Un informe de la residència de Paiporta on hi va haver sis morts a la DANA revela avisos erronis de la Generalitat

Susana Camarero, la vicepresidenta de Carlos Mazón responsable de les residències de gent gran, estava avisada el 29 d'octubre passat que els barrancs a la zona de Carlet estaven “a punt de col·lapsar” per la DANA. Així li ho va comunicar, a les 14.44, el llavors secretari autonòmic d'Emergències en un grup de WhatsApp en què Camarero li va respondre: “Jope, si necessites alguna cosa ens dius”. Una mica menys de cinc hores després, l'aigua va arrasar la planta baixa de la residència de gent gran de l'empresa Savia a Paiporta, on van morir sis usuaris. “No els va arribar cap avís de l'aigua, la vesprada estava molt grisa, però no va ploure i va entrar de sobte”, va declarar el passat 3 d'abril davant la jutgessa de la DANA un auxiliar de la residència, que actualment exerceix de supervisor.

La direcció general de Dependència i Persones Majors, dependent de la Conselleria de Serveis Socials, que dirigeix Susana Camarero, havia remès a les 9.52 a la bústia general de correu electrònic de l'empresa el Protocol d'Actuació en cas d'alerta meteorològica per pluges en centres de dia i residències. El mateix e-mail va ser remès des de la mateixa direcció general, específicament, a tots els centres de Sabia, excepte al de Paiporta i a altres dos, segons l'informe de l'empresa que consta en el sumari i al qual ha tingut accés elDiario.es.

Al Protocol d'Actuació remès a les 9.52 pel departament autonòmic de Dependència i Persones Majors, que dirigeix Beatriz Simón, s'indicava que l'alerta activa a la zona de Paiporta, a les 7.45 del matí, era taronja i que “no hi havia cap emergència activa”. A pesar que la Aemet havia elevat l'avís a vermell per a la zona de Paiporta a les 9.41.

L'empresa va fer un seguiment en tres dels seus centres, situats a les comarques de Requena-Utiel i la Foia de Bunyol, “a causa de la intensitat de les pluges”.

“No consta per part de cap Administració o autoritat (Policia Local, Guàrdia Civil, entre d'altres) durant tot el matí i les hores prèvies a la inundació comunicació directa amb el Centre Savia Paiporta avisant de cap risc de preemergència o emergència”, resa l'informe.

La residència va viure “condicions extremes” en una nit que “va desafiar tots els límits del que s'imagina”, segons indica un altre informe del 24 de desembre passat remès a la Fiscalia.

El centre, amb 120 usuaris el dia dels fets, està situat a només dos quilòmetres del barranc del Poyo, en una parcel·la de gairebé 9.000 metres quadrats que inclou l'edifici i un ampli jardí.

Cap a les 19.30, aproximadament, es va començar a inundar la residència. Els treballadors van organitzar una “escala humana” per pujar als residents que estaven sopant en el primer torn per posar-los fora de perill “on podien”. La psicòloga de la residència, actualment directora, va assegurar davant la jutgessa instructora que “no van poder telefonar al 112 perquè no donava to”. Dos vehicles es van estampar contra el centre, arrencant les portes.

“La primera comunicació oficial del risc d'inundació va arribar a les 20.11 a través del sistema Es-Alert als mòbils de tots els habitants de la província de València quan el Centre Savia Paiporta estava completament inundat”, indica l'informe, signat pel llavors director de la residència, Alejandro M.

Un gericultor va veure com es trencava el clos de la residència a conseqüència de la força de l'aigua, que ni tan sols sabia “d'on venia”. L'aigua va entrar en el centre “amb molta força” i, en tot just 15 minuts, els arribava per la cintura.

A més, poc després d'entrar l'aigua, se'n va anar la llum, amb la qual cosa van haver d'usar les llanternes dels telèfons mòbils. El testimoni “es va quedar a les escales per poder evacuar la gent a la planta de dalt, van fer una cadena humana en veure la situació i van anar pujant als residents”.

Una treballadora de la neteja, al primer pis, es va “estranyar perquè no plovia” quan va escoltar els crits d'“aigua, aigua”. Des de dalt va veure com diversos dels seus companys pujaven “a pes” els residents mentre l'escala ja estava amb “aigua bruta” i de color “marró”.

Tot i la ràpida reacció dels treballadors, molts d'origen llatinoamericà, sis dels residents van morir a la planta baixa. Es tracta de víctimes que tenien mobilitat reduïda i “la roba mullada”, segons va explicar davant de la jutgessa una auxiliar de geriatria.

Sis morts i dos lesionats

A la planta baixa, segons la testimoni, hi havia uns 60 residents. L'auxiliar de geriatria va relatar els fets amb precisió, segons resa l'acta de la seva declaració davant la instructora: “Van començar a evacuar-los un a un, intentant pujar als màxims possibles, van intentar pujar-los a tots, no sap durant quant de temps, es van quedar sense llum i l'aigua era tèrbola, els mobles van començar a moure's, els mobles van començar a moure's, no hi eren perquè s'havien desplaçat”.

L'informe del director de la residència detalla que a la primera planta hi havia un total de 28 usuaris, dos d'ells enllitats. Les sis víctimes mortals eren a les sales 2 i 3. “La força i el nivell de l'aigua i llot, així com el corrent existent, van impedir als professionals seguir accedint a la sala 3 per salvar la vida de quatre persones que queden en aquesta zona”, afirma l'informe.

D'altra banda, dues persones a la sala 2 van resultar mortes després de ser desplaçades a les butaques per la força del corrent de l'aigua. El cos d'una va ser localitzat per la Guàrdia Civil l'endemà en uns “camps allunyats” del centre. A la primera planta, una dona evacuada va caure i va patir un traumatisme cranioencefàlic i una altra usuària una es va ennuegar i va patir una broncoaspiració.

La situació que es va viure a la residència va ser dramàtica, encara que els treballadors “es van compenetrar molt bé per coordinar-se” i pujar als residents. “No veien res i el corrent era molt fort i l'aigua els arribava al pit. Una de les últimes persones que van treure de la planta baixa ”la va haver d'agafar un company perquè gairebé se l'emporta el corrent“, segons indica l'acta de la declaració de l'actual directora davant la jutgessa.

Sense avisos de “cap autoritat”

D'altra banda, l'informe de l'anterior director de la residència assegura que des del centre es va intentar un contacte “continu” per demanar ajuda a bombers, personal de protecció civil i “autoritats” com ara la direcció general d'Infraestructures Sociosanitàries, també enquadrada a la conselleria de Susana Camarero. “Les autoritats s'interessen per la situació i afirmen haver traslladat la urgència a qui correspon”, afirma l'informe.

També consten trucades de la vicepresidenta Susana Camarero a la psicòloga del centre, “qui afirma haver-li manifestat que el que necessitaven era ajuda”. Cap a les 3.30 de la matinada del 30 d'octubre van poder arribar a la residència efectius de la Unitat Militar d'Emergències (UME). Amb ajuda de la UME, els usuaris supervivents van poder ser evacuats a les 15.30 de l'endemà de la DANA.

L'empresa va procedir al reallotjament de 114 persones i va informar els familiars del que havia passat. Savia també va oferir suport psicològic als 15 treballadors que es van jugar el tipus per evacuar els avis que van patir una barrancada de la qual “no van rebre cap avís de cap autoritat”, segons va lamentar davant la jutgessa el gerocultor que va declarar com a testimoni. El mateix va dir la treballadora de la neteja: “No van tenir avís de perill de l´aigua”.