La taxa turística a què renuncien el PP i Vox a València va recaptar l’any passat a Barcelona 106 milions

El PP i Vox no solament han reduït en prop de 500 milions d’euros, segons l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) els impostos a les rendes més altes a través de l’IRPF o dels impostos sobre patrimoni i successions. A més, ha tancat la porta al fet que els municipis valencians puguen obtindre recursos mitjançant vies com la taxa turística.

Va ser el novembre del 2023 quan el Govern valencià, llavors format pel PP i Vox, va celebrar a so de bombo i platerets la derogació de la taxa turística aprovada per l’anterior Govern del Pacte del Botànic mitjançant una llei en les Corts Valencianes. Una nova taxa que va incloure una moratòria que ajornava la seua posada en marxa fins al 2024 i que a més era d’aplicació voluntària en cada municipi.

En el cas de València, l’anterior equip de Govern municipal format per Compromís i pel PSPV es va mostrar favorable a implantar-la, tal com va acordar en una moció aprovada en el ple de novembre del 2021. Però amb el canvi de color polític al capdavant de l’Ajuntament després de l’arribada del PP i de Vox a l’executiu, amb l’alcaldessa María José Catalá al capdavant, mai va arribar a executar-se. De fet, tant Catalá com el president del Govern valencià, Carlos Mazón, van fer campanya contra la taxa.

No obstant això, amb la pressió turística creixent cada vegada són més les veus que es mostren favorables a implementar-la per a pal·liar almenys una part de les despeses extraordinàries pel que fa a serveis municipals que implica l’arribada de milions de visitants cada any. De fet, es tracta d’un recurs que ja s’aplica en nombroses ciutats espanyoles i estrangeres sense que es ressenten les dades d’afluència de viatgers.

Una d’aquestes ciutats és Barcelona, que, segons dades del seu Ajuntament recollides fa poc per La Vanguardia, va recaptar l’exercici passat 106,5 milions d’euros amb la taxa turística, consolidant-se com la tercera font d’ingressos de l’Ajuntament només per darrere de l’IBI i les plusvàlues. Des del 2014, l’Ajuntament de Barcelona ha ingressat 315,4 milions d’euros per l’anomenat Impost sobre les estades en establiments turístics (IEET).

A Catalunya hi ha una tarifa general que oscil·la entre 1 euro i 3,5 euros, de la recaptació dels quals després se cedeix un 50% a cada municipi. A més, des del 2021 l’Ajuntament de Barcelona afig un recàrrec de 4 euros per persona i per nit, amb la qual cosa cada visitant paga entre 5 i 7,5 euros addicionals per nit. La recaptació es destina a finançar serveis com ara neteja, seguretat o transport públic. Fa poc, el Govern català ha acordat duplicar l’import de la taxa per a destinar part de la recaptació a polítiques d’habitatge.

En el cas de la Comunitat Valenciana, segons la llei derogada, l’import de la taxa oscil·lava entre 0,5 euros al dia en les pensions, 1 euro per a apartaments de categoria primera i hotels d’una, dues i tres estreles i 1,5 euros per apartament de categoria superior i hotels de quatre i cinc estreles.

Amb aquesta quantitat, tenint en compte que València ciutat va registrar l’any passat 6 milions de pernoctacions, podria recaptar entre 3 i 9 milions d’euros. Aplicant els quatre euros de l’Ajuntament de Barcelona (sense la part proporcional de la tarifa general), l’Ajuntament de València podria recaptar almenys 24 milions d’euros.

Polèmica pels apartaments turístics

El portaveu socialista a l’Ajuntament de València, Borja Sanjuán, presentarà una moció en la pròxima comissió d’Urbanisme perquè el govern de Catalá retire la possibilitat a les empreses certificadores (Ecuv) d’autoritzar apartaments turístics a la ciutat “saltant-se la normativa”, com ha passat, per exemple, en el cas dels 24 apartaments que estan construint-se en els baixos d’un edifici de Safranar, malgrat el rebuig dels veïns. Sanjuán ha denunciat que el PP “sap perfectament que aquesta situació està produint-se i no fs absolutament res, perquè, en el fons, està d’acord que es puga especular amb l’habitatge, encara que siga a costa dels veïns i veïnes de la ciutat”, ha manifestat.

El responsable del Grup Municipal Socialista ha assenyalat que el cas de Safranar ha destapat el forat legal a través del qual el govern de Catalá permet que es colen desenes de nous apartaments turístics per tota la ciutat saltant-se la pretesa moratòria contra l’obertura d’aquesta mena d’allotjaments. Això és perquè, ha explicat Sanjuán, les empreses certificadores emeten autoritzacions per a nous apartaments sense respectar la normativa municipal que ho impedeix expressament.

La portaveu de Compromís en l’Ajuntament de València, Papi Robles, ha criticat la decisió del PP, a través de la Conselleria de Turisme, de tornar a inscriure en el Registre d’Empreses Turístiques els 24 apartaments turístics projectats en els baixos d’un complex residencial de Safranar, sense complir la normativa vigent i fent cas omís a la moratòria establida a la ciutat. Per a Robles, “ací tenim un exemple claríssim de la política del PP: d’una banda, diu als veïns que paralitzaran l’obertura dels apartaments turístics en els seus baixos, i de l’altra, amb la Conselleria, donen via lliure al fet que hi haja més apartaments turístics en el barri i, per tant, facilitant que la ciutat acabe convertint-se en un parc temàtic”.

Després de les crítiques, la Conselleria de Turisme va obrir un expedient per a donar de baixa aquests habitatges del registre després de comprovar amb una inspecció que no tenien activitat, malgrat haver presentat fa dos mesos la declaració responsable. La normativa autonòmica marca que tenen aquest termini per a començar a funcionar i, si no, es cursa la seua baixa de manera automàtica.