Les nines de Famosa es dirigeixen… a la diversitat: ninos per a famílies homosexuals o monoparentals
Famosa continua fent passos per no quedar-se arrere. La companyia alacantina, l’acrònim de la qual –Fábricas Agrupadas de Muñecas de Onil SA– revela els seus orígens, quan el 1957 naixia a la localitat alacantina després de la fusió de nombroses petites empreses jogueteres per a fer front a la revolucionària aparició del joguet de plàstic, encara un Nadal especial.
Primer, perquè aquest 2019 serà recordat com l’any de la seua adquisició per part de la multinacional italiana Giochi Preziosi al final de juliol. Segon, perquè aquesta operació, per la qual totes dues firmes van acordar mantindre les seues marques comercials, arriba després que l’executiva francesa Marie-Eve Rougeot reflotara la companyia espanyola després d’anys pèrdues fins a situar-la com a líder actual del mercat nacional. I tercer, perquè Famosa també encapçala el top 10 de joguets més venuts gràcies a marques tradicionals com Pinypon, Nancy i Nenuco, juntament amb la creada el 2018 The Bellies, actual número 1, una suma de bebés “entremaliats i interactius” col·leccionables que compta amb el seu propi canal de Youtube.
La reinvenció de Famosa, el centre logístic de la qual està situat en el polígon Les Talaies d’Alacant, es completa amb la seua nova marca Mymy City, llançada a principis d’aquest mes, i pensada perquè els xiquets puguen triar, entre un ampli set de personatges, quina família els representa: una parella sense fills, dos pares, dues mares… Una aposta pels nous temps que inclou ninos amb postura ecologista o animalista i l’aparició al gener del 2020 de la figura de l’avi “com a membres cada vegada més presents i amb més rols en la vida diària dels xiquets”, avança l’empresa.
Una fugida dels estereotips tradicionals que allunya encara més en el temps el pioner espot televisiu de ‘Las muñecas de Famosa se dirigen al portal...’ llançat per la companyia el 1972 i que ha quedat guardat en l’imaginari col·lectiu com una nadala popular. Pocs anys abans, la primera companyia espanyola fabricant de joguets es donava a conéixer amb la Güendolina, i va donar pas als pocs anys a les Nancy, les Barriguitas, Nenuco i Pinypon, símbols de la infància de les generacions de xiquetes de la dècada dels 60 i 70 i que van tornar al mercat modernitzades a principis del segle XXI.
Estratègies
Però, per a arribar a aquest context, i fins a ser adquirida pels italians enguany, Famosa ha anat fent passos, no sempre precisos, en l’externalització de la seua marca i en la reducció de costos. El 2005 va arribar l’adquisició de les companyies jogueteres Play by Play i Feber, una operació que en la pràctica va acabar suposant la seua eixida, mig segle després, de la denominada Vall del Joguet (Ibi i Onil) per desavinences amb l’arrendador de les naus de Famosa, propietat de l’antic amo de Feber.
Llavors va arribar la crisi i la joguetera es va veure obligada a escometre una ampliació de capital –de 46 milions– i a renegociar el seu deute en un moment en què formava part de Vista Capital, la societat de capital de risc del Santander, que el 2010 vendria el negoci a la multinacional americana Sun Capital Partners.
Enguany és fonamental. Obri la fàbrica de Famosa a Monterrey, Mèxic, on produeix en l’actualitat el 5% del producte. Però és la Xina el país escollit pels amos per a abaratir costos, que arriba a assumir el 75% del total de la producció, i Alacant queda únicament amb el 20% restant.
Perquè és en el polígon industrial de Les Talaies de la capital de província on s’acaba instal·lant al gener del 2016 –exercici en què va registrar pèrdues–, on va arribar a estar el gros dels quasi 350 empleats d’Espanya de les 650 persones contractades del grup Famosa.
El 2018 Famosa comença a remuntar el vol gràcies a una facturació de quasi 135 milions d’euros i un benefici net de 4,6 milions. Per al 2020, la companyia té previst culminar la seua integració en Giochi Preziosi, confiant que “l’impacte pel que fa als empleats serà reduït”, assenyalen fonts de la firma.
El repte de futur que afronta l’empresa que es va fundar a Onil és el d’optimar les exportacions, situant-se en aquest 2019 en el 50%, pertanyent l’altra meitat a vendes en sòl espanyol i, sobretot, trobar la tecla en el seu intent de desestacionalitzar les seues vendes, el gros principal de les quals continua sent en època nadalenca.
0