Tranquilo Niebla: 30 anys d’una generació parcial de melòmans

En un local dels noranta vam aprendre a valorar una cultura alternativa a la ciutat de València: Tranquilo Niebla. Allí, enmig de la cambra rància de Cánovas, vam obrir les finestres a la música anglosaxona. Allí va nàixer un segell musical indispensable per a entendre com hem arribat a ser com som. Allí ens vam convertir en melòmans.

En 2025 s’han complit trenta anys d'aquella conversió. S'acaba l'any i teníem un deute pendent amb Neus i Jota i, sobretot, amb el nostre passat. Tranquilo Niebla ha acompanyat musicalment el seguici de penitents que formem molts de nosaltres envers un concert esperat, envers una esperança profana.

La nostra conversió no va estar tan vigilada per sacerdots o polítics com per guitarres distorsionades (o això pensem). La nostra identitat no va ser batejada per credos d'una confessió o modelada per sigles d'un partit, sinó per les samarretes de grups anglosaxons. Una part de la generació que ara compleix dels 45 als 55 anys, aproximadament, es va formar amb una música etiquetada com “alternativa”.

Recordem. Jota va muntar el local Tranquilo Niebla i s'anà convertint en la meca per a una nova generació assedegada d’indie anglosaxó.

Trenta anys després, molts estem saturats de guitarres distorsionades i de ritmes massa simples que encapsulen un fraseig musical massa estret; però aquella estretor ens va marcar el període de formació sentimental amb les melodies de The Cure o Yo la Tengo i amb les distorsions de Superchunk o Dinosaur Jr. (Estretor o directament claustrofòbia com en un vídeo de The Cure!) Segur que hi trobeu mil exemples més adients a la vostra formació, depenent de la vostra cronologia.

Tranquilo Niebla donaria la llavor de la qual naixeria Tranquilo Música, la promotora de concerts que en 2025 compleix trenta anys d'activitat. Permeteu-me haver intercanviat els dos noms des del títol de l'article! La promotora debutà en el negoci nacional en 1995 amb el concert de Los Planetas, després d'haver allotjat en el local de Cánovas diverses actuacions de grups valencians. Poc després, el local va baixar la persiana i nosaltres ens vam quedar sense finestres en la cambra rància valenciana.

Hui cal que ens preguntem si de la “música alternativa” ens interessava més la música o l'alternativa. Veníem d'un món tancat i volíem obrir-nos a un altre món. Veníem de més d'un silenci (d'un en concret antic i molt llarg) i volíem soroll (corejàvem lletres incompreses desafinadament).

Veníem de més d'un silenci i el trencàrem gràcies a Neus i Jota. Trenta anys després ens adonem de la importància formativa de la nostra fraternitat musical, no sabem si postissa o impossible hui en temps de polarització iracunda. Gràcies, Tranquilo Niebla!