Coronavirus

Davant els estralls provocats per la pandèmia vírica, el deteriorament de la imatge internacional de la Xina -la gran potència económica-, i les actituds xenofòbiques i de desconfiança que pateix la població asiàtica, l'ambaixador de la Xina a Espanya ha llançat un missatge oficial concís i taxatiu : “l'enemic no són els xinesos, l'enemic és el coronavirus”. És cert que no és l'ètnia ni l'estructura genètica de la població la culpable de l'inici de la devastadora epidèmia que ha provocat l'alerta sanitària internacional. La causa immediata és el virus, i és urgent i necessari lluitar contra la seva expansió, vacunar els sans i curar els malalts. Aturar el brot. No obstant això, el problema no acaba açí. Convé preguntar-se: per què l'epidèmia s'ha iniciat en una zona deprimida de Wuhan? En un mercat i un entorn amb unes condicions ecològiques, ambientals i higièniques deplorables? Per què l'epidèmia no s'ha iniciat al barri Salamanca o a Pedralbes, o a Manhattan o a la Via Veneto de Roma?

La declaració de l'ambaixador requereix anar un pas més enllà en l'anàlisi completa de l'entorn patogen que genera la malaltia: l'enemic no són els xinesos, aquest cop l'enemic ocasional és el coronavirus, però la causa real és la misèria, la pobresa i les condicions de vida inhumanes de la població. Combatre la pandèmia requereix detectar el problema, buscar remei urgent al brot actual mitjançant mesures de salut pública i tecnologies de laboratori, però, sobretot, requereix combatre la misèria, la pobresa extrema, les condicions de vida miserables, i aquesta no sembla ser la tendència actual en les polítiques publiques, el repartiment de la riquesa i els recursos a escala global.

Fa més de dos segles, en 1790, un metge alemany, Johan Peter Frank, inaugurava el curs acadèmic a la Universitat de Pavia amb un discurs titulat De Populorum misèria: morborum genitrice, és a dir, la misèria dels pobles és la que genera les malalties. Dos-cents anys més tard, seguim obstinats a no reconèixer el problema, ens seguim dedicant a disparar contra els bitxos, a caçar microbis. Si la pandèmia iniciada a Wuhan fos un problema local, o afectara a un espai limitat (com ha passat amb l’Ebola, el Zika i tantes altres malalties de la misèria) ningú li prestaria la menor atenció. La misèria engendra malaltia en àmbits marginals. Però quan les malalties de la misèria ens amenacen, llavors preparem l'artilleria pesada contra els microbis. Potser el negoci estiga en la caça -amb tota seguretat- i llavors hi haurà altres virus, i altres vacunes, i altres malalts i altres morts. És la dinàmica del mercat global, que no desitja resoldre el problema de fons, aquesta dinàmica que enriqueix a uns i condemna a emmalaltir i morir a molts altres.