Compromís proposa a Sánchez una agenda al marge de Podem
El mateix dia que Pablo Iglesias llançava la seua proposta per a negociar un acord amb Pedro Sánchez amb vista a una formació eventual d’un govern d’esquerres, l’executiva de la coalició Compromís aprovava un document que recollia els seus plantejaments “per a donar suport a un futur govern de canvi”. La proposta, que servirà de base per a la negociació amb el PSOE, situa l’organització que lidera Mònica Oltra en una via pròpia de negociació al marge de Podem, partit amb què va concórrer a les eleccions generals.
Quan la coalició Compromís-Podemos es va trencar, en impedir-los el PP, el PSOE i Ciutadans des de la Mesa del Congrés que pogueren formar grup parlamentari propi, i els quatre diputats de Compromís van optar per integrar-se en el Grup Mixt mentre els de Podem se n’anaven amb els seus, el grup parlamentari de Pablo Iglesias va patir una mica més que una pèrdua quantitativa. Encara que formalment les dues forces mantenen la col·laboració i la sintonia, la coalició d’Oltra exhibeix una autonomia que vol ser coherent amb l’objectiu central plantejat en la campanya electoral de representar una veu valenciana a Madrid i propugna, en el document aprovat per l’executiva dilluns, la necessitat d’un govern de canvi a Espanya “que trasllade el pacte assolit en la Generalitat Valenciana a l’Estat”.
“El poble valencià no es pot permetre un Govern enemic de les polítiques de l’Acord del Botànic”, assenyala Compromís, en referència a l’acord que va fer possible el Govern autonòmic que presideix el socialista Ximo Puig, en què Oltra és vicepresidenta i que compta amb el suport parlamentari de Podem. Ni la convocatòria d’un referèndum a Catalunya ni el repartiment de càrrecs en un govern eventual de coalició, dos punts especialment espinosos de la proposta de Pablo Iglesias, obstaculitzen en el document que Compromís ha posat damunt de la taula la possibilitat d’arribar a un acord.
La derogació de la “llei mordassa” i de la LOMQE, l’eliminació de les retallades i els copagaments, una sèrie de mesures de xoc contra els desnonaments, la lluita contra la pobresa energètica, la reforma del sistema electoral, el combat contra la corrupció, la recuperació dels serveis públics, una política transversal contra el canvi climàtic i la derogació de la reforma laboral del PP són algunes de les coses que Compromís inclou en el seu document.
Una proposta que, com és lògic, para atenció especial a l’agenda de temes específicament valencians, com la reforma del sistema de finançament autonòmic, que perjudica clarament la Generalitat Valenciana, i el reconeixement del deute històric o dèficit de finançament acumulat, per a establir mesures de moratòria del deute de la Generalitat que facen viable econòmicament l’Administració valenciana.
Compromís també planteja la reclamació d’una inversió territorialitzada d’acord amb el pes de la població valenciana a Espanya, fet que recull la reforma de l’Estatut d’Autonomia pendent d’aprovació al Congrés des de fa dues legislatures, i també l’aposta decidida per la construcció del corredor ferroviari mediterrani.
Una comissió negociadora de Compromís es reunirà els pròxims dies amb la del PSOE, dins dels contactes de Pedro Sánchez per a mirar de ser investit com a president del Govern. Els socialistes han acollit la negociació amb Compromís, i també amb Esquerra Unida-Unitat Popular d’Alberto Garzón, com una oportunitat de fer veure que són capaços d’arribar a acords amb formacions situades a la seua esquerra, fet que afig pressió a Podem i al seu líder Pablo Iglesias quan seguen a taula.
El secretari d’Organització del PSOE, César Luena, de visita a València dilluns, no va descartar, en resposta als periodistes, que Compromís poguera arribar a tenir algun ministre en un eventual Govern presidit per Pedro Sánchez. A més, l’autonomia negociadora de Compromís soscava les perspectives de repetició d’eleccions que la direcció de Podem puga estar sospesant. Encara que Mònica Oltra ha dit en públic que seria partidària de reeditar la coalició Compromís-Podemos en el cas que es repetiren les eleccions generals, aquesta possibilitat es veuria molt condicionada pel que va passar quan es va trencar la unitat d’acció dels nou diputats obtinguts el 20D. En Compromís, ara com ara, ningú no vol que tornen a convocar-se els comicis.
