Un supervisor del 112 davant la jutgessa, sobre la DANA cinc hores abans de l’Es-Alert: “Dir complicat és un eufemisme”

Cinc hores abans de l’enviament de l’Es-Alert als mòbils, la situació sobre el terreny a conseqüència de la DANA del 29 d’octubre passat ja era extremadament complicada. Així ho va referendar davant la jutgessa instructora un supervisor del 112 que va viure de primera mà els fets. “Dir complicat era un eufemisme”, va afirmar E. B. S. l’1 de juliol passat, segons diu l’acta de la seua declaració a què ha tingut accés aquest diari. En els seus 25 anys d’experiència en el telèfon d’emergències de la Generalitat, amb episodis cíclics de pluges, “mai havien tingut una concentració de telefonades en què hi haguera un perill real per a la integritat física i la vida de les persones”. Es tracta d’una declaració similar a la que va fer un dels tècnics del 112 en una altra testifical del 12 de juny passat, en què va dir que “mai” havia vist un nombre tan alt de telefonades.

L’home va entrar a treballar en el torn de vesprada, de 15.00 a 23.00. En la primera fase del seu torn, el “protagonisme” de les telefonades provenia de la zona d’Utiel, encara que “al llarg de la vesprada hi havia telefonades de desenes de municipis”, tot i que l’origen “canviava a mesura passava el temps”. “Les telefonades anaven esguitant municipis que ara entén que anaven seguint la ribera del Magre fins a la zona d’Algemesí i Alzira”, va afegir en la seua testifical.

De la zona d’Utiel, “es va passar” a Xiva, Xest, “una mica després”, Riba-roja, Torrent “i després es mesclaven, tot això esguitat amb altres municipis”. Tanmateix, a partir de les 19.00, “el protagonisme total va ser per a la zona del [barranc de Poio cap avall”. També va explicar que en el 112 reben les telefonades d’auxili de gent que no fa referència específicament al nom del riu que està desbordant-se. “A més, aquell dia va haver-hi molts barrancs que es van desbordar i no eren del Magre o de Poio”, va postil·lar.

Un “diluvi universal” en “mitja província”

El supervisor va resumir la situació del 29 d’octubre: “La sensació era que un diluvi universal afectava mitja província. En aquell moment era complicat de saber”.

El testimoni va revelar que, davant l’allau de telefonades, el 112 va posar en marxa una “operativa extraordinària” amb l’activació de la gravació VRV, un missatge automàtic que indicava “una cosa així” com: “Estem en un episodi de pluges, si té alguna emergència, mantinga’s en línia; si no, deixe la línia lliure”.

Totes les agències integrades en el CoordCom, la caixa negra de l’emergència que registra les decisions operatives, estaven “saturades” davant les nombroses incidències.

El “ventall de la gravetat” de les telefonades “anava variant”. Per a E. B. S. i els seus companys del 112, va ser un repte ponderar quines eren les més prioritàries.

“El seu SAIH era el que la gent els deia”

En la sala del 112, situada en un edifici annex del complex de l’Eliana on es reunia el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) a partir de les 17.00, no visualitzen el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). “Ells no tenen SAIH, el seu SAIH era el que la gent els deia, però ell no ho sabia amb exactitud, la gent informa que s’inunda un local o s’arrossega un vehicle”, segons diu l’acta de la seua declaració.

El testimoni també va explicar que els supervisors fan un informe de naturalesa interna sobre el transcurs del torn (“aquests informes es poden sol·licitar”, va dir).

El servei del 112 es va reforçar per a aquella jornada. No obstant això, un dels problemes que van patir és que, tal com ressenyava un informe de la Guàrdia Civil aportat a la jutgessa instructora, els telefonistes no sentien les persones que demanaven ajuda.

La sala del 112 estava “desbordada”

En un moment en què la sala estava “desbordada”, en la “meitat de les telefonades que agafava no se sentia res, tenien el mateix problema, només sentia la seua pròpia veu”.

El telèfon d’emergències no va arribar a col·lapsar com a tal, ja que “entraven” durant tot el torn, “però, pel que feia a comunicacions, va haver-hi gent que no va poder contactar amb el 112, encara que pogueren entrar en el sistema, els temps d’espera aquell dia no eren els d’un dia ordinari i després uns altres que no van poder entrar en el sistema per problemes de saturació de línia”.

La cua d’entrada de telefonades va anar augmentant durant la jornada, a mesura que s’incrementava la càrrega, i va arribar a “100 i escaig”. Amb aquest panorama tan delicat, el filtre de les telefonades resultava especialment complicat, segons el testimoni: “És fàcil prioritzar amb les primeres telefonades, però amb les telefonades vitals és molt complicat prioritzar”. “Com prioritzes vitals amb vitals”?, es va preguntar.