Fusteres, en les quals intervindran destacats estudiosos del transport fluvial de la fusta.

Entre els participants d'aquestes primeres jornades estan: Luis Arciniega García, catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat de València i director de la Càtedra Demetrio Ribes, pronunciarà la conferencia 'Fusta per a la capital del Regne de València en època foral'. Juan Piqueras Haba, catedràtic de Geografia de la Universitat de València, parlarà sobre les tramades pel Túria en els segles XVIII al XX, i presentarà el seu últim llibre, 'Tramades i gancheros pels rius d'Espanya'. O Salvador Castillejos Sistero, director, presentarà els seus documentals 'Rius de fusta' i 'Els pastors del bosc flotant', aquest últim guardonat amb diversos premis i mencions.