Oriola i la Generalitat impulsen el reconeixement del Jutjat Privatiu d'Aigües com a Patrimoni de la Humanitat

L'Ajuntament d'Oriola i la Conselleria de Cultura col·laboraran perquè el Jutjat d'Aigües de la localitat del Baix Segura, amb la seua denominació com a Consuetudinari, al costat del Jutjat d'Aigües d'Alaquàs, siguen reconeguts per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat.

El camí prèviament requereix comptar amb la declaració de Bé d'Interés Cultural Immaterial que ha d'atorgar la Generalitat. Per això l'alcalde d'Oriola, Pepe Vegara, afirma que ha posat “a disposició tots els recursos municipals que siguen necessaris per a poder aconseguir aquest reconeixement tan important”.

L'alcalde d'Oriola ha mantingut una reunió amb la directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar, amb la finalitat d'abordar diferents assumptes relacionats amb el patrimoni oriolà i la seua conservació.

Així, en una primera reunió van ser presents els regidors de Patrimoni Històric i Agricultura, Matías Ruiz i Noelia Grao, respectivament; així com el cap del Servei Territorial de Cultura de la Generalitat Valenciana, José Antonio López; el tècnic de la Conselleria, Luis Pablo Martínez; l'arqueòloga municipal, Mari Carmen Sánchez; i el Jutge d'Aigües, José Bernabé, i l'advocat del Jutjat Privatiu d'Aigües d'Oriola, Miguel Mazón.

Consorci per a protegir el patrimoni històric

Finalment, durant la reunió també es va abordar un altre assumpte, relacionat a la creació del consorci patronat per a protegir els BIC (Bé d'Interés Cultural) i BRL (Bé de Rellevància Cultural) d'Oriola, de manera que es va adonar dels treballs i reunions mantingudes amb diferents institucions i patrons. Així, és necessari definir jurídicament com es podria incorporar al Patronat Ciutat d'Oriola-Comunitat Valenciana perquè siga el germen consultiu d'aquest consorci, format per institucions i patrons econòmics.

“La finalitat és buscar ingressos anuals i un òrgan gestor per a executar els treballs necessaris per a evitar la deterioració del patrimoni històric com pot ser el Castell o la capella de l'església de les Santes Justa i Rufina, que mantinga una continuïtat permanent”, ha explicat el regidor de Patrimoni Històric, Matías Ruiz.