Famílies pel Valencià creu “catastròfica” la llei educativa de Rovira i Mazón “en l’àmbit pedagògic, emocional i d’inclusió”

El 29 de setembre de 2024, fa ara un any, es posava a caminar Famílies pel Valencià com a resposta a l’aprovació de l’anomenada llei de ‘llibertat’ educativa, impulsada pel conseller José Antonio Rovira i aprovada pel Partit Popular i Vox, que en aquells dies compartien govern en la Generalitat Valenciana. El col·lectiu està format per unes dues-centes famílies associades (encara que n’hi ha més de 7.000 d’adherides al manifest inicial) que veuen “amb preocupació” la situació en què queda la llengua amb aquesta llei i que volen que els seus fills “estudien en valencià en l’educació pública”, per la qual cosa exigeixen a l’Administració que garantisca aquest dret, “en perill amb la normativa actual”.

“Volem que els nostres fills puguen estudiar, viure i créixer en valencià”, reivindiquen Rosa Oltra i Octavi Ros, portaveus del moviment ciutadà, que van decidir fer el pas després de l’aprovació de la ‘llei Rovira’, “perquè la véiem com un atac a la llengua a les aules, i no volíem que això perjudicara els nostres fills i filles en el seu dret a estudiar en valencià”. “És una preocupació compartida” amb altres famílies, insisteix Ros, per a qui la nova norma augmentava el problema de l’ús social de la llengua “entre els nostres fills i filles”.

Famílies pel Valencià naix en la capital, encara que té implantació comarcal en zones com la Ribera o l’Horta Sud, “però també han contactat amb nosaltres persones de zones castellanoparlants”. “El que volíem és que es donara veu a les famílies de manera íntegra”, subratllen.

Enguany, el conseller ha acusat Famílies pel Valencià, igual que la resta dels col·lectius que s’han manifestat en contra de la llei de ‘llibertat’ educativa i de la consulta sobre la llengua base en els col·legis, d’estar polititzats: “Ho fa, perquè no esperava la resposta social en favor de la llengua que ha tingut; van haver de llevar pancartes en favor del valencià en llocs com Oliva o suspendre actes organitzats per la comunitat educativa en favor de la llengua, i la seua única resposta va ser l’insult i el menyspreu cap a les entitats que encapçalàvem aquella campanya”.

“Nosaltres no tenim ningú darrere, naixem en la societat civil i des de l’estima que tenim cap al valencià, no hi ha res més darrere”, explica Ros, i afig Oltra: “Això els ha costat a tots entendre-ho, que no tenim a cap partit darrere; tothom volia saber qui hi havia darrere de Famílies pel Valencià. No creien possible que apareguérem amb tanta força sense tindre ningú darrere, però la necessitat era molt urgent i res mou tant com l’amor pels nostres fills i per la defensa dels seus drets”. En aquest sentit, el col·lectiu sempre ha tingut clar que no volien que cap cara visible que els representara tinguera vinculació amb cap formació política en concret.

La consulta sobre la llengua base

Aquest últim any, la fita més important en matèria educativa ha sigut la consulta sobre la llengua base en els col·legis impulsada pel Partit Popular des del Consell, un referèndum en què “no es va donar el resultat que esperava la Generalitat”. “Va haver-hi moments molt tibants i moltes dificultats per a votar, i, malgrat tot, les famílies es van decantar majoritàriament, sobretot a l’escola pública, pel valencià”, exposa Oltra: “Més de la meitat dels que van votar, ho van fer pel valencià, fins i tot en comarques castellanoparlants”.

“L’objectiu era fer desaparéixer el valencià en les zones valencianoparlants, ja que en les zones castellanoparlants es va fer la consulta per a maquillar el resultat, perquè no hi havia cap voluntat d’oferir hores en valencià, com s’ha demostrat”, es lamenta Ros, que denuncia que la llei era “molt asimètrica” pel que fa als percentatges que s’oferien en cada llengua en cada territori o com s’interpretava el resultat de la consulta: “En les zones valencianoparlants es podia triar la llengua base i s’establien uns percentatges, mentre que en les zones castellanoparlants directament el valencià s’oferiria com a assignatura i, en tot cas, si hi havia prou vots, s’estudiaria com habilitar una línia en valencià, però sense establir un percentatge”.

“En les zones castellanoparlants han fet el que han volgut i s’ha demostrat que no tenien clar com aplicar els resultats de la consulta”, lamenta Famílies pel Valencià: “Conselleria ha anat improvisant sobre la marxa, tant durant el període previ i durant la consulta, com posteriorment”.

Començament de curs caòtic

Els resultats de la consulta esdevinguda fa uns mesos havien d’aplicar-se en el començament d’aquest curs, una ‘tornada a col·le’ que Famílies pel Valencià considera que ha sigut “un caos”. “Les famílies es queixen de les diferències de les ràtios, que els seus fills o filles no van amb els companys amb qui han anat sempre, que no s’ha oferit valencià en les zones castellanoparlants, malgrat els resultats de la consulta, escoles en què tots els xiquets amb necessitats especials estan en un mateix grup...”, reflecteixen, i posteriorment sentencien: “Aquesta llei (‘llibertat’ educativa) ha sigut catastròfica en l’àmbit emocional, pedagògic i d’inclusió; un desastre en tots els àmbits”. “El nostre objectiu principal és derogar aquesta llei, que no volem, perquè creiem que no té sentit i va en contra de la Llei d’ús i ensenyament del valencià, i que obliga les famílies a triar entre valencià o castellà cada any”, sentencien.

A més, lamenten l’actitud del conseller Rovira, “ha parlat de nosaltres com si fórem el dimoni, tot i que simplement som un col·lectiu de famílies preocupades”. Precisament, sostenen que no han pogut tindre cap interlocució amb la Generalitat i que ningú de la Conselleria s’ha posat en contacte amb ells: “Els hem sol·licitat per escrit el nombre de vots en favor de l’una opció o l’altra en la consulta per grups, i ens han dit que no, basant-se en la llei de protecció de dades, i els hem preguntat pels criteris per a la creació dels grups en les zones castellanoparlants o sobre els actes de censura en les dates prèvies al referèndum, però no ens han contestat”.

Famílies pel Valencià continua

L’entitat té clar que la seua tasca reivindicativa no ha acabat i han llançat ara la campanya ‘Creixem en valencià’ amb l’objectiu d’estendre les seues demandes a altres àmbits socials, no sols en l’educatiu: “Vetlarem pel compliment dels resultats de la consulta en els centres, però també volem impulsar iniciatives des de les associacions de famílies perquè el valencià no es quede únicament a l’aula, sinó que també siga la llengua del menjador, del pati, de les extraescolars, del parc...”. Per a fer-ho, treballen en la creació de recursos i espais a què les famílies puguen recórrer “perquè els nostres fills i filles puguen créixer en valencià i que es parle al carrer”.