El ‘low cost’ s’instal·la en el turisme valencià: més visitants, menys despesa
La Comunitat Valenciana és una potència turística. Això és un fet incontestable, com demostra l’augment en el nombre de visitants i l’increment de la despesa global del turista internacional, que va pujar al juliol un 23% respecte del 2016. No obstant això, aquestes xifres són enganyoses.
Així, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la Comunitat Valenciana se situa a la cua de la despesa mitjana diària per turista, tot just 95 euros davant dels 119 euros d’Andalusia, els 148 de les Canàries, els 157 de les Balears o els 158 de Catalunya, i molt lluny de la mitjana espanyola (143 euros per turista i dia). Els valencians van acollir 1.218.863 visitants que van gastar una mitjana de 1.023 euros per persona (la mitjana nacional és de 1.132 euros), la qual cosa suposa una caiguda del 6,4% respecte del mateix mes de fa un any, una tendència que es manté en els últims anys.
Crida l’atenció que l’estada mitjana del turista que ve a la Comunitat Valenciana és d’11 dies aproximadament, molt per damunt de la mitjana nacional, que és de huit dies. Això es tradueix en el fet que rebem més turistes durant més temps, però que paradoxalment gasten menys diners que en altres comunitats autònomes.
Des de la Confederació d’Empresaris Turístics (CET-CV) cridaven l’atenció sobre aquesta dada, que atribueixen a la proliferació d’apartaments turístics (unes 170.000 places), l’oferta dels quals –il·legal i alegal– té un impacte terrible en el sector. Per això, el president de CET-CV, Luis Martí, feia un crida aquesta mateixa setmana a l’Administració perquè modifique la legislació i augmente els controls de manera que puga aflorar tota aqueixa economia submergida (entre el 25 i el 30% del total dels diners que mou el turisme a la Comunitat Valenciana).
Els empresaris turístics valencians tampoc consideren oportuna l’aplicació en aquests moments d’una taxa turística –aquesta mateixa setmana Compromís i Podem obrien la porta a aquesta possibilitat en les Corts–, que consideren que acabarien assumint ells mateixos. De la mateixa manera, creuen imprescindible l’impuls d’iniciatives per a desestacionalitzar el turisme i fer una aposta clara per la qualitat dels serveis: “El problema de la Comunitat Valenciana és que ven un producte generalista, i el que cal fer és apostar per segmentar i per un turisme més sostenible”.
Durant la crisi, des del 2007 fins al 2016, la facturació en el sector va caure un 30%: “A poc a poc va recuperant-se el sector, però és evident que el que s’ha perdut no es recuperarà”. “El preu mitjà hoteler està per davall del del 2007”, expliquen.
Els efectes de l’economia submergida també s’han fet notar en altres destinacions clàssiques, com a la Costa Blanca, el principal referent de la qual és la ciutat de Benidorm, o a Gandia. Hosbec (Associació Empresarial de Benidorm i la Costa Blanca) alertava del descens en l’ocupació hotelera en un punt el mes d’agost passat respecte de l’any passat i justificaven aquesta situació amb l’augment dels allotjaments il·legals: “No s’explica d’una altra manera el comportament del mercat hoteler, amb rècords d’arribada de turistes que no es traslladen a la indústria del turisme”.