Llegir llibres en temps d’IA

S’accepta generalment que l’exercici físic regular (un cert exercici, moderat, s’entén) és bo per als nostres cossos. Moltes persones, de fet, dediquen temps i diners a aquesta activitat. Segons l’enquesta sobre hàbits esportius de 2024 de CIS, un 47,9% de persones afirmava practicar un o més esports i un 66,2% assegurava que caminava o passejava amb l’objectiu de “millorar o mantenir la forma física”.

No sé si s’assumeix de la mateixa manera, tanmateix, que la lectura habitual de llibres és igualment beneficiosa per a la salut mental i física. Comptem amb estudis que han mostrat que la lectura té efectes positius, com ara l’increment de la concentració, la memòria i l’atenció, l’estímul a la intel·ligència, la reducció del risc de patir malalties neurodegeneratives així com la disminució de l’estrés i, per tant, de l’insomni, en desviar l’atenció de preocupacions quotidianes.

Així mateix també millora la capacitat de comunicació, oral i escrita; l’empatia envers el proïsme, tan necessària en un moment on el narcisisme i la intolerància avancen sense fre; la imaginació i el sentit crític, imprescindible sempre i potser encara més en un món polaritzat. Tot plegat, pot incrementar l’autoestima i assuavir la tristesa i la depressió.

I, per descomptat, llegir també és una manera d’accedir al coneixement i alhora d’entreteniment i de gaudi. Per a mi aquest és el valor fonamental, aprendre i gojar. Potser en aquest aspecte s’ha insistit poc. N’hi ha bons llibres per a tota mena de gent, però no tots els bons llibres ho són per a tota la gent. En aquest sentit, els clubs de lectura incrementen els beneficis, en encertar les lectures, posar-les en comú i trobar gent amb gustos comuns.

Probablement la lectura continuada de novel·les, assaigs, poesia i teatre estalvia una part de la plaga d’insatisfacció que patim i, per tant, alleugereix una mica la necessitat de química i de psicòlegs. Aquest, però, és un sistema molt exigent. I la lectura, no ens enganyem, no té efectes miraculosos.

Certament, és falsa la idea que “la gent ja no llig”. El Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres de 2025, encarregat, com és habitual, pel Gremi d’Editors, considera que el 95,1% dels enquestats són “lectors”, en el benentès que lligen una vegada al trimestre en qualsevol suport, incloses webs i les mal dites xarxes socials (els casals fallers o les comparses de Moros i Cristians també ho són).

Pel que fa a la lectura de llibres el percentatge baixa al 69,8%. Dubte que una persona que llig una vegada al trimestre puguem considerar-la, però, “lector”. Faríem el mateix respecte de l’activitat física? Per descomptat, el Gremi d’Editors està interessat en donar una imatge que el sector del llibre funciona bé. Cal ser sempre crític amb les fonts. Tot amb tot, com repetim sovint els sociòlegs, sempre serà millor informació que mirar amb distància que l’absència de dades.

Sembla que el percentatge de lectors de llibres va pujant molt a poc a poc (en 2012 era el 63%) i a hores d’ara el 55,7% de la població espanyola declara ser lectora habitual, si més no una vegada per setmana, de llibres. Aquests sí són lectors veritables. I, certament, no en són pocs.

Continuen havent-ne diferències importants, però: lligen llibres molt més els universitaris, les dones, els joves i la població urbana. També hi ha diferències territorials importants. El País Valencià roman lleugerament per davall de la mitjana estatal. Madrid, País Basc i Catalunya és on més es llig. I Extremadura, Cantàbria i Canàries on menys.

D’altra banda, encara hi ha un 30,2%, quasi un de cada tres, que no lligen mai llibres. Els principals motius que argumenten són l’absència de temps (42%), la preferència d’unes altres alternatives d’esplai (32,6%) i la falta d’interés (20%). Certament, a la lectura de llibres li han eixit en les darreres dècades competidors poderosos, que exigeixen molta atenció.

No es tracta de culpar ningú de res. Si la meua generació (vaig nàixer el 1971) llegia, que n’hauríem de parlar, en part també era com a resposta a una més reduïda oferta d’oci que no ara. Els nadius digitals, com les generacions precedents, s’adapten al seu temps. Què n’han de fer? Si l’analfabetisme fins entrat el segle XX ajudava a entendre que una part molt important de la població no llegia, ara, salvant totes les distàncies, les potents xarxes virtuals i la velocitat de la informació ha generat el costum de lectura (i visió) fragmentàries. Canviar ràpid, una vegada i una altra. La lectura només fragmentària, però, redueix la capacitat analítica i fins i tot la discriminació de la qualitat de les fonts.

Quan semblava que abordàvem el debat sobre un equilibri entre lectura fragmentària i de llibres està irrompent la IA. Fa poc coneguérem la baixada important durant febrer de consultes a mitjans digitals per la irrupció d’aquesta intel·ligència. El futur de la comunicació és incert, però com afectarà la IA als llibres? És difícil de predir.

La família, l’escola i els mitjans de comunicació són institucions que haurien de facilitar l’hàbit, i el plaer, de la lectura de llibres. Combatre el fracàs escolar a còpia de lectures fragmentàries mastegades i d’aprovats generalitzats és una mala opció, sobretot a llarg termini, com s’està veient. Igualment que no es pot córrer una marató sense entrenament ni esforç no es pot entendre ni analitzar textos complexos sense entrenament ni esforç.

Al cap i a la fi, una lectura, a més de l’acció de llegir, també és una interpretació del sentit d’un text, ser capaç d’aprehendre’l. Per a fer-ho, ens calen claus, mecanismes de comparació i hàbits crítics.

Fa temps que els apocalíptics anunciaven la crisi quasi definitiva dels llibres en paper. Tanmateix, sembla que disposa d’una mala salut de ferro. La tecnologia de Gutenberg encara no ha sigut superada. I llegir continua sent una activitat estimulant i divertida. I necessària.