La Universitat de València dinamita la seua relació amb el CSIC en reduir unilateralment l’espai de l’institut mixt que investiga sobre el SARS-coV-2

La Universitat de València ha decidit de manera unilateral i sense el consens del CSIC reduir l’espai –en concret una planta sencera– de l’Institut for Integrative Systems Biology (I2SysBio), un centre mixt entre la institució universitària i el Centre Superior d’Investigacions Científiques. Fonts de la direcció de l’I2SysBio alerten que aquesta actuació del rectorat posa en perill les relacions amb el CSIC, que al seu torn podria frenar la progressió d’una de les joies de la corona de la recerca espanyola en virologia, que fa poc ha rebut tres milions d’euros per a la lluita contra el SARS-coV-2

L’alarma la va llançar en les xarxes socials aquesta setmana l’investigador Javier Buceta, qui deixarà el seu lloc actual als EUA per treballar en l’Institut for Integrative Systems Biology (I2SysBio) de València, el centre al qual el CSIC ha destinat en els últims anys més places d’investigador. L’I2SysBio no sols té ja prestigi per les seues publicacions, sinó per l’espai i les instal·lacions per a investigar, que ara es reduirà pel fet d’haver de compartir-lo amb altres disciplines no menys importants.

Des de la direcció de l’I2SysBio critiquen la “unilateralitat” del rectorat de la Universitat de València i censuren que la decisió no s’haja pres en la comissió mixta entre la universitat i el CSIC. “Se’ls va oferir un pla B, que era ocupar una part de la planta baixa, però el divendres 19 ens van dir que havíem de desallotjar la quarta planta, on en l’actualitat treballen quatre equips d’investigació”, expliquen. Per a la direcció de l’institut la Universitat s’ha saltat el conveni, acció que ja està en mans dels serveis jurídics del CSIC.

“El CSIC ha aportat equipaments i investigadors –5 places de científic des del 2017– i preveu continuar fent costat a l’institut. Han complit amb escreix”, expliquen des de la direcció. Les mateixes fonts relaten que l’edifici es va construir amb ajuda de fons europeus ad hoc perquè fora la seu de l’I2SysBio, per la qual cosa no entenen que es vulga canviar de criteri. “Nosaltres vam oferir una alternativa que s’havia d’haver debatut en la comissió mixta, cosa que el rectorat s’ha saltat”, critiquen, al mateix temps que avisen que aquesta minva d’espai podria frenar l’arribada de nous grups d’investigació.

“Neguem categòricament la falta de suport de la Universitat de València a l’institut mixt I2SysBio, que en cap moment s’està desmantellant. Al contrari, està garantit el seu projecte científic a llarg termini”, expliquen fonts de la universitat a preguntes d’eldiario.es. Les mateixes fonts asseguren que la decisió d’obligar a buidar una planta s’adopta “després de dos anys de cerca d’un acord per a l’ús conjunt de l’espai en què se situa l’I2SysBio”.

“En aquest espai, I2SysBio està en una situació de privilegi respecte d’altres grups d’investigació d’excel·lència”, afigen, alhora que defensen que la necessitat de mantindre la distància de seguretat pel context excepcional de la COVID-19 hauria sigut l’argument definitiu.

Aquesta explicació no convenç en l’institut, ja que aqueixa mateixa distància de seguretat podria aplicar-se als grups de virologia que ara veuran reduïts els seus espais d’investigació.

En la resposta de la universitat, es desprén que l’edifici no s’hauria concebut només per a l’I2SysBio. “Es van invertir 11 milions d’euros en la construcció d’aquestes instal·lacions científiques en què es va acollir inicialment l’I2SysBio”, assenyalen. A més, argumenten que les instal·lacions de l’edifici han rebut millores importants, “incrementant les infraestructures d’investigació no previstes inicialment, com la construcció d’un hivernacle d’alta tecnologia i un laboratori de bioseguretat de nivell P2”.

“Les característiques de la gestió d’espais a la Universitat de València es basen en la utilització conjunta d’espais i instal·lacions entre diferents instituts d’investigació. En aqueix sentit, I2SysBio està en una situació de privilegi en relació amb altres centres d’investigació comparables de la Universitat de València”, assenyalen.

Segons les dades oferides per la universitat, en el cas de l’I2SysBio hi ha 126,12 metres quadrats útils per investigador; pels 17,07 metres quadrats per investigador que tenen en l’IFIC (Institut de Física Corpuscular, centre mixt UV-CSIC). Els investigadors de l’IPL, que és un centre internacional de referència la missió del qual és la creació d’imatges reals i de paràmetres geofísics, treballant en estreta col·laboració amb l’Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA, disposen de 12,03 metres quadrats útils per investigador.

Però els investigadors no entren en aquest joc de xifres. Javier Buceta reflexiona en les seues xarxes socials: “És lamentable que la UV tinga un problema greu d’espai. És una cosa preocupant, trista i que exemplifica la situació de molts centres; i cal buscar solucions per a dignificar el treball dels investigadors. La UV no pot solucionar els seus problemes a força de crear-ne uns altres, de fulminar un dels projectes científics d’envergadura que s’han posat en marxa al país en els últims anys, i que està tenint ara mateix un paper important en la crisi de la COVID-19”.