La tràgica decisió d’enviar un missatge massiu en què es demanava no moure’s en la DANA: un parany mortal per als majors

La vesprada i la nit del 29 d’octubre van ser una de les més llargues en les residències de l’Horta Sud. Treballadors dels centres sociosanitaris, a càrrec de persones majors i dependents, van haver de pujar a pols els usuaris a càrrec seu mentre l’aigua negava les plantes baixes de la població. La major part de les víctimes de la riuada responen al perfil d’ancians amb mobilitat reduïda, que bé vivien en els seus domicilis, bé en una residència. Més d’un centenar dels morts tenien més de 70 anys –quinze d’ells eren nonagenaris–, 68 es van trobar en els seus habitatges, onze persones van morir en residències: sis a Paiporta i cinc majors en habitatges tutelats a Picanya, dues localitats veïnes, entre les més devastades per la barrancada.

La jutgessa instructora de la causa fa una atenció especial a aquest perfil de les víctimes –d’elevada vulnerabilitat– en la seua primera interlocutòria. Recorda que moltes víctimes d’edat avançada van perir en les plantes baixes dels seus propis domicilis i que el text de l’alerta remesa a les 20.11 només instava a evitar desplaçaments, i no a pujar a les plantes més altes, amb el risc que va comportar mantindre’s en els habitatges ran de carrer.

Les treballadores dels centres residencials, la major part dones, van haver de carregar als ancians per a pujar-los a les plantes altes i les teulades, on van ser rescatats per l’UME i la Guàrdia Civil, com va ser el cas de Sedaví, on deu empleades van poder salvar 124 residents a pols. Els ascensors no funcionaven. A Paiporta, el personal de la residència es va posar en contacte amb l’Ajuntament, on els van informar que Protecció Civil no podia acudir al centre, a l’altra part del municipi, pel volum d’aigua. La instrucció va ser pujar les persones a les plantes més elevades, al voltant de les 20. Les treballadores també van pujar a coll a tot el que van poder a la planta alta. Van morir sis persones a qui la riuada els va sorprendre en el moment del sopar.

Ni a Paiporta ni a Picanya ni a Catarroja els seus alcaldes recorden haver tingut contacte amb la Conselleria de Serveis Socials, que dirigeix la vicepresidenta Susana Camarero, el 29 d’octubre. La Conselleria es va posar en contacte amb els centres residencials, segons va apuntar Camarero en la seua compareixença parlamentària, quan van tindre constància del tsunami a l’Horta Sud. “Es va enviar el protocol per l’alerta, com s’actua sempre. A la vesprada, amb l’evolució, es van fer telefonades a residències i a municipis”, expliquen des del seu departament, i remarquen que a les 9 del matí es va traslladar als centres instruccions sobre com actuar en cas d’inundació.

Els alcaldes van gestionar l’ajuda com van poder, comenten en conversa amb elDiario.es. Pep Almenar, alcalde de Picanya, relata que van enviar una maquinària d’obra a rescatar els ancians dels habitatges tutelats, que van pujar a una pala per a poder traure’ls. Els dos recorden que la caiguda de les línies telefòniques es va produir cap a les 21 hores, per la qual cosa, si va haver-hi comunicació del Govern valencià, difícilment va poder arribar.

El missatge que es va enviar a les 20.11 hores, quan l’aigua negava ja els municipis, pogué ser contraproduent per a les persones majors. El text instava la població a quedar-se a casa –“eviten tota mena de desplaçaments”, concretament–, cosa que va ser tremendament perillosa per als que vivien en plantes baixes, que veurien com en poc de temps l’aigua superava els dos metres d’altura. No consta que s’enviara cap instrucció específica en què es demanara a la població que pujara a les zones elevades, ni que s’advertira els centres residencials a l’Horta Sud abans que es desbordara el barranc amb l’aigua que baixava de Xiva.

La directora general de Dependència i de Persones Majors, Beatriz Simón, va telefonar als ajuntaments que va poder localitzar a les 22 del 29 d’octubre per a alertar del perill de no actuar en les residències en tindre notícies dels morts en centres de Picanya i Paiporta. L’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, va indicar en una entrevista a elDiario.es que el dia 29 no li va telefonar ningú de la Generalitat “per a avisar-nos del que venia, només passades les 22 Beatriz Simón perquè pujàrem els majors al primer pis”. Van ser tres hores després que el barranc es desbordara a Paiporta.

La consellera Camarero va relatar en la comissió parlamentària que cap a les 9 del matí de dimarts es va enviar un protocol a les residències en què es recordava què calia fer en cas d’alerta roja. A més, va contactar telefònicament amb els centres de dia, per a persones amb discapacitat i de víctimes de violència sobre la dona per a demanar que aplicaren mesures de prevenció davant l’avís de DANA de l’Aemet i que estigueren atents a les recomanacions d’Emergències. “El que no podíem traslladar-los en cap cas és que les poblacions de l’Horta Sud estaven a punt de negar-se, perquè el barranc de Poio s’havia desbordat, perquè mai vam tindre aquesta informació. No vam canviar per això la nostra agenda, perquè ningú ens va dir que aquesta situació estava produint-se”, va respondre en la seua compareixença en les Corts Valencianes. La titular de Serveis Socials estava a les 18 en la presentació dels premis “sostenibilitat + responsables” de la Confederació Empresarial Valenciana juntament amb el conseller de Medi Ambient i Infraestructures, Vicente Martínez Mus, que després va tractar de desplaçar-se al Cecopi a l’Eliana. A poqueta nit, el personal de la seua conselleria es va repartir els centres per a contactar un per un.

Camarero va insistir en la comissió que ella mateixa va mantindre contacte durant aquella nit amb la residència de Paiporta en què van morir sis persones. Va indicar que els alts càrrecs de la Conselleria es van distribuir els telèfons de les residències per a contactar-hi i que ella va estar fins ben entrada la nit parlant amb el personal de la de Paiporta. En concret, va explicar que va parlar per telèfon amb la psicòloga del centre, que era la que es feia càrrec de la situació de manera presencial, i aquesta li va explicar l’emergència que vivien. Va telefonar primer al director, que no estava treballant i tampoc podia arribar, i aquest la va posar en contacte amb la psicòloga, que exercia de responsable. Després de conéixer com arribava l’aigua, Camarero ha explicat que va telefonar a la Guàrdia Civil de Paiporta, al Cecopi i a l’UME, però no podien accedir, com corrobora l’alcaldessa de Paiporta.

“Li indicàvem a la mateixa psicòloga que pujara, que portaren els majors als pisos de dalt, perquè no podrien atendre’ls els serveis d’emergència. Com així va ser, fins a les quatre de la matinada, en què hi van acudir” els serveis d’Emergències, va indicar la vicepresidenta. “L’endemà jo estava a Paiporta amb ells. I aquestes treballadores, perquè vaig parlar amb dues, em van dir ‘encara sort que ens has dit el que passava fora, perquè si no haguérem esperat als serveis d’emergència’”, va afegir. “Jo sé el que he fet i tinc la consciència tan tranquil·la. Que amb la mirada cap arrere es podien haver fet més coses? Segur, però és que a mi em fa mal aquesta situació, i em fa mal perquè l’he viscuda en les meues pròpies carns”, va manifestar la número dos del Consell.

El protocol de serveis socials redactat per Simón, el document enviat a primera hora de dimarts, indica que en les alertes per temporal cada centre haurà de designar una persona responsable, encarregada de consultar diàriament i a primera hora la possible situació d’emergència en la web del 112 i l’Aemet, així com vigilar periòdicament el correu electrònic per a estar pendent dels avisos de la Generalitat. “És important mantindre els canals de comunicació oberts i, en cas de risc, consultar la informació sovint”, recalca.

En cas de nivell roig, el vigent des de primera hora del matí del 29 d’octubre, el protocol indica que es mantindrà contacte continuat amb Protecció Civil per a seguir les seues instruccions en cas d’empitjorament de la situació; s’activarà el pla d’evacuació del centre si la situació ho requereix per inundació o similar en el centre mateix i, en cas d’inundació, s’han d’abandonar al més prompte possible els soterranis i la planta baixa. A més, s’haurà de tallar el corrent elèctric. El protocol, aprovat el juny del 2024, inclou telèfons fixos i mòbils dels serveis territorials i les direccions generals amb què contactar en cas d’emergència, tant en horari laboral com fora. Però cap persona està preparada perquè un aiguat irrompa en el seu domicili, lamenten fonts de la Conselleria.