Les denúncies de la corrupció, no solament són confidencials, ja poden ser anònimes
“La confidencialitat ja no és prou”, va assenyalar l’activista Simona Levi, d’X-Net, en recordar que l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso “va exposar les fonts” en l’escandalós enregistrament amb l’exministre Jorge Fernández Díaz que li va costar el càrrec. “Assegurar la disponibilitat de la informació, sense exposar els que la fan possible i vigilar la protecció dels denunciants”, va resumir l’enginyer informàtic suís Hervé Falciani els objectius que s’han d’assolir amb l’ús de la tecnologia i de l’R+D+I.
L’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana va presentar dijous una bústia de denúncies que no solament garanteix la confidencialitat a què està obligat per llei l’organisme, sinó que va un pas més enllà i fa possible l’anonimat absolut de l’informant. Inspirada en la “bústia ètica” de l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques de l’Ajuntament de Barcelona, la “bústia de denúncies” de l’Agència Valenciana Antifrau és “un canal específic i protegit perquè els denunciants puguen fer conéixer elements de frau i corrupció”, segons el seu director, Joan Llinares, que precisament era director de l’organisme barceloní quan es va posar en marxa l’instrument. Un instrument que va qualificar com “una eina tecnològica” que feia falta davant la dificultat d’aconseguir denúncies de certs casos de corrupció.
Davant dels que afirmen que no ha de propiciar-se l’anonimat de ciutadans i funcionaris a l’hora de denunciar el frau i la corrupció, Rosa Sánchez, directora d’Anàlisi de l’oficina de Barcelona, va oferir dades molt eloqüents. El 2016, l’oficina barcelonina va rebre 63 comunicacions. Després de la posada en marxa de la “bústia ètica”, el 2017 va rebre 499 denúncies, de les quals 478 es van produir a través de la bústia i 204 van ser anònimes.
L’anonimat és voluntari, va explicar Manuel Serrat, director de Sistemes d’Informació de l’Agència Valenciana Antifrau, que va fer una demostració del funcionament de la bústia i va explicar que es tracta d’un “canal bidireccional d’informació” que ja utilitzen institucions com el Tribunal Penal Internacional i organitzacions com Amnistia Internacional.
La bústia es basa en sistemes desenvolupats pel projecte activista X-Net, l’organització Center for Transparency and Digital Human Rights, la directora de difusió del qual, Rahman Sghaier, va intervenir en la presentació mitjançant un vídeo, i GlobaLeaks, que és un software lliure, de codi obert i gratuït. Les denúncies poden enviar-se a l’agència de manera nominal, amb la confidencialitat garantida per l’organisme, o, si ho decideix així el denunciant, de manera anònima mitjançant el navegador Tor, que pot descarregar-se des de la pàgina web de l’Agència Valenciana Antifrau.
El que Simona Levi va definir com “una amable i col·laborativa desconfiança dels ciutadans amb les institucions” s’ha traduït en una tecnologia que evita la traçabilitat de les connexions i permet al denunciant “protegir-se de les mateixes institucions” davant les quals exerceix la “vigilància ciutadana” contra la corrupció.
