I si aprofitem per repensar horaris?

Encara no s’havia fet efectiu el confinament nocturn (no m’agrada dir-li toc de queda per les connotacions que té) quan ja havia rebut un WhatsApp amb un missatge clar “dóna suport a l’hostaleria, avança les teues reserves a les 20.00 hores”. Efectivament. Ahí està la clau.

La situació per la qual travessem no agrada ningú; ens hem bolcat en protegir les nostres persones estimades i en protegir-nos nosaltres també. Però és evident que un nou confinament és molt difícil d’aguantar per a la ciutadania i per a la nostra economia. Però jo, que no sóc precisament una persona positiva, ans al contrari, pense que tenim una oportunitat al davant per començar a ser Europa.

Ja, ja sé que la setmana passada va haver-hi qui no tenia millor cosa que fer que presentar una moció de censura en la qual escoltàrem estupefactes moltes barbaritats: que si l’OMS ha mentit, que si tot açò és una conspiració judeic-maçònica per acabar amb l’univers i que Europa no serveix per a res. Afortunadament eixa discussió sobre Europa va quedar tancada fa més de huitanta anys, que dirien alguns, quan fins i tot el règim franquista feia tot el possible per blanquejar les seues formes davant d’una Europa a la qual pretenia entrar a formar part.

I és Europa, amb les seues virtuts i defectes on hem d’estar. I Europa ja fa molt de temps que té uns horaris molt més racionals que els que acostumem a emprar a l’estat espanyol. De fet els nostres horaris “estranys” fan també que siguem els i les treballadores que més hores passem a la feina i això no es tradueix en una major productivitat espanyola; tot el contrari. Anem a la cua quant a productivitat. I gran part de la culpa la tenen els mals hàbits horaris.

Sopar a les 22.00 hores no és ni bo ni aconsellable. Necessitem més temps per a digerir, les nostres digestions són més pesades i això juga en contra la nostra salut i a més per eixe motiu retardem les hores de son. I quan parlem de tota una societat fent això, resulta que els nostres fills i filles pateixen son a l’escola, tenen problemes de salut i la societat en general té greus problemes per agafar el son i descansar. Patim més estrés i malalties relacionades amb els horaris que la resta d’Europa.

I este cap de setmana, on a més s’ha tornat a canviar l’hora (quelcom també àmpliament debatut en la Comissió d’Usos Horaris que tenim a les Corts Valencianes que analitza estes qüestions) les persones que han eixit a sopar ho han hagut que fer en hores diferents a les que estàvem acostumats. I no ha passat res absolutament.

De fet hem començat pel més difícil; avançar l’hora de sopar i canviar l’horari de l’àpat nocturn que solament a Espanya es fa tant tard; ni Marroc ni Portugal, amb climes molt semblants al nostre tenen el costum de sopar tant tard. I ara cal reflexionar en la resta: els nostres horaris nocturns ens fan perdre moltes hores que després són necessàries per a dur endavant projectes de vida com són fer esport, formació, o fins i tot esbarjo, dels quals no disposem la majoria de la població. Cal fer una repensada en els nostres horaris, i hem començat (a la força sí) un camí que podem aprofitar o no, per a donar-nos l’oportunitat de millorar-nos com a societat, de corregir allí on errem i d’apropar-nos a Europa, tant en horaris com en productivitat econòmica. En la nostra mà està.