La jutgessa de la DANA reitera la negligència de l’alt càrrec d’Emergències de Mazón i tomba en una nova interlocutòria les tesis del PP

Cada interlocutòria de la jutgessa de la DANA, que ja ha dictat desenes de resolucions, suposa un suplici per al president Carlos Mazón i el seu partit. Els populars han centrat el seu argumentari exculpatori de la qüestionada gestió de l’emergència en la pretesa apagada informativa per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). No obstant això, la magistrada instructora recorda en una interlocutòria notificada dijous que, el 29 d’octubre passat, el secretari autonòmic d’Emergències de la Generalitat llavors, Emilio Argüeso, disposava de les dades sobre el cabal del barranc de Poio proporcionats per l’aplicació del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) de la CHX. Una altra cosa és que aquestes dades vitals no es consultaren en el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat, cosa que, segons argumenta la magistrada, apuntalaria encara més els indicis de la presumpta imprudència que imputa a Argüeso i a l’exconsellera Salomé Pradas, els dos investigats en la causa. 

“No és admissible de cap manera que es desconega pel secretari autonòmic el SAIH ni la manera d’accedir a les dades”, afirma la titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, que adverteix a tall d’avís a navegants: “En cas que fora així, aquesta ignorància seria part de la negligència que s’ha d’atribuir [a Emilio Argüeso] en la gestió d’una emergència”. 

A més, la magistrada recorda que el “tipus d’emergència” a què s’enfrontava la Generalitat Valenciana el dia de la DANA era un “risc d’inundació molt greu”. I esgrimeix, d’altra banda, un element que va aportar la mateixa defensa d’Argüeso: l’informe pericial de les seues comunicacions del 29 d’octubre. El secretari autonòmic d’Emergències llavors va enviar un missatge de WhatsApp a les 14.44 en què indicava en referència a la localitat de Carlet, a la comarca de la Ribera Alta: “Els barrancs estan a punt de col·lapsar”. 

A l’investigat, la jugada d’aportar al procediment els seus missatges li ha suposat un revés per a la seua estratègia de defensa. La jutgessa sosté que aquest missatge en concret “suposa un coneixement clar que podien produir-se desbordaments, no sols per la zona de Carlet, sinó respecte del barranc de Poio”. 

La interlocutòria rebutja que s’impute, tal com demanava Argüeso, una sèrie de participants clau en la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), a qui acorda citar com a testimonis. “Resulta clar”, rebla la jutgessa, que alguns d’aquests testimonis “havien de seguir” les “instruccions i les directrius” precisament d’Emilio Argüeso, que era, a més de secretari autonòmic, director de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències. 

L’alt càrrec, recuperat per Mazón per a l’executiu autonòmic després de la seua expulsió de Ciutadans, va assegurar en la seua declaració l’11 d’abril passat que es va limitar a expressar la seua opinió en el Cecopi i que el seu paper en la reunió va ser “nul”. Fins i tot va detallar que se’n va anar emprenyat del Cecopi a l’edifici de davant en el Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana, que acull el servei del telèfon 112, per a informar en persona de les peticions de rescat que arribaven al seu telèfon particular. 

Una vegada escoltada la versió d’Argüeso, que només va contestar les preguntes de la seua defensa, la jutgessa considera que, “malgrat el que va declarar” l’alt càrrec destituït, “no pot limitar-se, com insistentment va manifestar, al fet que se l’informara, encara que dades, circumstàncies, telefonades [i] informes estaven plenament al seu abast”. 

“Això fa difícilment admissible la tesi de la ignorància sobre l’evolució de l’emergència, però en qualsevol cas, davant un esdeveniment meteorològic molt greu, podia sol·licitar ell mateix que se l’informara”, afirma la instructora. 

La “prova essencial” de les telefonades al 112

A més, la magistrada aprofundeix en una altra resolució dictada dijous en un “element de prova essencial per a la causa”: les nombroses telefonades al 112 del dia de la DANA, que serveixen per a la “determinació de la localització i el moment del desbordament del barranc a Xiva”, conegut aigua avall com a barranc de Poio. 

Una de les “més significatives” va ser la d’una família que s’ofegava a Xiva i tres dels membres de la qual van morir per la DANA. Les telefonades desesperades d’aquesta família “confirmen” que la Generalitat (“competent en matèria de protecció civil”) coneixia “perfectament” que el barranc s’havia inundat a l’altura de Xiva. 

“Una vegada i una altra”, diversos membres de la família –que romania amb “l’aigua a coll”– van alertar de la barrancada a Xiva i van sol·licitar un rescat, hores abans que el fang arrasara la comarca de l’Horta Sud. 

Les telefonades al 112 relataven, segons el parer de la instructora, “les situacions dramàtiques en què va tindre lloc aquest succés i la falta de resposta” per part de l’Administració autonòmica.