La Diputació de València es converteix en la principal institució en mans de l’esquerra

La història es repeteix, però a l’inrevés. Si l’última legislatura, el popular Carlos Mazón va pilotar l’oposició al Pacte del Botànic des de la presidència de la Diputació d’Alacant, ara li toca a l’esquerra fer-ho des de la de València, l’única institució de gran importància que conserven el PSPV-PSOE i Compromís.

Després d’un recompte fins a l’últim minut, les dues forces d’esquerres conservaran la institució provincial gràcies al diputat de La Vall Ens Uneix, la formació que va crear l’expresident Jorge Rodríguez després d’eixir del PSPV-PSOE arran de la seua imputació en el cas Alqueria. Rodríguez ha sigut absolt dimarts en una sentència dictada a penes l’endemà passat de les eleccions.

El diputat del partit judicial d’Ontinyent ha decantat la balança a l’esquerra, propiciant que la Diputació de València es convertisca en un autèntic refugi institucional després de la derrota electoral del Pacte del Botànic. Si bé els resultats oficials es publicaran el pròxim 5 de juliol, segons els terminis previstos en el reglament, no es descarta una més que probable impugnació per part del PP.

La institució concentrarà el nou poder municipal del PSPV-PSOE a València, amb l’alcalde de Mislata i secretari general dels socialistes a la província, Carlos Fernández Bielsa, com a clar favorit per a presidir-la. Fernández Bielsa ha sigut en aquest últim mandat vicepresident de la Diputació de València i diputat de l’Àrea de Cooperació Municipal, Coordinació Institucional i Cohesió Territorial. El favorit ha sigut l’alcalde socialista més votat d’Espanya, amb un 61,72%, per davant fins i tot que el primer edil de Vigo, Abel Caballero.

No obstant això, altres alcaldes o regidors que han resistit en les urnes tenen un paper assegurat en el refugi de la Diputació de València.

Darío Moreno, alcalde de Sagunt, ha obtingut una victòria històrica amb 12 regidors, dos més que en els comicis anteriors, i el 43,13% dels vots. A més, Moreno tindrà un paper rellevant en la gestió municipal del desembarcament de la gigafactoria de Sagunt, un dels vaixells almirall de la campanya socialista que en la resta del territori valencià no ha servit per a l’aval de les urnes. No obstant això, Moreno podría cedir el lloc de diputat provincial a un altre edil de la comarca, segons fonts consultades.

Un altre representant del nou poder municipal socialista a la província és l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, que va substituir el 2021 Diana Morant, actual ministra de Ciència. Prieto s’ha quedat a un sol regidor de la majoria absoluta amb el 41,50% dels vots i repeteix govern amb Més Gandia, la suma de Compromís i d’Unides Podem juntament amb independents.

La radiografia del poder municipal amb una més que segura representació en la Diputació de València es completa amb l’alcalde de Cullera, Jordi Mayor, que ha aconseguit la majoria absoluta amb 14 regidors. Mayor ja exercia de diputat de Turisme i Bandes de Música durant l’últim mandat de la institució provincial. Rafa García, alcalde de Burjassot que també ha obtingut majoria, ja va exercir de vicepresident segon i responsable de l’àrea d’Infraestructures. Juan Antonio Sagredo, alcalde de Paterna, que també revalida el càrrec amb majoria absoluta, completa el quadre de candidats a ocupar llocs de rellevància en la institució provincial.

Els fronts de Cultura i Memòria Històrica

La Diputació de València manté, a part d’un notable pressupost, dues competències que poden ser claus en la nova legislatura en què el PP controlarà totes les institucions valencianes. Es tracta de l’àmbit de Cultura, en què gestiona institucions com Alfons el Magnànim, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (Muvim) i el Museu d’Etnologia o el centre cultural la Beneficència.

A més, un altre front de referència per a l’esquerra valenciana és el de la memòria històrica. La institució provincial manté molt activa una delegació en aquesta matèria que, durant el primer mandat entre el 2015 i el 2019, va finançar per primera vegada amb fons públics les exhumacions de víctimes de la repressió enterrades en fosses de cementeris com el de Paterna.

Durant la segona legislatura del Pacte del Botànic va ser la Conselleria de Transparència i Qualitat Democràtica el departament autonòmic que es va encarregar del finançament de les faenes d’exhumació. No obstant això, amb la victòria electoral de la dreta el 28M, les associacions de descendents de víctimes del franquisme només podran recórrer als fons públics de la delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València.