El gran Guantanamo europeu

No, nosaltres no tenim partits d’extrema dreta. Tranquils. Entre nosaltres, cap partit posa etiquetes a la gent segons siga el color de la seva pell, el seu origen o, per descomptat, la seva aparença física o el nombre de zeros del seu compte corrent. Són coses que es donen al conjunt d’Europa però nosaltres estem al marge.

Això passa a Grècia amb els nazis d’Alba Daurada; al Regne Unit, de l’UKIP; a la França de la família Le Pen; a l’Holanda , del Partit per la Llibertat; amb la Lliga Nord italiana; el Vlaams Belang belga; el Jobbik hongarés; els Veritables Finlandesos... Moltes d’aquestes formacions obtindran en les eleccions europees de despús demà boníssims resultats, en algun cas poden ser les forces més votades als seus països. A l’estat espanyol, no. Ací, no hi ha extrema dreta.

Doncs és mentida, entre nosaltres també hi ha extrema dreta, i molta. Hi ha la que es reconeix a cara descoberta, com la “Plataforma X Catalunya” de Josep Anglada o la que intenta guanyar presència als barris obrers repartint menjar “només per espanyols” a l’estil dels grecs d’Alba Dorada, com fa “España 2000” en València, però també hi ha la que viu amagada en els partits “normals”.

En el PP són legió. Fa uns dies, l’home amb més càrrecs del Partit Popular valencià, Alfonso Rus, alcalde Xàtiva, president de la Diputació de València, diputat a Les Corts i president del PP a València va dir públicament que “abans anaven a Caritas búlgars, romanesos, marroquins, de Senegal... i hui el 80% és del poble. Vergonya ens hauria de fer als polítics. Eixa gent no ho ha de passar mal”. En definitiva que, segons Rus, que ho passen mal els búlgars, romanesos, marroquins o de Senegal, no importa, però el de casa, això sí que no. Algú del seu partit li ha cridat l’atenció? Algú s’ha mostrat indignat per l’evident racisme de les paraules esmentades? Ningú, ni un gest.

Ahir mateix van transcendir unes paraules de l’alcalde de Sestao, Josú Bergara, del super democràtic i super cristià Partit Nacionalista Basc (PNB), un home que des de 2012 es nega a empadronar immigrants a la seua població, en les quals també ensenyava la poteta. Bergara deia “gitanos bons n’hi ha molt pocs” i assegurava que els immigrants eren merda. “La merda ja no ve a Sestao, i si ve, jo la tire. Ja me n'encarregue jo que marxen, a base d’hòsties, està clar”. Quan hui li han preguntat a Josu Erkoreka, portaveu del govern basc, per les paraules del seu company de partit, el més lluny que ha anat ha sigut per dir que “no són plausibles”.

El mateix candidat que PNB i CiU presenten en les eleccions de diumenge com a cap de llista de “Coalició per Europa”, Ramón Tremosa, expressava fa quatre anys en un article les seves simpaties pels flamencs del “Vlaams Belang”, uns unltres que són els hereus del “Vlaams Blok”, un partit prohibit per racista. Tremosa els defensava per la seua proximitat ideològica en tant que força independentista belga; passava per alt el seu menyspreu als immigrants, la seva oposició a l’avortament i a la presència pública de gais i lesbianes.

Veurem com els va diumenge a la candidatura de VOX, el nou partit de Alejo Vidal Cuadras, Santiago Abascal i José Antonio Ortega Lara, que pretén situar-se a la dreta del PP i que en el tema immigració aposta per “ma dura”.

Els immigrants com amenaça és la idea força que els partits ultres promouen. És l’esperit del conegut cartell de l’UKIP britànic que dibuixava una mà amb un dit que assenyalava al ciutadà i li recordava que a “Europa hi ha 26 milions de parats que amenacen el teu lloc de treball” .

En realitat és el mateix esperit que reflectia aquell ja famós titular del diari “El País” (el progressista, modern, solidari i il·lustrat “El País”) que el passat mes de febrer destacava que “30.000 immigrants esperen al Marroc per saltar a Ceuta i Melilla”.

Ningú se’n recorda dels immigrants com a “perill” quan venen com a mà d’obra barata, ni quan els nostres empresaris els contracten com si foren ciutadans de segona que cobren com a animals de tercera. Ningú pensa en ells quan espoliem els seus països o quan les primeres retallades dels pressupostos públics sempre comencen pels ajuts a cooperació i desenvolupament.

No hi ha ningú que escolte a les moltes institucions internacionals especialitzades, fins i tot la mateixa ONU, que ens recorden informe darrere informe que el canvi climàtic és la primera causa de les migracions del sud cap al nord.

El “problema dels il·legals” ni és un problema, ni hi ha persones il·legals. No és una qüestió d'economia interna, ni de robatori de llocs de treball. És una qüestió de drets humans, de respecte a les persones. La primera mesura a adoptar hauria de ser tancar d’una vegada per sempre els terribles CIEs, el Centre d’Internament d’Estrangers, que són veritables “Guantánamo domèstics ”. A ningú li crida l’atenció que es puguen visitar les presons però que no hi haja forma que ningú, ni periodistes, ni polítics de l’oposició, puguen visitar un CIE? El populisme que posa als immigrants en el seu punt de mira no és que posen en dubte o en perill el projecte europeu, el que posen en dubte o en perill és el projecte humà.

A la dreta ja li va bé. La suposada allau d’estrangers disposats a assaltar les nostres fronteres són l’espantall que trauen per atemorir les classes més baixes, els treballadors menys qualificats. Estenent la por pels nostres barris, aconsegueixen dues coses: vots molt populars que difícilment aconseguirien d’altra forma i la garantia de mà d’obra barata i disposada a tot (la que arriba i la pròpia, la de casa, que sap que no pot escollir ja que sempre hi ha algú disposat a treballar per menys. Un negoci redó. O l’esquerra troba un discurs alternatiu amb receptes pròpies o, com ja està passant a tot Europa, seran els mateixos governs socialdemòcrates o democristians, que res nou a oferir, els que començaran a aplicar polítiques ultres.