Francisco Cardona: “Ni Federico Trillo podria arribar a més sent Fill Adoptiu, ni Alcoi a menys”

No va ser un accident. Aqueix terme el va desterrar Francisco Cardona quan van començar a eixir les nombroses irregularitats que van posar fi a la vida de 75 persones, 62 de les quals eren militars espanyols a bord del Iàkovlev-42 la nit del 26 de maig de 2003. “Un accident és una cosa que ocorre de manera imprevisible, però això del Iak es podia haver evitat”.

Paco, com tothom el coneix a Alboraia (València), també avisa al principi de l’entrevista que les seues declaracions les firma “més com un pare” que com el vicepresident de l’associació víctimes. Pare de tres fills, un de mort a la muntanya turca de Pilav quan només tenia 28 anys. Ara que es compliran 15 anys de la tragèdia i ell ratlla els 70, continua recordant com el primer dia la quantitat d’amics que van anar al funeral i van plorar la pèrdua d’un xic “enamorat de la vida” davant d’un cos que no era el seu, a pesar que li digueren que es tractava de Francisco José Cardona Gil, sergent de l’Aire.

Amb veu tensa i forta, ens atén abans de participar en les jornades que Guanyar Alcoi ha organitzat aquest dissabte per generar debat sobre la gestió que va protagonitzar l’exministre de Defensa Federico Trillo, del que ha estat el succés més dolorós de l’exèrcit d’Espanya en els temps de pau. La intencionalitat, en últim lloc, d’aquesta agrupació en què estan Podem i Esquerra Unida és pressionar perquè avancen els tràmits enquistats que a hores d’ara continuen atorgant al polític de Cartagena el títol de Fill Adoptiu de la localitat alacantina.

“Que què hi opine? Doncs, que Trillo no podria arribar a més sent Fill Adoptiu, ni Alcoi a menys”. Dit queda. Arrere queden els últims intents de retirar-li la distinció, frenada al mes de desembre del 2017 per l’amenaça que qui va ser president del Congrés de portar el govern local socialista als tribunals. “Ni recorde el nombre de vegades que Trillo m’ha amenaçat a mi també per tot el que dic d’ell –recorda Cardona– però no s’atreveix”.

L’exministre, en canvi, sí que va haver de renunciar al càrrec d’ambaixador de Londres pel demolidor informe del Consell d’Estat que va atribuir al ministeri que ell dirigia responsabilitat patrimonial en el sinistre. La paradoxa va voler que Trillo ingressara pocs dies després en la seua plaça de lletrat en aquest òrgan consultiu.

“Algú d’aquest Govern sap on estan els contractes del Iak, però no volen traure’ls perquè hi ha una irregularitat constant des que el Govern comença la contractació amb Chapman Freeborn, que era el contractista de l’agència NAMSA de l’OTAN –encarregada del trasllat de les tropes–”. Entrem en matèria. Cardona es refereix a l’“obscurantisme” que embolcalla aquest assumpte després d’haver sol·licitat la documentació de les cinc subcontractes de la compra i gestió del Iak sinistrat. “De cinc, només en va aparéixer una a l’estranger i el preu estava ratllat amb corrector líquid”, afirma en al·lusió als intents del successor en la cartera de Defensa, José Bono, d’aclarir el que havia passat. “A mi una funcionària de Defensa em diu que els contractes estan en una habitació fosca, a la quarta planta del Ministeri de Defensa i no res més”, assumeix amb resignació.

És per això que es pregunta, “Qui s’ha quedat els 110.000 euros” que figuren com a import per noliejar l’avió? Des de l’associació de víctimes reclamen la intervenció del Tribunal de Comptes “perquè examine els moviments comptables” de quan es du a terme el contracte i veure si aqueixa partida està consignada en els pagaments del Ministeri de Defensa i on s’han continuat els pagaments que revelarien sobrecostos. “Ací es destaparia si realment hi ha hagut una malversació de fons públics, que és el que sembla”, sentencia.

Paco Cardona creu que al final es destaparan els seus dubtes sobre això (“una altra cosa és que jo arribe a veure-ho”), de la mateixa manera que va acabar sabent-se de l’existència de catorze queixes emeses per militars espanyols que advertien dels problemes que arrossegava el Iak-42 i que si s’hagueren atés aquest article no existiria. O de la irregularitat sobre les assegurances obligatòries no subscrites per l’Estat per als passatgers del vol; per no mencionar les falsificacions en la identificació de 30 cadàvers per les quals l’Audiència Nacional va condemnar dos oficials que el Govern de Rajoy posteriorment va indultar el 2012.

“Fart de les mentides” i del “maltractament” patit durant aquests tres lustres, l’últim davant del nom escollit pel fill de Trillo per a la seua banda musical Modo Avión, “una manera subtil d’ofendre”, valora el gir imprés per la ministra de Defensa María Dolores de Cospedal fa ara un any atenent, com encara no ha fet Trillo, les víctimes i prometent-los una investigació per a trobar els contractes. “Però per molt que el Govern no assumisca responsabilitats polítiques no ens sentirem rescabalats”. Bé, el màxim responsable Federico Trillo, no sembla decidit a assumir-les, li diem. “És que el màxim responsable no era el ministre de Defensa –contesta– sinó el president del Govern, i el vicepresident de llavors –Mariano Rajoy– que actualment continua dient-nos que ell no sabia res”.