Les claus de l’acord entre Compromís i Sumar a la Comunitat Valenciana

Els partits que conformen Compromís han donat el vistiplau a l’acord per a presentar-se a les generals amb Sumar, la plataforma que encapçala Yolanda Díaz. Els òrgans de representació de la militància d’Iniciativa, Més i Verds Equo avalen l’acord aconseguit per la comissió negociadora, que el va elevar divendres a les executives de la coalició. Més del 80% dels participants en la consulta avalen la fórmula obtinguda: Compromís-Sumar: Sumem per Guanyar.

L’acord arriba al cap de deu dies de negociacions que s’han intensificat en les últimes hores. La Comunitat Valenciana era un dels territoris més complexos per a un pacte entre partits, atesa la seua pròpia idiosincràsia i l’aritmètica electoral. És un territori que aporta 32 escons al Congrés i un 10% dels electors, on Compromís s’ha consolidat com una opció d’esquerra alternativa al PSOE, on Podem havia obtingut bons números fins al 28M passat i on Esquerra Unida manté la seua estructura territorial passats els comicis municipals. També és un dels territoris en què més ‘car’ ix un diputat, en termes de votants: obtindre un escó per València requereix més de 125.000 electors; a la veïna Teruel en són menys de 50.000.

Malgrat la complexitat per a abordar un acord en temps rècord, la comissió negociadora de Compromís, amb Iván Castañón i Amparo Piquer al capdavant, ha aconseguit un pacte amb Sumar en què les reivindicacions dels valencianistes es veuen reflectides. Des que va començar a moure’s la idea d’un projecte que portara Yolanda Díaz com a cap de cartell, els valencianistes han mostrat clares les seues intencions: predisposició a conformar majories progressistes sense diluir la seua identitat i les reivindicacions valencianes en una sopa de sigles. Compromís volia marca pròpia, perfil propi i els llocs d’eixida. En l’acord ratificat divendres, els de Joan Baldoví queden satisfets. Se sumen a Sumar. Aquestes són les claus del pacte:

Nom. La coalició es registra com a Compromís-Sumar: Sumem per Guanyar. En la papereta el logo apareixerà invertit, per coherència amb la resta de les candidatures en l’Estat; és a dir: Sumar-Compromís. El registre resulta clau a l’hora de determinar qüestions legals com les econòmiques i la possibilitat de tindre grup parlamentari en el Congrés.

Programa. Compromís i Sumar comparteixen bona part de les seues propostes electorals: setmana laboral de 32 hores, una agenda de salut mental, polítiques feministes, lluita contra el canvi climàtic... Amb tot, la coalició valencianista ha volgut emfatitzar el que denominen l’agenda valenciana, les reivindicacions concretes de l’autonomia: finançament autonòmic just, inversions territorials concordes al pes poblacional i infraestructures dignes, amb especial recalcament en el Corredor Mediterrani i la xarxa de trens de Rodalia.

Autonomia política. Els valencianistes exigien un protocol clar d’actuació per a mantindre la seua autonomia en el Congrés. Si es donen les circumstàncies tècniques, negociaran amb la Mesa del Congrés un grup parlamentari propi; si no, tindran autonomia en el vot i en la presa de decisions, en una fórmula similar a la que han dut a terme amb Més País aquesta legislatura.

Bilateralitat. Compromís acorda negociar amb Sumar i que tots dos es reconeguen com a interlocutors. Els valencianistes dialoguen directament amb la plataforma de Yolanda Díaz, que és l’actor electoral reconegut, no amb la resta dels partits. Entre tots dos, cadascú té identitat pròpia.

Llistes. En virtut de l’acord, Compromís designarà el número u per València al Congrés, Sumar el d’Alacant i entre tots dos consensuaran un candidat per a Castelló. Els números dos al Congrés corresponen a Compromís, els tres a Sumar, i així seguirà el format de llista cremallera. En el cas del Senat, l’ordre s’inverteix: el número u per València serà triat per Sumar, el d’Alacant per Compromís, també el de Castelló, un espill de la llista a la cambra baixa. El número 3 per València serà per a Esquerra Unida, que ha subscrit un acord a través de l’organització que encapçala Alberto Garzón en tot l’Estat.

Portaveu i candidat de país. Seguint el seu funcionament habitual, Compromís tindrà un candidat per al País Valencià, que exercirà de portaveu de la formació o màxim representant en el Congrés. Aquesta persona serà la número u per València i qui ocupe els cartells electorals al costat de Yolanda Díaz al País Valencià.

Elecció de candidats. Els partits que conformen Compromís triaran els seus representants per separat, com acostumen a fer. Iniciativa-Compromís i Més-Compromís faran unes primàries la setmana vinent i posaran els seus candidats en comú amb Verds-Equo, la tercera branca de la coalició. Les formacions han aprovat divendres els seus reglaments de primàries i el procés, que arranca dissabte, culminarà el divendres 16 de juny.

Per quotes de partit, fórmula que empren sempre els valencianistes, per a mantindre l’equilibri, els primers llocs que corresponen a Compromís seran per a Més, la formació majoritària. Són l’1 per València i els 2 per Alacant i Castelló. Iniciativa, la branca ecofeminista, tindrà representació en el 2 per València i el 4 per Alacant.

L’acord ha passat per tres organismes polítics. La comissió negociadora ha exposat a les executives dels partits les propostes, que les han elevades a l’Executiva de Compromís. Avalat el document, aquest ha passat pels organismes de representació de les bases d’Iniciativa, Més i Verds Equo, que l’han secundat àmpliament. El Consell Nacional de Més l’ha ajudat a pujar amb un 90% dels suports; la Mesa d’Iniciativa amb un 83% i Verds-Equo amb un 100%. Dissabte arranca el procés de primàries.