El drama que no cessa de les afectades per l’anticonceptiu de Bayer

“El dia que vaig a la ginecòloga, sense fer-me cap prova de cap mena, puge al poltre com en qualsevol consulta i allí comença el meu calvari”. Així comença la història de Macu. Era al final del 2008 i el mateix dia que li van posar l’anticonceptiu de Bayer va patir un desmai fruit dels dolors –malgrat que li havien dit que era ràpid i indolor–. “Amb una hemorràgia impressionant em van derivar a casa perquè em van dir que era normal”. Des de llavors pateix dolor pèlvic que s’ha estés a altres parts del cos, com la zona lumbar, l’abdomen o les extremitats.

El seu relat el va narrant envoltada d’altres companyes de la plataforma Lliures d’Essure d’Elx, localitat en què, juntament amb Còrdova, es van implantar més dispositius d’Essure a Espanya fins que es va retirar del mercat ara fa dos anys. “La meua ginecòloga em va confessar que els anaven col·locant com a xurros”, assenyala Manoli, una altra de les afectades. Totes han acudit a la trobada amb el periodista carregades d’expedients mèdics que en alguns casos, com el de Toñi, daten del 2002, any en què va començar al nostre país la comercialització d’un mètode que estava cridat a ser el remei alternatiu a la lligadura de trompes.

Ella va ser de les primeres a patir els efectes secundaris d’un producte del qual ni la multinacional alemanya ni l’Administració espanyola havien advertit, denuncien totes. Toñi havia perdut part d’un dels dos molls de quatre centímetres de grandària que li havien col·locat en les trompes de Fal·lopi. “Va ser en pixar. Em van dir que no em preocupara, que els molls acompanyen el dispositiu i que els dolors eren per l’edat”. Amb 45 anys no li baixava la regla, qüestió que van atribuir a la premenopausa. I després va arribar l’hemorràgia forta. El diagnòstic final, estava embarassada.

“Van atribuir el meu embaràs a l’‘alta fertilitat’ que van assegurar que tenia tant jo com el meu marit”, assegura aquesta mare de dos fills. Li van recomanar un DIU “per a evitar” futurs embarassos, recorda Toñi. Mentre continua contant la seua història Macu no pot evitar plorar. Sap com acaba, perquè a ella li va passar el mateix. Als tres mesos de l’implant, quan li van fer una revisió per a assegurar-se de la col·locació correcta del moll, van descobrir que estava embarassada de quatre mesos. És a dir, que li ho havien posat sense cerciorar-se primerament. “Em van dir que era la primera vegada que els passava una cosa així”. Després, i davant el risc que la seua vida correguera perill, la van ingressar a Ondara (València), on va avortar. “La pèrdua d’un fill és el més dur que he viscut mai, no se supera i menys quan ets tu mateixa la que el dia d’abans s’ha de prendre una pastilla que saps que és perquè el seu coret pare de bategar”, confessa.

Altres víctimes de l’Essure no han perdut fills, però sí marits. Com totes, María Lourdes pateix forts dolors pèlvics que van afectar les seues relacions sexuals, així com altres símptomes –que totes subscriuen– com ara ansietat, esgotament continu i depressió, que van acabar perjudicant el seu matrimoni. “Em vaig separar per culpa de l’Essure”, afirma amb tristor. Anteriorment, María Lourdes havia patit la seua primera reacció al·lèrgica als quatre mesos de portar en el seu interior l’Essure, que la va deixar deu dies a l’hospital ingressada amb una infecció “molt greu”. Li van dir que tenia un còlic nefrític. Al final, com a tantes altres dones portadores del dispositiu de Bayer, va descobrir que era al·lèrgica al níquel, element químic de què es compon el moll i que a Espanya presenten al·lèrgia el 30% de les dones.

María Lourdes torna a passar pel quiròfan el pròxim 23 d’agost per llevar-li les restes de l’Essure. En operacions anteriors ja li van extirpar un ovari amb un quist. De la seua banda, Macu té cita en la taula del quiròfan el 27 d’agost. Espera que, com a tantes altres dones operades, els seus dolors remeten. “La meua tercera filla va dient que mai ha conegut sa mare sana”, apunta. Descriu com a “camí tortuós” el que ha emprés fins a descobrir que les seues dues trompes estan perforades i que té un implant trencat i clavat en l’úter.

Un descobriment que va vindre després d’avortar i que, després d’una consulta mèdica, li van dir que la mala col·locació del moll de l’Essure li havia perforat la trompa de Fal·lopi dreta. Va ser llavors que Macu va començar a comprendre a què es devien tots els seus dolors i, malgrat que els sanitaris li van dir que no tenien relació amb l’anticonceptiu, tot just eixir de la consulta va buscar amb el mòbil per Internet: “No em podia creure el que estava llegint, els meus símptomes s’assemblaven tant als descrits per altres dones!”, rememora. Aqueix mateix dia es va unir a la plataforma Lliures d’Essure fins a convertir-se en un dels seus rostres més actius.

La plataforma

Els testimoniatges anteriorment esmentats pertanyen a la plataforma Lliures d’Essure, un dels diferents col·lectius d’afectades que han sorgit a Espanya, a les quals cal sumar les que han proliferat en la resta del món on també es va implantar amb fracàs el dispositiu de Bayer. Actualment estan en procés de convertir-se en associació, compten amb 2.400 inscrites en quatre anys de vida i han donat suport a 3.500 dones en total.

Una de les seues batalles principals és el reconeixement de tots els símptomes. La Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) n’ha descrit onze, “però en falten molts més, perquè no hi ha estudis dels efectes que produeix a llarg termini”, explica Rita Fernández, portaveu de la plataforma a Llevant, Castella i Lleó i la Manxa.

Si bé qualifica de “extraordinari” el pas que va suposar fa just un any el protocol d’actuació de retirada elaborat per la SEGO a requeriment de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) en col·laboració amb les plataformes d’afectades, considera que no està complint-se correctament.

“L’operació de retirada és molt complexa, s’estan fent molts nyaps, no es posen d’acord com retirar-la, no es posen d’acord com causar el menor trauma possible”, descriu. Així mateix, advoquen per una millor coordinació dels centres hospitalaris i els seus professionals. “Volem que la professió mèdica es comunique, perquè no pot ser que en cada hospital estiguen fent coses diferents. Sabem d’alguns hospitals que estan més conscienciats que altres on aposten per la investigació i tracten la pacient com si tinguera patologia, en uns altres, en canvi, no els fan les proves prèvies i continuen sense reconéixer els efectes secundaris de l’Essure”, denuncia.

Respecte a l’actuació del Govern central, en la plataforma han percebut un canvi d’actitud. “Quan va entrar el PSOE primer de tot amb Montón i després amb Carcedo, es van mostrar amb ganes d’ajudar-nos, ens vam reunir, vam aconseguir aqueixa guia d’actuació, però les coses s’han encallat, alguna cosa passa, perquè ara ja no sembla que estiguen interessats a recuperar la salut de les afectades”, comenta Fernández.

Accions legals

En la plataforma Lliures d’Essure estan treballant amb el despatx Castreje Abogados en una estratègia legal diferent de l’empresa per l’Associació Espanyola d’Afectats per Essure, que aquesta setmana s’ha topat amb l’arxivament de la querella per lesions i estafa que havien presentat davant l’Audiència Nacional.

“Nosaltres no anem per la via penal, perquè en molts casos, com que està a la vora de la prescripció, no ens queda més remei que la demanda patrimonial contra l’Administració pública o la demanda civil si es tracta de sanitat privada”, assenyala el lletrat Cipriano Castreje.

Per això, han interposat una demanda sobre diligències preliminars en el Jutjat de Sant Feliu de Llobregat, per ser el competent perquè està registrat en aquesta localitat barcelonina el domicili social de Bayer España. La multinacional ja ha recorregut una desena de documents formulats per aquest despatx, que considera “fonamentals perquè prosseguisca la demanda i que donarien molta llum sobre el que ha passat amb aquest dispositiu”, confessa.

Però Bayer España al·lega, per exemple, que ells no són el fabricant i al setembre el jutge tindrà l’última paraula d’un procés que s’espera llarg “i complex”. “A un producte defectuós s’uneixen diversos fabricants i importadors, distribuïdors, serveis de salut que l’han comprat”, avança Castreje. “Hi ha hagut problemes de praxi per no haver-lo instal·lat bé i d’altra banda en molts casos aparentment han funcionat; per això necessitem saber quants dispositius s’han venut i això només ho pot facilitar Bayer, perquè no és el mateix que en fallen un 1% de 100.000 que un 10%”.

Finalment, aquest advocat considera que “l’ideal” per als milers d’afectades seria “que totes ens unírem i juntes estudiàrem totes les opcions i iniciàrem una demanda col·lectiva, perquè la unió, com s’ha demostrat tantes vegades, fa la força”.