Fer desaparèixer el Valle de los Caídos: una postal enviada des del futur “per a un present exempt de feixisme”

La vall de Cuelgamuros, Maria Amparo Gomar Vidal va comprar una goma d'esborrar. Al costat del codi de barres de l'etiqueta, dues paraules: Valle Eraser. “Ningú semblava haver-se fixat que tu mateixa pots eliminar el monument feixista de la pròpia goma que has comprat a la botiga de souvenirs de la Vall”, es va sorprendre l'artista, en el cap de la qual feia temps que es configurava una idea.

Des que el 2022 va acudir per primera vegada a l'aleshores encara oficialment anomenada Valle de los Caídos, Gomar va començar a buscar possibilitats per a“eliminar tot el residu feixista que roman en aquest lloc, on el monument continua imposant la seua omnipresència i reproduint el discurs hegemònic. Els monuments –i aquest especialment–, subratlla, ”són la manifestació del poder en l'espai públic, ens interpel·len i ens eduquen sobre com hem de ser, com ens hem de comportar i qui mana“. Profundament incomodada per aquesta presència megalòmana, va decidir fer-la desaparèixer amb la pràctica artística.

Les llargues cues per accedir a la botiga de souvenirs que presenciava cada vegada que visitava el conjunt monumental van acabar inspirant-la en la creació del projecte Cuelgamuros: una tienda de recuerdos futuros, que presentarà aquest dimecres, 1 d'octubre, a Ca Revolta, juntament amb Vanesa Peña Alarcón, comissària de l'presentació, i Lucila Aragó Carrión, de l'Associació Memòria i Justícia. Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme.

“La gent feia cua per comprar reproduccions de feixisme i endur-se-les a casa”, s'indigna l'artista, que ha confeccionat una sèrie de souvenirs en què la simbologia franquista és suprimida. L'obra principal del projecte la constitueix una postal on “la interacció de la persona que la sosté entre les mans pot eliminar la creu i la basílica totes les vegades que vulga”. També ha imprès serigrafies, un pòster lenticular i adhesius en què el complex arquitectònic desapareix del tot, així com un fanzine amb una entrevista a l'hispanista Ian Gibson.

Aquesta proposta, sosté Peña, crea “una botiga de souvenirs a través de la qual vincular-nos amb el passat, amb el llegat franquista; una postal des del futur per a un present exempt de feixisme”; o, en altres paraules, planteja “com volem que se'ns recorde en el futur a propòsit de la gestió que estem fent en el present”. La botiga dissenyada per Gomar busca “tornar a la pròpia vall la seua veritable naturalesa”, alhora que insta a “obrir noves línies de pensament per pensar la manera com lidiem amb aquest patrimoni incòmode, més enllà encara de la iconoclàstia i, per suposat, més enllà de la resignificació”.

Per això, Cuelgamuros: una tienda de recuerdos futuros parteix de les lògiques del turisme per “reflexionar sobre la comunicació de les versions del passat, completament hegemòniques i reaccionàries, des de l'artefacte del souvenir”, apunta la comissària. En aquest sentit, Gomar afegeix que el souvenir com a “format artístic” li ha servit per meditar sobre “el turisme i principalment sobre com nosaltres consumim turisme”: “Si quan compres un souvenir t'emportes una experiència encapsulada del lloc, què significava adquirir un souvenir al Valle de los Caídos?”.

Tancament d'una botiga de records passats

Gomar insisteix que als souvenirs “està escrita la microhistòria que ha anat travessant la Vall i les decisions polítiques que hi ha hagut”. L'octubre del 2022, l'aprovació de la Llei de Memòria Democràtica va suposar la modificació de la denominació del conjunt monumental situat a la serra de Guadarrama, que va abandonar el nom de Valle de los Caídos per recuperar la designació de Valle de Cuelgamuros. Tot i això, l'artista va poder comprovar com els souvenirs van continuar mantenint les inscripcions de Valle de los Caídos o Santa Cruz del Valle de los Caídos.

La botiga de souvenirs va ser clausurada, segons Patrimoni Nacional, el gener del 2025, tot i que Gomar apunta que els objectes se segueixen venent al monestir de l'Escorial. “Que una botiga d'aquest calibre seguira operant fins fa ben poca cosa és el millor exemple de com l'aparell ideològic que segueix reproduint lògiques hegemòniques prèvies està molt present encara a la Vall de Cuelgamuros”, remarca Vanesa Peña.

És per aquest motiu que Cuelgamuros: una tienda de recuerdos futuros “planteja repensar la comunicació popular del relat històric a través del turisme, del consum de masses i la seua plasmació estètica, no només mitjançant una revisió crítica del monument, sinó a través de la re-versió estètica del souvenir, que constitueix una eina des de la qual fer visible eixe caràcter merament reformista i simbiòtic que va tenir el boom turístic durant els anys 60, però també durant la denominada transició posteriorment”, destaca.

La comissària ressalta que el Vall de los Caídos és “un lloc hereu directe d'aquesta experimentació en relació amb el model turístic per part del franquisme, que va pretendre establir un paral·lelisme amb unes polítiques culturals que segueixen operant encara avui, o fa ben poc, a la botiga. ”Cal no oblidar que aquestes lògiques turístiques van intentar amagar la violència que caracteritzava el règim“, postil·la Maria Amparo Gomar.

“La maldat cal fer-la desaparèixer”

El pas del temps ha anat deixant la seua empremta –arquitectònica i ideològica– al paratge de la serra de Guadarrama. Des que l'1 d'abril del 1940 s'aprovara el decret pel qual s'havia de construir aquest complex arquitectònic amb l'objectiu de “perpetuar la memòria dels que van caure en la gloriosa Creuada” fins que el dictador l'inaugurara dinou anys després. Des que el 24 d'octubre del 2019 es va exhumar Francisco Franco del seu enterrament a l'altar major de la basílica –espai reservat, a excepció del dictador, per a bisbes o sants– fins que el 2023 van començar els treballs de localització, exhumació i identificació d'alguns dels més de 33.000 cossos enterrats en les criptes de la basílica, el complex va aconseguir dos rècords Guinness: la creu més alta del món (152,4 metres) i la basílica més llarga (162 metres).

S'ha parlat molt de la Vall. En l'últim any, el debat s'ha centrat en la resignificació d'aquest espai. Coincidint amb els cinquanta anys de la mort de Franco i després de pactar la intervenció amb l'Església catòlica, el Govern va llançar a l'abril un concurs per a la transformació del complex en clau paisatgística i artística, la construcció d'un centre d'interpretació i un procés de museïtzació per explicar a partir de panells o altres elements què és –i va ser– Cuelgamuros. Durant l'estiu, es va desencadenar la polèmica per una exposició al Parlament Europeu, impulsada per Vox, sobre el Valle de los Caídos. I, finalment, a l'agost, es van seleccionar deu propostes per transformar el mausoleu franquista en un lloc de memòria.

Per a Gomar, la preservació dels elements franquistes –la creu i la basílica, en concret– és “un insult per a totes les persones les restes mortals de les quals estan allà enterrades i per a les seues famílies”. Per aquest motiu, rebutja la via de la resignificació. “El sentit original sempre hi serà i al final el feixisme acabaria guanyant i continuaria ocupant el nostre espai públic”, sentencia.

Recorda una frase d'Ian Gibson, que es pregunta“com resignifiques la maldat?”. “La maldat s'ha de fer desaparèixer, perquè, altrament, ens interpel·larem constantment”, declara l'artista. Se sumen a aquest plantejament els investigadors Daniel Palacios González i José María Durán Medraño, que en Quien tiene derecho al monumento? afirmen en relació amb el projecte de Gomar: “No hi ha resignificació del feixisme, sinó que el feixisme és eliminat per complet de l'equació. No hi ha cap alternativa possible”. “Gomar s'allunya dels llenguatges de resignificació i conservació i proposa, des de la confrontació, un antimonument amb una base profundament antifeixista”, afegeix Vanesa Peña.

L'artista valenciana posa el focus sobre Alemanya. “Es pot fer una analogia entre el feixisme alemany i el feixisme espanyol. A l'espanyol la simbologia són les creus, que per la Llei de Memòria Democràtica s'han de traure. A Alemanya es van traure totes, no vas pel carrer i et trobes una creu gammada gegant”, assenyala. Insisteix en l'eradicació de l'espai públic de totes les referències franquistes i critica “la defensa per part de molta gent de no traure els monuments perquè així s'elimina la història”. La resposta a aquest argument la troba en una frase que li va dir el mateix Gibson: “No és eliminar la història, és eliminar una cosa ofensiva”.

Té clara la seua alternativa a la resignificació, però es resisteix a compartir-la. La clau es troba en el seu projecte Cuelgamuros: una tienda de recuerdos futuros. Per conèixer-la, caldrà assistir a la presentació.