Més de la meitat de les espècies de tauró i ratlla del Mediterrani estan en risc d'extinció

Més de la meitat dels taurons i les ratlles del Mediterrani estan en risc d’extinció davant de la creixent amenaça de la pressió pesquera, el canvi climàtic i la contaminació. Un equip de l’Institut Cavanilles de la Universitat de València aporta noves dades sobre la situació d’aquestes espècies la conservació de les quals és essencial per al funcionament dels ecosistemes marins. El treball s’emmarca al projecte ECEME de la Fundación Biodiversidad.

Els taurons i les ratlles, també anomenats elasmobranquis o peixos d’esquelet cartilaginós, tenen un paper fonamental en la regulació dels ecosistemes marins. Aquests animals controlen les poblacions de les preses, la qual cosa manté l’equilibri dels mars i oceans. No obstant això, a causa del seu lent creixement, maduresa tardana i escassa descendència, són molt vulnerables davant de les activitats humanes.

La seua amenaça principal és la pressió pesquera, situació que es magnifica per la degradació de l’hàbitat, el canvi climàtic i la contaminació. Al Mediterrani, més de la meitat de les espècies de taurons i ratlles estan en risc d’extinció, cosa que posa en perill el funcionament dels ecosistemes marins. Els taurons i les ratlles no són l’objectiu de les pesqueries mediterrànies, sinó que es capturen de manera accessòria i accidental. Un millor maneig i gestió de les seues poblacions són necessaris per assegurar-ne la subsistència.

El projecte ECEME ‘Avaluació de l’estat de conservació de taurons i ratlles de la Mediterrània’, dut a terme per un equip de recerca de la Universitat de València, l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) i l’ONG Catsharks, cofinançat per la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, té com a objectiu principal avaluar l’abundància i la distribució dels taurons i les ratlles del Mediterrani espanyol mitjançant dades pesqueres obtingudes des de programes d’observació a bord.

L’últim treball, recentment publicat en la revista Frontiers per aquest equip, ha descrit l’abundància de cadascuna de les espècies de taurons i ratlles a les zones de pesca d’arrossegament de fons del Mediterrani espanyol i la manera com interaccionen amb l’arrossegament de fons.

Aquesta informació ha permès comprendre com els factors ambientals i la pressió pesquera de manera combinada afecten la comunitat d’elasmobranquis, que canvia en funció de condicions ambientals com ara la profunditat, la temperatura del fons i el tipus de substrat. “Entendre com canvia la comunitat amb les condicions climàtiques i ambientals ens permet predir millor els possibles impactes del canvi climàtic i la destrucció de l’hàbitat per establir prioritats per conservar-los”, comenta David Ruiz-García, primer signant del paper.

Esforç pesquer

Segons l’article, l’esforç pesquer també té un paper clau en la modificació de la comunitat d’elasmobranquis: a les zones de més freqüència pesquera disminueixen notablement les poblacions de taurons i ratlles, i també la seua diversitat. De fet, la composició de la comunitat d’elasmobranquis ha canviat notablement des dels anys 50. Algunes de les espècies localment extintes eren llavors capturades de forma habitual, incloent taurons com l’agullat, el gatvaire o l’angelot. Tot i això, altres com la pinta-roja es mostren cada vegada més abundants a la zona. “Aquestes espècies semblen ser capaces de suportar els efectes de les activitats humanes, gràcies a la seua ràpida i prolífica reproducció. Ara ens dirigim cap a un ecosistema menys divers, més simple, menys productiu i menys capaç d’assumir els canvis que es poden produir en el futur a causa del canvi global”, afegeix Ruiz-García.

Davant la necessitat de seguir monitoritzant les poblacions de taurons i ratlles de la Mediterrània de cara a la seua conservació, el projecte ECEME promou l’establiment de plans de gestió per a la conservació d’elasmobranquis al Mediterrani i mesures de conscienciació i col·laboració cap al sector pesquer. “És essencial que el sector siga capaç d’identificar adequadament les espècies d’elasmobranquis protegides, així com de manejar correctament aquests espècimens quan es troben a bord per intentar assegurar-ne la supervivència després de la captura”, conclou l'investigador de la Universitat de València.