Empresaris i particulars solidaris contra el Covid-19 que no volen publicitat

A principis de setmana, un empresari es va posar en contacte amb la Diputació d’Alacant per donar a aquesta institució, a la Conselleria de Sanitat i als ajuntaments alacantins una suma important de diners perquè compren material sanitari. La seua única condició, segons fonts del govern provincial, era que no es revelara el seu nom ni el de la seua empresa.

Més enllà dels casos mediàtics que se succeeixen aquests dies, de grans, mitjans o petits empresaris que han donat a conéixer a través de xarxes socials o dels seus gabinets de comunicació les seues aportacions a la causa contra el Covid-19, hi ha una onada silenciosa de solidaritat del món empresarial i també de particulars que han demanat a les administracions, i també per a aquest article, que no se’ls faça publicitat.

“Se’ns han dirigit dos empresaris en concret els últims dies per explicar-nos que compraran material sanitari per als nostres hospitals i que necessiten l’Ajuntament per a fer d’intermediaris”, explica l’alcalde Elx, Carlos González. Com el misteriós empresari de la Diputació, aquests dos homes sol han posat el requisit de la discreció.

“Una empresa ens ha donat 140 coixins i no vol figurar; un altre empresari ha donat quasi cent matalafs per als albergs d’Alacant i Elx, i una confraria d’Elx, que m’ha insistit que no diga el nom, ens ha donat quasi mil euros perquè compràrem el que consideràrem per a l’alberg”, explica Antonio Tarí, responsable de l’organització sense ànim de lucre DYA a Elx.

Altres consistoris, com el de Dolores, al Baix Segura, tampoc donen l’abast amb tantes donacions anònimes. “Hem donat les gràcies a uns quants empresaris que ens han donat material per a desinfectar els carrers, que ja està sent escampat per agricultors amb els seus tractors”, relata l’alcalde Joaquín Hernández. Han demanat no revelar els seus noms“.

Si bé la xarxa solidària està sent àmplia entre tots els ajuntaments consultats, es dona la circumstància que en uns quants l’ajuda solidària s’ha transformat en notes de premsa o comunicats, en alguns casos donats a conéixer pel mateix alcalde de torn per a agrair la bona acció d’empresaris amb noms i cognoms.

Particulars sense noms

També hi ha altres ajuntaments, com el d’Alcoi, on, a més de les donacions d’empresaris, conegudes per ser públiques, “abunden sobretot les de particulars”, reconeix el portaveu de l’equip de govern, Jordi Martínez.

Una circumstància que està estenent-se de llarg a llarg de la geografia espanyola, la de persones que, des de sa casa, estan coordinant ajuda, fent donacions econòmiques o directament capficades aquests dies a cosir màscares de manera rudimentària.

Aquest mitjà ja va contar, fa dues setmanes, un dels primers casos, el de cosidores de calcer per a fer màscares per a sanitaris i malalts de coronavirus amb l’ajuda de l’Ajuntament i d’empreses.

Després d’aquesta notícia, altres cosidores de calcer de localitats de tradició sabatera, com Elx o Dolores, els han seguit el deixant, recorden els alcaldes respectius. “Empresaris ens han donat material, que portem a les mestresses de casa, cusen màscares i vestits per als professionals sanitaris, els recollim i els els donem”, explica Joaquín Hernández.

Igual que hi ha cosidores de calcer que tenen la seua màquina de cosir a casa, també hi ha professores i professors que tenen una plastificadora o professionals del sector tecnològic que tenen la seua pròpia impressora 3D. Tots ells estan uns quants dies “sense parar” creant equipament de protecció per a personal sanitari casolà, mai més ben dit.

Es coordinen a través de la plataforma de missatgeria Telegram entre municipis i, en casos com el d’Elx, amb el nom de 3D Makers, aglutinen ja 207 membres encarregats de fer viseres protectores per a sanitaris. D’aquesta manera també s’està dotant de protecció la Policia Nacional a la província d’Alacant, afirmen fonts del sindicat Jupol, davant l’escassetat d’EPI (equips de protecció individual).

Aquests i innombrables casos, com els veïns que ajuden les persones majors del seu entorn a fer la compra o joves que, davant la cancel·lació de classes, es queden a cura dels menors del veïnat, conformen, juntament amb els empresaris esmentats anteriorment, l’altra xarxa que també vessa solidaritat, encara que anònimament.