El València CF i Goldman Sachs firmen dijous el crèdit de 240 milions que obri la porta a la venda del club

Acord total entre el València CF i Goldman Sachs per a l’assoliment d’una operació financera que reportarà al club una injecció econòmica d’uns 240 milions d’euros. Encara que inicialment estava previst oficialitzar-ho el mes de juny, fonts de tota solvència han informat a elDiario.es que en les últimes hores s’han precipitat els esdeveniments i que finalment serà dijous quan se signe entre les dos entitats, per la qual cosa es farà oficial, si no dijous mateix, en un termini breu, potser a l’espera que finalitze el campionat de Lliga per als valencianistes divendres.

D’aquests 240 milions, el club en destinarà 60 a tornar a la firma americana part del primer crèdit de 180 milions obtingut al final de l’any passat per a refinançar el seu deute i la resta, això és, 180 milions, es dedicaran a finançar les obres del nou estadi. A aquesta quantia se sumaran els 80 del crèdit de CVC i els 35 de la venda dels 40.000 metres quadrats de sòl terciari a Atitlan.

Tot suma una quantitat de 295 milions d’euros que el club considera prou, tenint en compte que, tal com va revelar la contracta FCC, acabar el coliseu de l’avinguda de les Corts Valencianes tindrà un cost, impostos inclosos, d’uns 250 milions, a què caldrà afegir-ne quasi 12 més del poliesportiu de Benicalap, la rehabilitació del fumeral industrial i la demolició del Mestalla.

Tal com va avançar l’espai Tribuna Deportiva, el termini mitjà de devolució del crèdit serà de 20 anys i tindrà un tipus d’interés del 5,82%. Les garanties de pagament estaran relacionades amb els ingressos addicionals que genere el nou estadi.

Com ha anat informant elDiario.es, Peter Lim tenia traçat un full de ruta que implicava garantir-se la permanència esportiva un any més en la primera divisió del futbol espanyol i posteriorment tancar aquesta operació de crèdit que li permet ordenar el deute i garantir el finançament del coliseu, un factor clau perquè és la clau per a poder vendre la parcel·la del Mestalla, estadi que acaba de complir 102 anys d’història. Això permetrà a Lim posar preu definitivament a les seues accions per a obrir un procés de negociació.

Indicis sobre la venda del club

Són molts els moviments que apunten en la direcció de la venda del club. El primer condicionant per a fer-ho possible el va aconseguir l’estiu passat i implicava garantir-se de nou l’obtenció dels drets urbanístics la vigència dels quals va quedar en l’aire una vegada es va caducar l’actuació territorial estratègica (ATE). D’aquesta manera, s’assegura una edificabilitat en el vell Mestalla que indirectament multiplica el valor de les seues accions i que aporta seguretat jurídica al futur comprador. Això sí, tot això condicionat al fet que el màxim accionista (l’actual o el futur) acabe el nou estadi en els terminis compromesos, cosa que soluciona un problema urbanístic endèmic i de rebot retorna a València una mínima opció de ser seu del Mundial del 2030, ja que actualment està fora de les ciutats seleccionades.

Un altre dels moviments significatius ha sigut l’eixida sobtada de l’expresidenta Layhoon, unit al silenci que manté el club des de llavors, més enllà de l’escarida nota amb què va anunciar el seu relleu per Kiat Lim, fill del màxim accionista, que tampoc s’ha pronunciat sobre les seues intencions futures amb el club. D’aquesta manera, per primera vegada, el magnat ha alliberat la gestió del dia a dia de l’entitat de persones del seu entorn més pròxim. Ningú de Singapur a València per a controlar i reportar els assumptes de més importància. A això s’afig la paràlisi total en la planificació esportiva amb vista a la pròxima temporada.

Les diverses fonts consultades asseguren que la quantitat que demanarà d’inici el magnat de Singapur estarà més prop de 600 milions que del 400 que es comenta. L’explicació és que en aquesta mena de grans operacions denominades de capital inversió (de l’anglés private equity) els venedors han obtingut històricament de mitjana un retorn d’un 15% anual de rendibilitat respecte dels diners invertits. Si no és així, en l’àmbit financer no es consideraria una bona venda. En el cas de Lim, ha injectat prop de 300 milions en els més de 10 anys que està a València. Si venguera per 600 milions, cosa poc probable, haurà obtingut un retorn anual respecte a la inversió del 10%.

Interessats a comprar el club

Sobre els possibles compradors de les accions de Lim, les fonts consultades han comentat que, havent-se dut a terme el refinançament de la mà de Goldman Sachs, que, sens dubte, en cas que es fera efectiva la venda del club, tindrà molt a dir-hi, almenys confirmar la solvència del nou propietari, la cosa més lògic seria que fora algú vinculat a algun fons d’inversió nord-americà o, en segona instància, àrab.

Com ja va informar aquest diari, l’expropietari del Leeds, Andrea Radrizzani, és un dels que ha contactat en els últims mesos amb els representants legals del magnat de Singapur. Radrizzani va obtindre el 57% del club anglés el 2017, però va decidir desprendre’s el 2023 del seu paquet accionarial per uns 170 milions de lliures després d’una temporada desastrosa. L’empresari italià va tindre a les seues ordres el tècnic Marcelo Bielsa i l’actual entrenador del València CF, Carlos Corberán, com a segon de l’argentí.

Un altre que en el seu moment va temptejar Lim, segons ha pogut saber aquesta redacció, és el propietari de la Roma i de l’Everton, Dan Friedkin, propietari del grup inversor nord-americà Friedkin, que ja va mostrar interés pel València CF l’any 2020, abans de comprar la Roma. Al final de l’any passat va obtindre la majoria accionarial del club anglés per uns 400 milions de lliures.

Ja en el terreny de la rumorologia, s’ha especulat amb l’interés del grec Evangelos Marinakis, accionista del Forest i propietari de l’Olympiakos, i del príncep de Johor, Tunku Ismail i fins i tot del príncep de l’Aràbia Saudita i propietari del New Castle, Mohammed bin Salman.