Un document inèdit prova que la Generalitat no va sol·licitar l’UME per a tot València fins a l’arribada de Mazón al Cecopi

La cronologia dels esdeveniments de la DANA del 29 d’octubre de l’any passat posa de manifest la lentitud amb què la Generalitat Valenciana va anar adoptant diverses mesures aquell dia, tant pel que fa a l’avís a la població com en la mobilització d’efectius de salvament.

Aquell dia, el Govern valencià va arribar tard a tot, a pesar que a les 07.36 l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va activar el primer avís roig, que implica que “el perill és extraordinari per a les persones i els béns” i que en el butlletí que va remetre l’organisme a Emergències de la Generalitat va advertir que “l’acumulació [de 180 litres per metre quadrat en 12 hores] pot donar-se en dues o tres hores”.

A les 10.00 del matí, gairebé tota la província de València estava en avís roig i a les 12.30 Emergències ja havia activat dues alertes hidrològiques pels avisos rebuts per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) per les crescudes del riu Magre i del barranc de Poio. De fet, a aquella mateixa hora, l’exconsellera de Justícia i comandament únic de l’emergència, Salomé Pradas, es va apuntar en un paper totes dues situacions com les dues més importants a tindre en compte pel risc que comportaven, com pot veure’s en els vídeos del Centre d’Emergències de l’Eliana que han eixit a la llum fa poc.

Malgrat tota aquesta situació i les greus inundacions que ja s’esdevenien a Utiel, el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) no es va convocar fins a les 15.00 (per a reunir-se dues hores més tard), moment en què se sol·licita la primera mobilització de la Unitat Militar d’Emergències (UME) per a aquesta zona, després d'haver rebutjat un primer oferiment de la delegada del Govern, Pilar Bernabé, a les 12.23 hores. El correu de la Sala d’Emergències de la Generalitat sol·licitant els mitjans per a Utiel va eixir a les 15.40. Com ha reconegut el cap del Consell, Carlos Mazón, en una entrevista en Las Provincias, malgrat ser sabedor d’aquesta situació, incloent-hi la mobilització de l’UME, va decidir anar-se’n a dinar a El Ventorro.

A més, segons la documentació recaptada per elDiario.es, malgrat la gravetat dels efectes de la riuada amb el pas dels minuts, no va ser fins a les 20.30 que el subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, va signar el segon document pel qual se sol·licita que s’ampliara la mobilització de la Unitat Militar d’Emergències (UME) a tota la província de València. El correu electrònic de la Sala d’Emergències de la Generalitat amb la petició ix a les 20.35, set minuts després de l’arribada de Mazón al Cecopi. El president també va afirmar en l’entrevista esmentada que “mai va donar un ordre a Pradas, ni per a convocar el Cecopi ni per a activar l’UME, ni per a enviar l’alerta”.

La veritat és que els vídeos que s’han publicat fa poc amb l’arribada del cap del Consell al Centre de Coordinació d’Emergència (CCE) a les 20.28 mostren un Mazón totalment sobrepassat a qui els tècnics, Pradas i el president de la Diputació de València tracten de donar explicacions, presumiblement explicant-li l’última hora de la situació: “Ha sigut una meteorologia mai coneguda. Una explosió”, li explica gràficament la consellera de Justícia llavors, Salomé Pradas, abans que Mazón s’incorpore a la reunió amb la resta de les administracions i Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

A aquestes hores, sis comarques valencianes ja patien unes inundacions històriques i els equips de rescat es veien impotents davant la riuada que ja es devia haver cobrat desenes de vides.

Aquests vídeos propietat d’Emergències, gravats per una empresa externa, han sigut ocultats a la titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, Núria Ruiz Tobarra, durant 11 mesos, fins que elDiario.es va revelar en exclusiva que la Generalitat tenia una gravació pròpia dels moments clau del Cecopi. Tan importants per a la causa són aquests documents que en un es demostra que Emergències va posar damunt la taula la possibilitat de llançar un primer Es-Alert cap a les 17.10, tres hores abans que s’enviara el de les 20.11. Un fet que evidencia el retard i la falta de reacció de la Generalitat.

Segons la mateixa documentació recaptada per aquesta redacció, la Generalitat va sol·licitar el 27 de març a les 15.00 la desmobilització dels efectius.

L’UME va rescatar més de 570 persones en les primeres hores

Segons diverses fonts consultades per elDiario.es, l’UME va mobilitzar un total de 2.200 efectius, 1.200 dels quals en les primeres huit hores de la catàstrofe. A més, van utilitzar ⁠600 mitjans i van aconseguir rescatar ⁠ més de 570 persones en aquestes primeres hores. El comandament va arribar a coordinar 33.000 membres de les Forces Armades fins amb 8.600 militars treballant simultàniament en un dia.

L’UME va fer així el seu desplegament més gran en una emergència que va afectar 75 municipis. L’elevat nombre de personal, béns i infraestructures afectades van generar una necessitat de resposta ràpida per a reduir els danys causats.