La COVID-19 causa un increment del 15% en la mortalitat fins a mitjan setembre en el territori valencià
La pandèmia de la COVID-19 ha provocat un increment considerable de la mortalitat a Espanya respecte a la mitjana de les últimes dècades, segons les estimacions del Sistema de Monitoratge de la Mortalitat (MoMo) de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i les dades que maneja l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En concret, segons els registres oficials, al març i abril es van produir a Espanya 41.000 defuncions per damunt de la mitjana històrica i en les primeres setmanes de setembre aquest excés de morts se situava en 2.000, vinculades al virus. Les xifres de morts setmanals que publica Sanitat representen poc més de la meitat de les reals, ja que la dada dels morts cada setmana amb coronavirus a penes suposa entre un 40% i un 60% de les morts reals que notifiquen amb setmanes de retard les comunitats autònomes.
A la Comunitat Valenciana, el 2020 i fins al 14 de setembre, s’han registrat 33.988 morts, una xifra que suposa un augment del 15% respecte a la mitjana històrica dels últims 45 anys (29.560), 4.428 defuncions més en els primers huit mesos i mig de l’any. D’aquestes morts, les atribuïdes al coronavirus, segons les dades oficials de la Conselleria de Sanitat, són unes poques més de 1.600 confirmades per un test diagnòstic. La diferència més gran es va produir durant la primera onada de la pandèmia, els mesos de març i abril, quan van morir 9.431 persones, 2.286 per damunt de la mitjana (un 32% més) –la primera mort atribuïda al coronavirus a la Comunitat Valenciana es va comunicar el 3 de març–, i una cosa semblant s’ha vist en les estadístiques des del 27 de juliol passat, amb 7.102 morts registrades (més de 1.300 per damunt de la mitjana, fet que suposa un increment del 22,5%).
Selecciona tu CCAA: mortalidad durante la crisis del COVID-19 vs todos los años desde 1975
Muertes en cada semana de cada año desde 1975 hasta la actualidad. En negro, la media de 2000 a 2019. Los datos de 2019 y 2020 están infraestimados ya que solo incluyen al 93% de la población con registros informatizados y pueden presentar retrasos en las notificaciones
En concret, des de finals de juliol, coincidint amb la segona onada de la pandèmia del coronavirus, s’han registrat les xifres més elevades de mortalitat des que es tenen registres totes i cadascuna de les setmanes, llevat de la setmana del 7 de setembre, en què amb 795 defuncions comunicades només va ser superada el 2016, en què se’n van produir 803. Així doncs, en tres setmanes es van superar les 900 morts (951 la del 27 de juliol, 940 la del 3 d’agost i 919 la del 10 agost), i en quatre més es van produir més de 830 defuncions (896 la setmana del 17 d’agost, 884 la del 24 d’aquest mes, 880 la del 31 d’agost i 837 la segona setmana de setembre). Segons les estadístiques del MoMo, entre la segona setmana de març i la segona setmana d’abril es van superar el miler de defuncions setmanals.
Durant el pic més elevat de la pandèmia en el territori valencià, el diferencial de mortalitat va arribar al 66% respecte a la mitjana històrica, un percentatge que, després de controlar la corba i la desescalada, va tornar a situar-se entre el 23% i el 27% a partir de l’última setmana de juliol.
Altres pics de mortalitat
En aquests anys també s’han registrat pics de mortalitat elevada en algunes setmanes, acumulats que podien durar una setmana, dues i fins a tres i en què les morts van ser notablement superiors a les que s’han vist amb la COVID-19, ja fora per epidèmies de grip a l’hivern o per colps de calor a l’estiu. Són els casos de l’última setmana de desembre del 2017 (1.869 decessos) i la primera del 2018 (2.026) coincidint amb una de les pitjors grips dels últims temps; les últimes tres setmanes del 2015 (al voltant de 2.000 cadascuna); les dues primeres setmanes del 2012 (més de 2.000 morts cadascuna); o els primers dies d’agost del 2003 (1.709 morts) per una forta onada de calor.
La mortalidad de la crisis del coronavirus en cada comunidad autónoma
Cada punto representa las muertes en cada semana de cada año desde 2000 hasta la actualidad. En negro, la media de 2000 a 2019. Los datos de 2019 y 2020 están infraestimados ya que solo incluyen al 93% de la población (en algunas CCAA menos %) con registros informatizados y pueden presentar retrasos en las notificaciones
Fuente: INE, MoMo (ISCII)
Diferent impacte per comunitats
De totes maneres, la COVID no ha colpejat totes les comunitats per igual. Madrid, Castella i Lleó i Castella-la Manxa, Catalunya, el País Basc i Navarra són les regions més afectades per l’augment de les defuncions durant l’epidèmia, ja que són les zones en què el virus ha actuat amb més virulència, segons les dades del Ministeri de Sanitat. Per contra, a les Canàries, les Balears o Múrcia, la taxa de mortalitat durant l’epidèmia ha estat en nivells similars o fins i tot per davall dels brots de grip de l’última dècada.
0