La DANA va provocar cabals de fins a 3.500 m³ d’aigua per segon i uns 450 hm³ de sediments que van arrasar 1.100 km²

El Cedex (Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques), dependent del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, ha presentat dijous a València, en el marc de la jornada organitzada pel Ministeri de Transició Ecològica ‘Protecció i prevenció de riscos d’inundació’, un avanç dels resultats d’estudis elaborats amb motiu de la DANA del 29 d’octubre passat, que va provocar 228 morts i pèrdues multimilionàries a la província de València.

Segons es desprén de les dades preliminars que encara estan analitzant-se, el temporal del qual just ara es compleixen set mesos va arribar a arrossegar més de 3.500 metres cúbics d’aigua per segon (a les 19.35) –l’últim mesurament en el barranc de Poio abans que el corrent s’emportarà l’estació va ser de 2.200 m³/s– i fins a 450 metres cúbics de sediments, uns residus que van ser arrossegats pel corrent.

“Calculem que s’han retirat entre 20 i 25 hectòmetres cúbics de sediments, dels quals cinc hm³ corresponen a zones urbanes”, explica David López, director de programes del Centre d’Estudis Hidrogràfics del Cedex: “Parlem d’uns tres-cents grams de sediments per litre d’aigua, tot i que estàvem acostumats a màxims de fins a dos o tres grams”.

Antonio Jiménez, director d’Estudis d’Aigua i Medi Ambient, ha explicat que a través d’aquesta investigació es vol conéixer els cabals que van arribar i com ho van fer de la manera més exacta possible: “Sabem que la màxima intensitat en les precipitacions es van produir en les capçaleres dels barrancs de l’Horteta i del Gallec (al voltant del barranc de Poio), on es van superar els 700 mil·límetres; mentre que al Bunyol, afluent del Magre situat per davall de la presa de Forata, es van registrar 500 mil·límetres”.

Les pluges d’aquella jornada, “dividides en dos grans períodes tempestuosos, l’un al matí i l’altre a partir de les 15”, van modificar la hidromorfologia dels llits i van provocar grans avingudes d’aigua que van negar uns 1.100 quilòmetres quadrats a la província de València, i l’aigua va arribar en alguns punts, sobretot en localitats de la comarca de l’Horta Sud, a tres metres d’altura: “Pràcticament, no es va generar infiltració, per la qual cosa la major part de l’aigua va generar escorrentia”.

Així doncs, els estudis hidrològics i hidràulics reflecteixen que les precipitacions registrades en les capçaleres dels rius i els barrancs afectats van ser “molt superiors a les que els models estadístics permetien predir com a probables”, superant “àmpliament” les estimades en la planificació del risc vigent: “Cabals i nivells d’inundació molt superiors i noves zones afectades, com Xiva, Bunyol, Utiel...”.

Hi hagué àmplies zones urbanes i industrials amb nivells d’inundació de dos a tres metres, “cosa que dificulta qualsevol acció”. Les velocitats de flux van ser molt elevades en les capçaleres de les conques, “per damunt de 12 metres per segon a Xiva”, i la urbanització i les infraestructures viàries i ferroviàries “van afectar de manera important el desenvolupament de la inundació”. Per això, consideren que s’ha d’actuar sobre l’“exposició, la vulnerabilitat i la perillositat”.

Actuacions de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer

Cristina Solá, comissària d’Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), ha anunciat una inversió de 222 milions d’euros en 16 obres d’emergència per a la reconstrucció de llits i la reparació de sistemes afectats en 87 municipis, cosa que suposa 385 actuacions de les quals 97 ja estan acabades, 144 en execució i 134 planificades. El 60% d’aquesta inversió (132 milions d’euros) correspon a intervencions en els llits de Poio, el Magre i els trams baixos del Xúquer i el Túria.

A més, es destinaran 6,5 milions d’euros per a la reparació de danys en la presa de Forata. Quan va començar la jornada del 29 d’octubre, ha explicat Solá, l’embassament estava al 15% de la seua capacitat, amb cinc hectòmetres cúbics. A partir de les 12 va ser quan va començar a entrar aigua i va ser cap a les 14 que “l’increment dels cabals entrants es van disparar enormement i van arribar a un valor punta de 2.000 metres cúbics per segon, cosa que, segons la informació que consta en la presa, equivaldria a un període de retorn de 10.000 anys”.

Els abocaments d’alleujament van començar al voltant de les 17.30, i van arribar a una punta de 1.100 metres cúbics per segon, “és a dir, la meitat del cabal que entrava”. En opinió de la comissària d’Aigües, l’efecte laminador de l’embassament “va ser essencial perquè els danys aigua avall de la presa no foren més importants dels que ja es van ocasionar”.