Canvi d’actors en una batalla renyida pels senadors valencians
La possibilitat, que reflecteixen les enquestes, que Compromís-Podem-Esquerra Unida-A la Valenciana dispute al PP la condició de força més votada en la circumscripció de València en les eleccions del pròxim 26 de juny, no sols abona l’expectativa que la coalició d’esquerres (que va superar el PSPV-PSOE en les generals de fa sis mesos) intente amb la incorporació d’EUPV un segon sorpasso (aquesta vegada al PP) en el conjunt de la Comunitat Valenciana, sinó que modifica els càlculs habituals d’obtenció de senadors.
El PP, que des de les eleccions del 1993 ha anat aconseguint 9 dels 12 senadors valencians, pot perdre aquesta vegada alguns d’aqueixos representants. Hi haurà, a més, un canvi de contrincant, ja que el PSPV-PSOE es veurà, amb molta probabilitat, privat per primera vegada d’escons al Senat en unes eleccions en favor d’A la Valenciana. Els socialistes, que al llarg de sis convocatòries electorals van repetir resultat, amb tres senadors, fins que el 20 de desembre passat els van veure reduïts a dos, poden quedar-se sense res.
L’intent dels socialistes de Ximo Puig d’arribar a un acord amb Compromís i Podem, inspirat en el Pacte del Botànic que sosté el seu govern en la Generalitat, per a votar-se mútuament els candidats hauria resolt la batalla valenciana del Senat abans de començar, ja que hauria permés a les forces d’esquerra repartir-se tres senadors per circumscripció i deixar el PP només amb un per cada província. Frustrat pel candidat del PSOE a la presidència del Govern, Pedro Sánchez, enmig d’una forta polèmica amb Puig, l’acord hauria permés al PSPV-PSOE salvar tres senadors i assestar un colp ben dur al control que els populars exerceixen sobre la cambra territorial.
Si el desembre passat els socialistes valencians van enviar encara dos senadors a Madrid, mentre perdien la plaça de València a favor de Compromís-Podem, va ser perquè aquesta última coalició, per a estalviar costos, no va introduir la papereta del Senat amb la del Congrés en els sobres de propaganda que va enviar als electors. Aquesta vegada sí que ho farà.
Encara que l’elecció de senadors s’efectua per un sistema de llistes obertes, que fa que el votant puga marcar fins tres dels quatre senadors que s’elegeixen per circumscripció, independentment dels partits pels quals es presenten, la realitat és que la llista que guanya al Congrés s’emporta els tres escons al Senat, perquè els electors acudeixen a votar majoritàriament amb la papereta que els han enviat prèviament marcada als seus domicilis. Aqueix funcionament tradicional de les eleccions a la Cambra Alta, tanmateix, pot oferir el 26J resultats inèdits en la història democràtica valenciana.
Per exemple, en la circumscripció de València, amb els resultats de fa sis mesos, la coalició A la Valenciana podria arrabassar al PP dos dels seus tres escons al Senat. L’única senadora que va obtenir llavors la coalició Compromís-Podem, Dolors Pérez, va aconseguir una mica més de 357.000 vots i el candidat més votat d’Esquerra Unida. Unitat Popular, més de 65.000. La suma d’ambdues candidatures que hui concorren juntes (423.000 vots) supera el suport obtingut per les dues senadores del PP que van ocupar el segon i tercer lloc darrere de Pedro Agramunt, elegit al seu torn amb una mica més de 426.000 vots.
Més complicat resulta que A la Valenciana puga arrabassar al PP senadors a la circumscripció d’Alacant. Allà, la suma dels candidats més votats de Compromís-Podem i Esquerra Unida va ser de més de 211.000 vots, mentre que el senador popular menys votat va superar els 274.000 vots. Una cosa semblant es produeix a Castelló, on els dos més votats de Compromís-Podem i Esquerra Unida, respectivament, van sumar 73.000 sufragis i el menys votat del PP es va acostar a 93.000 vots.
Estem, doncs, davant d’un escenari que pot modificar el repartiment habitual de 9 i 3, trencat ja el desembre per un 9, 2 i 1, i situar-se en resultats al Senat com 7 i 5 o qui sap si combinacions més singulars. La batalla al Senat és viva, encara que canvia d’actors.
