El Suprem contradiu el TSJ valencià i legalitza la Zona d'Activitats Logístiques del Port de València

La Secció Cinquena de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem ha declarat conforme a dret la resolució, de 17 de desembre de 2018, de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana que va aprovar definitivament el Pla Especial de la Zona d´Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València.

El Suprem estima el recurs de la Generalitat Valenciana i València Plataforma Intermodal i Logística, SA, contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat valenciana, de 31 de març de 2022, que va anul·lar tant l'acord com el Pla especial perquè l'administració autonòmica no havia tramitat una avaluació ambiental estratègica pel procediment ordinari, sinó pel procediment simplificat. El TSJ valencià va donar la raó així a l'associació de veïns La Unificadora de La Punta.

Segons recull la sentència, la superfície del sector afectat és de 772.961,17 metres quadrats, i el Pla preveu la creació d'un centre logístic adjacent al Port de València, on concentrar activitats i serveis que confereixin valor afegit a les mercaderies relacionades amb el trànsit marítim internacional, tractant-se d'una àrea destinada al desenvolupament d'activitats d'emmagatzematge, distribució i assemblatge de mercaderies, components industrials, materials i qualsevol tipus de productes vinculats, majoritàriament, amb el trànsit marítim.

La Sala de València, que va anul·lar el Pla, va considerar que una transformació de l'extensió i les característiques com la prevista requeria, segons la llei, que l'avaluació ambiental estratègica es realitzara pel procediment ordinari, i no pel simplificat utilitzat per l'Administració, sent l'ordinari de més complexitat i extensió, i que, a més, permetia plantejar alternatives des de la perspectiva ambiental.

El Suprem, per adoptar la seua decisió, parteix d'una realitat inqüestionable: el sòl al qual es refereix el Pla de 2018 ja havia estat transformat de la seua situació inicial de sòl rústic amb destinació agrícola a sòl urbanitzat, en haver-se executat el primer Pla Especial de la Zona d'Activitats Logístiques del Port de València, de 23 de desembre de 1999, encara que aquest Pla va ser anul·lat deu anys més tard pel mateix Tribunal Suprem per raons formals. Els jutges afirmen que del 1999 al 2009, data de l'anul·lació, aquest Pla inicial va gaudir de presumpció de legalitat, sense que s'adoptara cap mesura cautelar de suspensió dels seus efectes, per la qual cosa l'Administració va procedir a executar les obres d'urbanització previstes en ell, que van finalitzar en data 15 de novembre de 2005.

Aquesta situació fàctica, consolidada en el temps, i produïda en execució d'una norma aparentment legal permet evitar l'efecte anul·latori del Pla per raó de l'elecció del procediment abreujat en lloc de l'ordinari, d'avaluació ambiental estratègica, en la mesura que la finalitat principal perseguida pel procediment ordinari, que és anticipar la protecció ambiental abans de la presa de decisions que puguen comprometre negativament el medi ambient, valorant a aquest efecte possibles alternatives en el procés de transformació del sòl des de la perspectiva ambiental ja no era possible en el cas jutjat perquè aquesta transformació s'havia produït i consolidat en execució d'un pla anterior.

Consideren també els jutges que, ateses les circumstàncies especials que concorren en aquest cas, “és evident que a l'Administració ja no és possible exercir les seues potestats de restauració de l'ordre urbanístic, reposant l'estat del sòl al previst al Pla General d'Ordenació Urbana de València (sòl rústic amb destinació agrícola), que és el que formalment li correspon després de l'anul·lació del Pla Especial, ja que la Zona d'Activitats Logístiques del Port de València està totalment desenvolupada urbanísticament i té una extensió enorme”.

Per al Suprem, això suposa un fet determinant en la tramitació i l'aprovació del nou Pla Especial l'any 2018, que permet justificar la utilització del procediment abreujat per a l'avaluació ambiental estratègica. A més, té en compte que tant al Pla Especial de 1999 com al del 2018 hi va haver avaluació ambiental positiva, encara que en aquest últim cas ho fos per un procediment que formalment no era el correcte.

En resum, assenyala que “sobre la constatada realitat física d'aquests terrenys, l'escassa afecció ambiental que comporta el Pla Especial, atès que les seues determinacions vénen a consolidar les obres d'urbanització al seu dia executades sense produir una alteració essencial respecte de la realitat existent, per la qual cosa, per tant, la seua afecció ambiental és pràcticament inexistent, cosa que justificaria la utilització del procediment simplificat de l'avaluació ambiental estratègica”.

En tot cas, afegeix que per mantenir la legalitat del pla l'avaluació ambiental estratègica obtinguda pel procediment simplificat ha de ser positiva.