Mazón va aprovar al gener abonar a Ribera Salut 107 milions més dels que va pactar el Govern d'esquerres

La Generalitat Valenciana, presidida llavors per Carlos Mazón, va aprovar el mes de gener passat en una reunió amb Ribera Salud una revisió a l’alça del preu que l’Administració havia de pagar a l’empresa entre els anys 2020 i 2022 per la gestió dels hospitals i els centres de salut públics de Dénia, Torrevella i l’Elx-Crevillent. El nou càlcul aplicat a la denominada capita, la quantitat que abona la Conselleria de Sanitat per cada habitant adscrit a un d’aquests departaments de salut, va suposar un cost addicional de 107 milions d’euros per a les arques públiques.

Això es desprén de la documentació feta pública dimarts pel síndic de Compromís en les Corts Valencianes, Joan Baldoví, i el portaveu de Sanitat, Carles Esteve, que van considerar aquest acord una mena de “rescat milionari del Consell del PP”. Segons les dades revelades per Compromís, aquesta quantitat exacta de 107 milions d’euros correspon a augments en la capita que superen en molts casos el 10%. Per establir una comparativa per a comprovar la magnitud de l’increment, el contracte de pròrroga del departament del Vinalopó només preveia un 1,5% d’augment de la capita.

Aquests augments es van aprovar en la comissió mixta (reunions de seguiment entre representants de Sanitat i de Ribera Salud) esdevinguda el 8 de gener passat, en què per part de Ribera Salud va acudir el seu CEO Pablo Gallart, apartat de la gestió de l’Hospital de Torrejón després de demanar rebutjar pacients per a guanyar més diners. En aquesta reunió, de només 10 minuts de duració a les actes de la qual ha tingut accés elDiario.es, es van aprovar unes revisions anuals amb uns càlculs a favor de l’empresa que, segons Compromís, mai s’havien fet d’aquesta manera, en què s’inclouen liquidacions pendents dels departaments gestionats per Ribera Salud a Dénia, Torrevella i Elx-Crevillent corresponents als exercicis dels anys 2020, 2021 i 2022.

Com va informar aquest diari, l’octubre del 2023 es va autoritzar una altra revisió a l’alça de la capita del departament d’Elx-Crevillent, l’únic que queda de gestió privada, que ha permés a Ribera Salud obtindre un estalvi de 34 milions d’euros en aquest exercici i en el del 2024, una quantitat que deixaran d’ingressar les arques públiques en concepte de liquidació i que se suma als 107 milions esmentats dels exercicis anteriors.

Què són exactament les liquidacions? Al final de cada exercici, es fa un càlcul entre el que ha abonat inicialment el sector públic en concepte de capita i el cost real dels serveis que ha hagut d’assumir l’empresa. També es comptabilitza en aquest balanç, per exemple, els pacients derivats per la mercantil a hospitals o centres de salut de gestió pública (per exemple, a l’Hospital General d’Elx, 100% públic). Normalment, al final és la conselleria la que paga més del que li correspon, per la qual cosa aquesta diferència és la liquidació que l’empresa li ha de reembossar. Així doncs, de tot aquest muntant a tornar per part de Ribera Salud a la Generalitat, s’estalviarà els 34 milions esmentats més els 107 milions del 2020 al 2022 denunciats per Compromís.

Així doncs, el muntant final que ha tornat finalment Ribera Salud a la Conselleria de Sanitat per les liquidacions de totes les seues concessions fins a l’any 2022 (Alzira, Torrevella, Dénia i Elx-Crevillent) ha ascendit finalment a 58 milions d’euros: “Aquesta va ser una de les condicions necessàries per a formalitzar la pròrroga del departament Elx-Crevillent, a més de mantindre indicadors assistencials per damunt de la mitjana”, expliquen fonts de la Conselleria de Sanitat.

No obstant això, tant Esteve com Baldoví van denunciar que “cada any s’han de revisar les quantitats dels contractes, però mai s’havien fet uns augments tan brutals com els aprovats per a afavorir Ribera Salud”. Així doncs, a partir del 2025, la capita que rebrà Ribera Salud per a gestionar el departament del Vinalopó, l’únic que encara es manté privatitzat, arribarà a 1.066,44 euros per persona adscrita al departament de salut, més del doble que la inicial de 494,72 euros.

Des de Compromís van criticar que, amb aquests diners públics, “Ribera Salud ha pogut adquirir fa poc l’Hospital Clínica Benidorm per uns 120 milions d’euros, una clínica privada que rep nombroses derivacions d’hospitals públics i que és dirigida pel germà del conseller de Sanitat, Marciano Gómez”, tal com va avançar aquesta redacció.

La coalició valencianista va lamentar que, “mentre la sanitat pública es degrada amb cues i llistes d’espera interminables, el conseller sembla més preocupat pels negocis familiars” i va considerar que la situació és insostenible: “El govern del PP regala més de 100 milions a una empresa privada que encara gestiona l’hospital públic del Vinalopó, en compte d’invertir-los a recuperar l’atenció primària. Compromís proposa destinar aquests fons a reforçar la sanitat pública i revertir les concessions privatitzades.

Per tot això, Compromís va exigir la reversió immediata del departament d’Elx-Crevillent a la gestió pública, explicacions del conseller de Sanitat en la seua compareixença de dijous en les Corts i la seua dimissió. A més, es va reclamar la posada en marxa de la comissió d’investigació registrada en les Corts sobre els escàndols que suposa el manteniment i la pròrroga de l’últim hospital privatitzat del sistema públic valencià.

Aval de la Intervenció i de l’Advocacia

Fonts de la Conselleria de Sanitat van eixir al pas de les acusacions de Compromís i van explicar que “la determinació de la capita és un procés totalment objectiu, està basada en càlculs establits pels plecs, el contracte i les dades econòmiques publicades, com ara l’IPC i la despesa consolidada de sanitat, tant de la Comunitat Valenciana com de l’Estat”. Per tant, “és un ajust matemàtic, que no es negocia, igual que les liquidacions, en què s’apliquen criteris tècnics i objectius establits en resolucions judicials i per la Intervenció General de la Generalitat”.

D’altra banda, van recordar que “durant els huit anys del Botànic es van resoldre 26 liquidacions amb les concessionàries, mentre que només en els 18 primers mesos d’aquesta legislatura se’n van resoldre 23. Així mateix, el balanç de la relació econòmica pendent amb la concessionària Ribera Salud va donar un resultat de 58 milions d’euros a favor de la Generalitat”.

Tot això, “tant la determinació de la capita com les liquidacions practicades amb l’autorització per part de la Intervenció i de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana”.

Ribera Salud afirma s'aplica “el mateix criteri de fa 20 anys”

Des de Ribera Salud han rebutjat “fermament” les afirmacions per part del síndic de Compromís, Joan Baldoví, en les quals parla de “rescat econòmic” de Ribera per part del govern valencià i li han convidat que “consulte de nou les seues fonts i no confonga termes abans de realitzar tals acusacions i relacionar conceptes que no se sostenen”.

Fonts de la mercantil han explicat que “l'import abonat per part de la conselleria al grup sanitari Ribera està totalment justificat, respon a liquidacions pendents de diversos anys i en diferents hospitals del grup en la Comunitat Valenciana”, per la qual cosa “en cap cas es tracta d'un rescat, ni suposa un enriquiment per a la companyia ni molt menys està relacionat amb la pla d'expansió de Ribera”. Al mateix temps han assegurat que “este criteri d'actualització del preu de la càpita, és a dir, el pressupost sanitari establit per habitant, és el que ha aplicat des de fa més de 20 anys, amb independència del signe polític en el govern”.