El Suprem obri una via per a anul·lar la ZAL del port de València, amb una nau d’MSC ja en obres

La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port de València torna als tribunals, cosa que torna a posar en qüestió la seua viabilitat. Les obres en el polígon es van reactivar el mes d’agost passat 19 anys després de la sentència del Suprem que va deixar sense efecte una decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i va declarar conforme a dret l’avaluació ambiental simplificada per la qual es va tramitar el Pla Especial el 2018.

Les dues resolucions, la primera del Contenciós Administratiu del TSJCV que va tombar l’esmentat pla de la ZAL, i la del Suprem, que el va tornar a legalitzar, van vindre a conseqüència de sengles recursos de l’associació de veïns de La Unificadora de la Punta. No obstant això, estava per resoldre’s el recurs de l’associació Per l’Horta, que va aprofundir més en els motius pels quals considerava que el pla urbanístic que donava cobertura legal a la ZAL havia de considerar-se nul.

Aquesta resolució del Suprem va arribar el 30 d’octubre passat amb sorpresa desagradable per als interessos de l’Autoritat Portuària de València (APV) i amb esperança per a l’entitat denunciant, integrada en la Comissió Ciutat-Port, plataforma veïnal i ecologista opositora a l’expansió del port.

La raó és que, segons la decisió judicial a què ha tingut accés elDiario.es, es manté el criteri de considerar vàlida l’avaluació ambiental simplificada i deixa, per tant, sense efecte la primera sentència del TSJCV, però torna “aquestes actuacions a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (Secció Primera) per al dictat d’una nova sentència en què s’examinen la resta dels motius impugnatius al·legats per la part actora en el seu escrit de demanda respecte de la resolució, del 17 de desembre de 2018, de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana que va disposar aprovar definitivament el Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques del port de València”.

En concret, els motius al·legats per l’associació Per l’Horta i que no va arribar a analitzar en primera instància el TSJCV van ser la redacció del Pla Especial “sense estudi previ de viabilitat econòmica, ni estudi de paisatge, com tampoc es va analitzar la funció ambiental i ecològica de l’horta de la Punta com a part del sistema territorial d’infraestructura verda de la Comunitat Valenciana, ni la presència en aquest espai agrícola d’elements singulars d’interés cultural, històric i paisatgístic”.

Després de la resolució del Suprem, l’APV va sol·licitar un aclariment o una complementació de la sentència: “Es queixa la part que la sentència no fa un pronunciament coincident amb el de la sentència del 12 de març de 2024, malgrat que el recurs que ara s’ha examinat és substancialment idèntic al que va donar lloc a aquella sentència”.

No obstant això, la resposta del Suprem del 10 de desembre passat és contundent pel fet de desestimar l’aclariment i mantindre l’obligatorietat que el TSJCV es pronuncie sobre la resta de les qüestions denunciades per Per l’Horta que podrien suposar la nul·litat del Pla Especial i, per tant, una nova paralització de la ZAL.

Sobre això, els portaveus del col·lectiu han comentat: “Amb unes quantes decisions judicials prèvies adverses, no podem entendre l’obstinació del Port de València a prosseguir amb les actuacions en la ZAL. Es va obstinar a licitar l’ocupació de parcel·les per a accelerar l’establiment d’empreses privades en una zona la reclassificació i la urbanització de la qual continua qüestionada en els tribunals. És un comportament realment irresponsable”.

L’associació Per l’Horta ha afirmat que la ZAL “sempre va estar mal dissenyada i mai hagué de forçar-se’n la ubicació en un sòl que estava definit pel pla general com a no urbanitzable i d’especial protecció agrícola” i ha afegit que “va ser una mala decisió des del punt de vista territorial i des del punt de vista econòmic, perquè el Port va fer una inversió en una actuació que ha estat paralitzada més de 22 anys”, han recordat.

“Va ser l’obstinació del Port de València la que va portar a expropiar terrenys en plena producció i al desallotjament forçós de quasi un centenar de famílies que vivien en alqueries vinculades a la tradicional activitat agrícola. Un desallotjament que va commocionar la societat valenciana per la seua brutalitat, i tot per a un negoci ruïnós des de tots els punts de vista”, han lamentat.

Llicència d’obres de l’Ajuntament de València

L’Ajuntament de València va concedir l’abril de l’any passat la llicència d’obres a MSC per a la construcció d’una plataforma logística de fred per a l’emmagatzematge de productes d’alimentació de refrigerats i congelats, a més d’un espai d’oficines en l’àmbit de la ZAL.

La construcció de la ZAL impulsada al finaldels 90 pel PP de l’expresident Eduardo Zaplana amb el suport de l’alcaldessa llavors Rita Barberá van finalitzar el novembre del 2005 després d’arrasar una part important de l’horta productiva de la Punta i després d’expulsar quasi un centenar de veïns dels seus habitatges.

No obstant això, mai es va posar en marxa per les irregularitats comeses en la tramitació dels diversos plans urbanístics pel fet de modificar-se de manera d’indeguda la qualificació dels terrenys passant de ser d’horta d’especial protecció a urbanitzables, tal com van recollir diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i fins i tot del Suprem.

La situació jurídica va canviar el mes de març passat quan el mateix Suprem va acceptar els recursos de la Generalitat Valenciana, llavors governada pel PSPV, Compromís i Unides Podem, i del Port de València contra l’última sentència del TSJCV que una vegada més donava la raó als veïns per considerar que, en estar el recinte assentat sobre sòl protegit, es requeria una avaluació ambiental ordinària i no simplificada com es va tramitar en l’últim Pla Especial aprovat el 2018.

El Suprem, no obstant això, avala la política de fets consumats en afirmar que, a efectes pràctics, el sòl ja havia deixat de ser rústic amb destinació agrícola per haver-se urbanitzat mitjançant les obres que van acabar el novembre del 2005 i és sobre aquest supòsit sobre el qual ha de fer-se l’avaluació ambiental, i és correcta l’opció simplificada triada per l’Administració el 2018, ja que fer-la ordinària implicaria revertir els terrenys a horta i tornar a urbanitzar-los després, cosa que la sala de l’alt tribunal considera inviable. L’associació de veïns la Unificadora de la Punta, que fins ara havia guanyat pràcticament tots els recursos en relació amb la ZAL, va qualificar la sentència de “política”.