Arxivada la querella de diversos policies locals contra l’alcaldessa i l’edil que van denunciar una oposició manegada
La campanya judicial que tres policies locals van iniciar contra l’alcaldessa de Paiporta, Isabel Martín, i la regidora d’Hisenda, Beatriz Jiménez, per no haver volgut assumir una oposició manegada en l’anterior legislatura podria haver arribat a la fi. El titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de Torrent ha acordat el sobreseïment lliure de la querella presentada contra les polítiques de Compromís –que van arribar a estar imputades– per tal com ha considerat que van complir tots els preceptes legals pel fet d’haver basat la seua decisió en una resolució del Consell Jurídic Consultiu (CJC).
Els policies no han acceptat la renyada judicial a les seues pretensions i han presentat un recurs d’apel·lació a l’arxivament davant de l’Audiència de València.
El 2009 l’Ajuntament de Paiporta, governat pel PP, va fer una oferta d’ocupació pública per a traure a concurs dues places de policia local en el municipi. No obstant això, el 2011 i durant el desenvolupament d’aquest procediment, l’alcalde de llavors Vicente Ibor va decidir incrementar els llocs a una plaça d’agent per consolidació d’ocupació, i cinc places més de la mateixa categoria, una per procediment de mobilitat i quatre per torn lliure. L’aprovació d’aquesta convocatòria es va dur a terme amb l’informe negatiu del secretari i de la tècnica de Personal que en cap moment van donar legitimitat a les cinc places, segons l’informe del Consell Jurídic Consultiu.
El 2013, un altre decret de l’Alcaldia va modificar la composició del tribunal que havia d’avaluar als aspirants, traient del quintet avaluador els representants de la Generalitat i l’Ivaspe (Institut València de Seguretat Pública i Emergències). Així, l’oposició va ser jutjada per cinc persones afins a l’alcalde, el cap de policia, tres agents designats per Ibor i el secretari, que no va acudir a la convocatòria perquè el seu lloc fóra ocupat per un altre policia de Paiporta, segons la resolució publicada en el Butlletí Oficial de la Província BOP) de València el 28 d’agost de 2013.
El procés de consolidació que afectava una plaça de policia local va quedar paralitzat i el de les cinc places va acabar a l’abril del 2015 amb l’assignació de la plaça de mobilitat a l’única aspirant i el seu nomenament immediat, i quatre aprovats més per torn lliure. En aqueix mateix moment, i segons l’informe del CJC, “el secretari general va emetre un informe en què va insistir que no procedien els nomenaments pel que feia a cinc places, sinó a dues, en compliment de l’oferta d’ocupació pública inicial”.
Va ser aquest informe i la pèrdua de les eleccions municipals els que van fer canviar d’opinió l’alcalde popular Vicente Ibor, que el 25 de maig va aprovar un decret de l’Alcaldia en què va anul·lar les cinc places i en va deixar dues (l’una per a torn lliure i l’altra per a mobilitat). Aquesta acció va provocar l’acomiadament de tres dels agents. En aqueix moment i sense saber-ho començava el viacrucis per a les noves edils que acabaven de guanyar les eleccions.
Els acomiadats van acudir al contenciós davant aquesta decisió de l’alcalde popular i hi van guanyar, ja que el jutjat va sentenciar que havien de ser readmesos o l’Ajuntament havia de fer una revisió d’ofici de tot el procés per a poder anul·lar-lo. Venia a dir el tribunal que una oposició no es pot anul·lar amb un decret de l’Alcaldia.
Una vegada l’actual alcaldessa i la regidora d’Administració General van prendre les regnes van assumir el problema. Isabel Martín va iniciar un procediment per a anul·lar una oferta pública d’ocupació que secretari general, secretari i tècnica de personal havien considerat il·legal. Per la seua banda, els afectats van demanar una execució de sentència per a tornar als seus llocs de treball, a la qual cosa l’alcaldessa es va negar fins no tenir un informe del CJC, com li havien recomanat els tècnics del consistori.
Els agents, al no veure satisfeta la reclamació d’execució de sentència, van acudir al fiscal. El ministeri públic va denunciar les edils per prevaricació per no haver executat la sentència, encara que estaven en termini i faltava la resolució del CJC sobre l’oposició.
El mateix fiscal ha estat el que fa poc ha dit que no hi ha indicis de prevaricació. De fet, l’informe del CJC que no es va aportar al principi del procediment i que ha estat definitiu concloïa que “procedeix declarar la nul·litat dels actes esmentats per haver-se superat el nombre màxim de places permés per l’oferta d’ocupació pública”. És a dir, certifica el que va dir el secretari, la tècnica de personal, l’alcalde anterior i l’alcaldessa actual en demanar la revisió d’ofici.
La pressió sobre les edils no ha estat l’única actuació d’aquests agents, ja que, durant el procés, van contractar un detectiu privat per seguir la regidora d’Hisenda amb la intenció de desprestigiar la seua imatge. Aquest informe va ser lliurat en la causa i no ha servit perquè la causa no s’arxivara.
