Una última capa de pintura en l’Àgora de Calatrava per 1,8 milions per a lliurar-la sense “incidències” a CaixaForum

Els compromisos de la Generalitat amb CaixaBank per al lliurament definitiu de l’Àgora en condicions costaran 1,8 milions d’euros en faenes de rehabilitació de la pintura interior de l’edifici conegut popularment com la clòtxina. Es tracta, segons l’informe de necessitat elaborat per l’empresa pública CACSA, d’una “intervenció compromesa com a esmena d’incidències detectades” i l’execució de la qual, segons el compromís adoptat, correspon a la Generalitat. Les incidències, aclareix el document penjat en el portal de contractació, “són derivades de l’ús mateix de l’edifici durant l’activitat que s’hi ha dut a terme durant l’última dècada”. 

CACSA ha licitat dimecres, per un pressupost total de 1,8 milions d’euros, la contractació de les obres de rehabilitació del revestiment d’acabat del sistema intumescent de l’estructura metàl·lica de l’Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Les faenes verticals hauran de ser “coordinades i consensuades” entre l’empresa adjudicatària, CACSA i la Fundació Bancària Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i haurà de conformar-se un equip mínim de supervisió tècnica de les faenes compost per un tècnic supervisor del projecte global i un laboratori de control de qualitat extern i independent. Els plecs de les prescripcions tècniques també preveuen la possibilitat que les faenes s’executen en “qualsevol horari i dia”. 

L’edifici, obra de l’arquitecte Santiago Calatrava, és una gran coberta metàl·lica de planta similar a una el·lipse i l’estructura principal de la qual està composta per 98 pòrtics en totes dues façanes. Les faenes, amb un termini d’execució de deu mesos, se centren en la part interior de l’estructura principal i inclouen la inspecció i la comprovació de l’estat de recobriment de la part interior, la rehabilitació del sistema intumescent i també la neteja final. 

L’Àgora, un dels edificis més vistosos de la Ciutat de les Arts i les Ciències, ha patit tota mena de desperfectes i imprevistos, dels quals l’arquitecte de Benimàmet (València) amb residència a Suïssa ha rebutjat fer-se càrrec. La Generalitat va haver de pagar deu milions d’euros suplementaris (el projecte pilotat pel Consell del PP va costar 100 milions, 60 més del que es preveia) per reparar i esmenar deficiències. 

Davant aquest cúmul de despropòsits i sense un futur clar, la Generalitat Valenciana va optar per cedir l’Àgora durant 50 anys a CaixaForum sense cobrar cànon d’ocupació i amb una inversió de 19 milions d’euros. La cessió, en unes condicions avantatjoses, té com a contrapartida el compromís de CaixaBank de destinar cinc milions d’euros a les seues activitats. 

Nota de l'estudi de l'arquitecte Santiago Calatrava

El despatx de l'arquitecte Santiago Calatrava ha enviat a aquesta redacció els següents aclariments respecte a aquesta informació.

L'estudi de Calatrava a Suïssa considera que el subtítol “L'arquitecte Santiago Calatrava va disparar el cost de l'edifici fins als 100 milions d'euros” és una afirmació sense cap mena de prova que resulta “gratuïta i difamatòria”. Segons l'estudi de l'arquitecte, “el cost final de l'edifici va dependre de molts factors, entre altres els canvis sol·licitats per la propietat durant les obres, els reforços necessaris en la fonamentació a causa d'unes deficiències en el terreny no detectades en l'estudi geotècnic, l'increment de preu de l'acer durant l'obra, inclusió en el projecte de tota la urbanització i per descomptat les contínues arrencades i aturades de l'obra, no imputables ni al projecte ni a cap decisió de l'arquitecte, que van suposar la mobilització i desmobilització d'equips i mitjans auxiliars, així com les reparacions de les zones degradades després de llargs períodes d'inactivitat en obra”.

Sobre els desperfectes i imprevistos en l'Àgora de la Ciutat de les Arts i les Ciències, el despatx sosté que l'obra “s'ha mantingut, per decisions no imputables ni a l'arquitecte ni a les empreses constructores, inconclusa durant molts anys, i que ha sofert successives fases d'aturades en l'execució per a la celebració de diversos esdeveniments en el seu interior, fins i tot en contra de la recomanació del nostre despatx”. “Per tant, els desperfectes als quals podria referir-se no són imputables a l'arquitecte ja que aquests s'han produït a conseqüència que l'obra va romandre sense acabar durant anys i a la intempèrie”, afegeix.

“És obvi”, apunta l'estudi de Calatrava, que el funcionament d'una obra en execució “no és l'exigible a una obra acabada segons el projecte inicial. Particularment, la provisionalitat va provocar que l'obra no tingués una adequada impermeabilització. És convenient insistir que aquesta situació no va ser desitjada per l'arquitecte”, postil·la el despatx, que considera que tals desperfectes no poden ser imputats a Calatrava “sinó a la decisió de paralitzar l'obra”. “És també fals des del punt de vista que l'Estudi de Santiago Calatrava ha estat treballant amb CACSA i les constructores durant aquest temps, fent aportacions que permeteren la finalització de l'edifici”.

El temps durant el qual l'obra va estar detinguda de manera “provisional”, afirma el despatx de l'arquitecte, es va estendre a més de sis anys, la qual cosa va ocasionar desperfectes en els materials que no estaven rematats, atès que en aquest període tampoc es van dur a terme tasques de manteniment. “Cap de les actuacions desenvolupades ha suposat una esmena de deficiències del projecte. De fet, les últimes obres executades en l'Àgora han permès l'any 2019 tancar la coberta i consolidar l'obra a llarg termini. Aspectes aquests que l'estudi de Santiago Calatrava va suggerir en successives ocasions amb la finalitat d'evitar majors danys a conseqüència de l'estat inacabat de l'obra. Per tant, no és cert que es repararen i esmenaren deficiències, sinó que es va reprendre l'obra inacabada per a poder consolidar-la a llarg termini i reparar els elements que havien resultat danyats pel pas del temps després del tancament provisional de l'obra”, assenyala.