Quan el PP va voler fer de la investigació a Mónica Oltra un problema europeu

Durant dues legislatures, el PP valencià va utilitzar totes les institucions al seu abast per a assetjar a la vicepresidenta del Consell llavors, Mónica Oltra, per la investigació d’abusos a una menor tutelada per part d’un educador social, que era el seu exmarit. La dreta i la ultradreta, primer extraparlamentària i després ja dins de les Corts Valencianes, van voler convertir la causa de l’home, condemnat per això, en la causa de la consellera també d’Igualtat i Polítiques Inclusives, emmarcant-la en un pretés problema general de desprotecció dels menors a càrrec de l’Administració pública.

Les diputades del PP Elena Bastidas i María José Catalá van desplegar una gran ofensiva contra Oltra a compte dels centres de menors. Oltra va comparéixer una desena de vegades sobre aquest tema en les Corts Valencianes i va ser un objecte de preguntes reiterades en les rodes de premsa del Consell. A més de ser un tema constant en les sessions de control al Govern del Pacte del Botànic, la unió del PSPV, Compromís i Unides Podem, la causa va arribar al Parlament Europeu. Bastidas va sol·licitar el novembre del 2021 a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, que dirigeix l’exministra del PP Dolors Montserrat, obrir una investigació al departament d’Oltra per desprotecció dels menors tutelats. L’organisme va demanar informació a la Comissió Europea, que va determinar que no era un assumpte competència seua, però el PP no es va rendir. La majoria conservadora de l’Eurocambra va aconseguir introduir en l’orde del dia les denúncies del PP contra el departament de Mónica Oltra.

La diputada Elena Bastidas i l’advocada Ana María Gil van reclamar la intervenció de la Comissió per a “protegir els menors que han sigut víctimes d’abusos sexuals en els establiments públics de la comunitat autònoma, davant la que considera actitud laxa i deixadesa de les autoritats regionals i nacionals espanyoles sobre aquest tema”. L’informe del Síndic en què es basava va ser elaborat arran d’una denúncia seua.

Els populars van tirar avant amb aquesta causa emprant la majoria que la dreta i l’extrema dreta tenen en l’òrgan, que permet contradir la Comissió Europea si s’aprova per votació així. La investigació es va abordar en una sessió el setembre del 2022, amb l’exvicepresidenta i líder de Compromís ja imputada i apartada de la primera línia política a causa de la imputació judicial que ha sigut sobreseguda aquesta setmana. La presidenta de la Comissió de Peticions, Dolors Montserrat, va canviar el criteri de votació a mitjan sessió per a afavorir un cas presentat per la portaveu del PP en les Corts Valencianes, un acte que li van retraure els socialistes, els verds, l’Esquerra i els no adscrits. Aquest grup de partits va manifestar que s’atenien al manual: una petició sobre un tema que excedeix l’àmbit de la Unió no ha de mantindre’s oberta, més encara quan l’assumpte està judicialitzat a Espanya. El debat va culminar amb un compromís d’investigació parlamentària de les normes de protecció de menors tutelats víctimes d’abusos.

En la seua intervenció davant la Cambra europea, la diputada popular va afirmar: “Els menors tutelats han sigut abandonats a la seua sort de doble manera: són víctimes d’abusos, d’una banda, i són víctimes d’una Administració que no els defensa, de l’altra”. I va afegir: “Només la pressió social i mediàtica va forçar la dimissió de la vicepresidenta Oltra”.

El Govern valencià presidit per Ximo Puig va presentar una queixa al Parlament Europeu pel desenvolupament del debat de la Comissió de Peticions, qüestionant la legalitat de la votació que va alterar la presidenta de la comissió i exministra del PP. L’escrit de la Vicepresidència del Consell, ja a càrrec d’Aitana Mas (Compromís), va denunciar “un ús anòmal i partidista de la presidenta” que “va retorçar la interpretació del reglament” i “va pervertir la manera de votació”, recordant que “coincideixen els interessos de la presidenta i del seu partit polític”.

La decisió de la Cambra, segons consta en l’acta, va ser: “Mantindre obert l’examen de la petició i demanar a la Comissió Europea que mantinga informada la Comissió de Peticions sobre el procediment d’infracció per transposició incorrecta de la Directiva 2011/93/UE per part d’Espanya”. No consta conclusió de la investigació i està “oberta a adhesions”, segons el portal de la Comissió.

L’informe del Síndic de Greuges

La denúncia que Bastidas va presentar a Brussel·les es basa en un informe del Síndic de Greuges, que, amb dades de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, competent en menors, va detectar que entre els 4.000 menors tutelats per la Generalitat Valenciana, en 175 casos es van activar els protocols per sospita d’abusos entre juny del 2020 i el mateix mes del 2021. L’informe es referia, encara que no especifica amb detall aquest extrem, a uns presumptes abusos que s’haurien produït la major part fora dels centres públics i per persones alienes als recursos de protecció, atés l’entorn social i familiar complicat de què solen procedir els menors acollits sota la tutela de l’Administració. La investigació es va obrir el gener del 2021 per una queixa del PP i l’expedient es va tancar pocs mesos després en acceptar Igualtat les recomanacions del Síndic, figura similar a la del Defensor del Poble a la Comunitat Valenciana. El PP també va portar a escala nacional aquesta denúncia.

La portaveu del Grup Popular llavors, María José Catalá, va demanar a Brussel·les una ampliació de la investigació i va indicar en una roda de premsa que la situació dels menors tutelats per la Generalitat “s’ha convertit en un escàndol” i va assegurar que hi havia 175 casos d’abusos en un any, dels quals “el 72% estaven en acolliment residencial”, retorçant les dades. El mateix informe en què es basava la denúncia del PP ressenyava presumptes abusos produïts fora dels centres públics i per persones alienes als recursos de protecció, amb quatre sospites vinculades a l’Àrea d’Educació i Esports. La queixa es va arxivar el gener del 2022, perquè la conselleria va acceptar totes les recomanacions de l’organisme.

L’informe va crear una forta tensió entre el Síndic, el socialista Ángel Luna, i el departament d’Oltra. La sindicatura va acusar la conselleria d’obstaculitzar l’accés a la informació, mentre que aquesta va qüestionar la seua independència. Compromís va assenyalar en el ple que un ex-alt càrrec del PP en l’antiga Conselleria de Benestar Social quan la dirigia el difunt Juan Cotino era l’encarregat de supervisar els centres que depenien d’Oltra. La coalició va apuntar a un ex-secretari autonòmic de Benestar Social amb Francisco Camps i ex-cap de gabinet de Juan Cotino en la presidència del parlament valencià com a encarregat de les qüestions referents a aquest departament. Al seu parer, que un ex-alt càrrec del PP fiscalitze una conselleria de Compromís que ell mateix anteriorment va gestionar genera dubtes sobre la imparcialitat de la institució. La resposta del Síndic de Greuges va ser tancar files i argumentar que en el seu organisme es treballa com a Fuenteovejuna.