Les ombres de l’amfitrió de les disbauxes de la Gürtel

Malgrat que Bernabé Cano va revalidar el seu mandat, l’arribada de Ciutadans a la Diputació d’Alacant semblava suposar la fi de qualsevol ambició política. La postura de la formació taronja en pro de la regeneració i l’enemistat política dels seus líders a Alacant cap a algú amb qui van compartir militància en el PP, bloquejaven qualsevol salt cap amunt. Més encara amb el nou discurs del president de la corporació provincial, el també popular César Sánchez.

No obstant això, Cano ha superat tots els obstacles. Sánchez l’ha nomenat aquestes últimes setmanes diputat responsable de les obres de millora en els municipis en la Diputació d’Alacant. Un premi que contrasta amb el discurs de Sánchez i les reticències de Ciutadans a l’alcalde de la Nucia (Marina Baixa), en especial, pel rastre de sospites que l’assenyalen.

‘Pilota’ urbanística amb Correa

Successor de Diego Such al capdavant de l’alcaldia, Bernabé Cano va tenir una relació especial amb un dels personatges clau, segons la investigació, del cas Gürtel. Álvaro Pérez ‘El Bigotes’, delegat d’Orange Market, l’empresa matriu de la xarxa, a València, va travar una gran amistat amb Berna, com popularment se’l coneix al poble. Cano ho va reconéixer després públicament. És més, El Bigotes tenia el seu xalet a la localitat i la seua dona va ser presentadora de la Nit de Cap d’Any del 2007 en Canal 9, que es va emetre des de la Nucia.

Aqueixos vincles van fer que un grapat d’empreses relacionades amb la trama obtingueren uns quants contractes de l’Ajuntament. Cano va adjudicar a Altius Levante la construcció de la piscina municipal per 2 milions i la seua gestió durant 25 anys. La contractista va pagar posteriorment a Orange Market 41.811 euros per una campanya de màrqueting.

L’any 2002, amb poc més d’un any al capdavant de l’alcaldia, Cano va adjudicar a Especial Events la gala dels “Premis a la Llibertat Luis del Olmo” que se celebraven a la localitat de la Marina Baixa. Segons la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF), la mercantil va elaborar un full de costos en què van calcular unes despeses d’organització de 185.601 euros. Tanmateix, van fracturar a l’Ajuntament 305.682 euros. El benefici va ser de 120.061 euros.

La vinculació entre l’alcalde i la xarxa capitanejada per Francisco Correa va ser tal que va protagonitzar un dels episodis més jocosos de la trama. En les transcripcions de les gravacions efectuades en la investigació, Correa comenta que va participar en una festa organitzada en un local “quasi secret” de l’alcalde de la Nucia. I apunta que allà hi havia “cinc ties impressionants”. “Bernabé ens va dir que ell els muntaria una (festa) de puta mare amb ties al seu poble”, va indicar el presumpte capitost de la xarxa.

La connexió no acaba ací. Segons va publicar El País, el registre municipal va estar al servei de la trama. Qualificat de “barbaritat” i d’“irregularitat” pels llavors dos secretaris municipals, Pérez va presentar a través de la finestreta única de l’Ajuntament l’oferta per a aconseguir l’adjudicació de Fitur 2006. Però, segons sembla, la inscripció la va fer fora de termini. La solució pretesament acordada va ser manipular el registre. Dues missives –l’una entre l’apoderada d’Orange Market amb Turisme i l’altra entre el secretari de la Nucia i la Conselleria– van alimentar les sospites.

No obstant això, la gran operació que va voler preparar la trama Gürtel a la població va ser una pilota urbanística. “Tinc un tema gros a València, amb un PAI pràcticament tancat, el paio demana 1.000 quilos més. Comprem a 10.000 i venem a 20.000. Guanyem 12.000 quilos. Un empresari posa el 50% i jo l’altre 50%. Del meu 50% jo repartisc amb Ramón Blanco, amb Álvaro [Pérez, ‘El Bigotes’], amb Pablo [Crespo] i amb l’alcalde [Bernabé Cano]. Hi ha un tema mediambiental que el desbloquege jo”.

La conversa interceptada per la policia al·ludia al PAI Peu de Muntanya. Una operació en què va estar implicat l’empresari José Luis Ulibarri –l’empresa del qual es va emportar 13 llicències de TDT en el concurs que va fer el conseller Esteban González Pons–, però que va fracassar després de les pressions d’un dels negociadors, Jacobo Gordon, amic d’Alejandro Agag, gendre de l’expresident del Govern, José María Aznar. Va haver-hi una segona oportunitat. Inerzia, mercantil d’uns empresaris pròxims a Cano, Gerardo Martínez Riquelme i Antonio Rocamora, va invertir 19 milions d’euros per comprar el 66% del PAI.

Amb aqueixa maniobra, es desbloquejava l’operació urbanística i es podia cedir una part del PAI a Hator Consulting, propietat de Pablo Crespo, un altre dels presumptes capitostos de Gürtel. Tant ell com l’antic administrador d’aqueixa empresa eren propietaris de Castaño Corporate, empresa que a través d’un altre PAI impulsat per Cano, segons Levante-EMV, va blanquejar 756.240 euros pretesament procedents de comissions vinculades al contracte de la visita del Papa. Els negocis amb Crespo van acabar malament. I per això les paraules que li va dedicar a l’alcalde, segons la UDEF: “Quan en un negoci s’inicia un procés d’aquesta mena, amb actituds mafioses, no queda sinó esperar una resposta del mateix calibre”.

L’‘estrany’ negoci dels lloguers

Ambdós empresaris, a més, van urbanitzar diverses parcel·les de la família de Cano i van obtenir 19 milions d’euros gràcies a un intercanvi de terrenys en el PAI de la Serreta. Aquests, al seu torn, han fet negocis amb l’empresari Antonio Silvestre, a qui la societat Rifu Inversiones, propietat de l’advocat Agustín Ribera, va comprar uns quants locals, uns baixos que van ocupar empreses concessionàries de la Nucia. Ribera va defensar debades Cano i altres regidors davant d’una denúncia per prevaricació. La candidatura de l’actual alcalde va llogar en la campanya del 2015 un local a aquest lletrat.

Imputat per contractacions irregulars

L’ombra dels padrins sempre va planejar sobre el nou diputat d’Obres de la Diputació d’Alacant. Van ser els socialistes els que van denunciar davant dels tribunals la contractació de familiars i afins al PP. La Fiscalia va rastrejar els pretesos barrots, i d’ací va sorgir la causa per la qual Cano està imputat per presumptes delictes de prevaricació i desobediència pel fet d’aprovar el pagament de nòmines a una vintena de treballadors municipals contractats de manera irregular.

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) havia tombat la incorporació d’aqueixes persones després d’un recurs de CCOO. Però, l’Ajuntament va continuar abonant les nòmines a aqueixos 20 treballadors irregulars. La causa s’acosta al judici oral després de ratificar la Fiscalia la seua imputació l’estiu passat.