Un alt càrrec de Mazón va consultar sobre el confinament l’Advocacia de la Generalitat 27 minuts abans de l’Es-Alert

A poc a poc, la jutgessa de la dana va aclarint la intervenció de Presidència en relació amb la presa de decisions de la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) davant l’emergència del 29 d’octubre de 2024, tràgica jornada que va acabar amb 230 morts. El secretari autonòmic de Presidència, Cayetano García Ramírez, va telefonar a les 19.44 a Álvaro Martínez Ávila, advocat general de la Generalitat Valenciana, per a demanar assessorament jurídic sobre un possible confinament de la població, una de les opcions que debatia el Cecopi.

García Ramírez va entregar a la jutgessa instructora una acta notarial amb els seus missatges de WhatsApp d’aquella jornada i amb la ressenya de les telefonades que va mantindre amb el president Carlos Mazón, el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, i el secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso. No obstant això, l’acta no detallava les telefonades amb el cap de l’Advocacia de la Generalitat. L’alt càrrec de Presidència (actualment secretari autonòmic d’Economia del Consell de Juan Francisco Pérez Llorca) es va prestar voluntari perquè la lletrada de l’Administració de Justícia (LAJ) acarara les seues telefonades amb Martínez Ávila.

L’acta d’acarament, a què ha tingut accés elDiario.es, ressenya la primera telefonada de les 19.44 (27 minuts abans del primer Es-Alert), amb una duració d’un minut i 12 segons, i una segona comunicació telefònica a les 20.25, d’un minut i 42 segons. En aquesta segona telefonada, Cayetano García Ramírez va dir al seu interlocutor que s’oblidara de la consulta sobre el confinament.

Prèviament a la consulta amb l’Advocacia (a les 19.25) l’alt càrrec preveia en un WhatsApp enviat a Carlos Mazón que “hi hauria un ou d’afectats”.

La jutgessa instructora de la causa de la dana ha posat el focus en la seqüència de comunicacions entre Presidència i l’Advocacia de la Generalitat. No debades, Álvaro Martínez Ávila va declarar el 27 de gener passat que “ningú” de l’Advocacia “es va pronunciar en contra d’un confinament”, pel fet de ser una mesura avalada per la normativa d’emergències.

Per part seua, García Ramírez va relatar davant la jutgessa el 22 de gener passat que la vesprada de la dana va dir a Pradas que el confinament “limita drets”.

Els dos Es-Alert de la dana

El primer esborrany del missatge Es-Alert, concebut pel subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, demanava a la població que es refugiara en altura.

No obstant això, l’inspector en cap del Consorci Provincial de Bombers, José Miguel Basset, va posar objeccions per si el missatge automàtic als mòbils tenia un efecte contraproduent i provocava una estampida de la població i la consellera llavors Salomé Pradas va plantejar els seus dubtes sobre la possibilitat que la recomanació a la població que romanguera en els seus domicilis poguera suposar una mena de confinament.

L’Es-Alert que es va enviar a les 20.11, quan ja hi havia morts i centenars de ciutadans romanien atrapats per les inundacions, es limitava a demanar que s’evitaren els desplaçaments. A les 20.57, un segon Es-Alert ja demanava refugi en altura, igual que el president Carlos Mazón mateix en una compareixença davant els mitjans de comunicació a les 21.20.

A pesar que Mazón, actualment aforat per la seua condició de diputat autonòmic, sempre va defensar que Pradas no va rebre cap ordre sobre la gestió de l’emergència, els WhatsApp aportats per la investigada amb el cap de gabinet del president denotaven que Presidència hi va tindre algun pes. José Manuel Cuenca va escriure a Pradas a les 19.54: “Salo, de confinar, res”.

L’aval de l’Advocacia davant la tesi de Presidència

A les 20.08 (20 minuts abans de l’arribada de Mazón al Cecopi), Cuenca encara insistia a Salomé Pradas que per a confinar “cal un estat d’alarma” i li deia que “això ho decreta la xica que tens al costat”, en una referència una mica indecorosa a la delegada del Govern, Pilar Bernabé.

No obstant això, tant Álvaro Martínez Ávila com Ignacio Lleó, el lletrat de l’Advocacia adscrit a la conselleria de Salomé Pradas, van avalar de pla la mesura, perquè estava sota el paraigua de la normativa en matèria d’emergències.

Lleó va exposar en la seua declaració del 27 de gener passat que la legislació, tant autonòmica com estatal, permetia “practicar confinaments” i “evacuacions forçoses” en una emergència del calibre de la dana.