La portada de mañana
Acceder
El PSOE hace equilibrios para renovar el Poder Judicial entre los vetos del PP a Podemos
Los 15.000 inmuebles que la Iglesia sumó a su patrimonio con inmatriculaciones
Opinión - No, no ha lugar, por Esther Palomera

“Les administracions s’han oblidat del teletreball en aquesta tercera onada, tot i que en la primera va evitar la destrucció de moltes ocupacions”

David Blay, periodista i expert en teletreball.

El teletreball ha sigut un dels grans oblidats en les noves mesures que venen implantant-se a la Comunitat Valenciana des de principis de gener amb l’objectiu de frenar l’augment desmesurat de contagis com a conseqüència de la tercera onada de la pandèmia.

Si bé és cert que en la primera onada va ser el Govern central, com a competent en la matèria, el que en va decretar la implantació, excepte en el cas dels serveis essencials, també ho és que en el context actual s’han trobat a faltar per part del Govern valencià recomanacions en aquesta línia, cosa que Compromís ja ha inclòs entre les seues reivindicacions per a tallar la corba de positius.

David Blay, periodista valencià, és un dels experts més prestigiosos en matèria de teletreball. Assessor de comunicació des de fa més de 20 anys, teletreballa des del 2007 i és autor del llibre ¿Por qué no nos dejan trabajar desde casa?. A més, és consultor per a empreses privades i entitats públiques i entre altres coses, va participar com a ponent en la Fira del Teletreball organitzada a Medellín pel Govern de Colòmbia el 2019. Blay analitza quin ha sigut l’impacte del coronavirus en la implantació del teletreball, així com els pros i els contres d’aquesta modalitat.

Quins nivells d’implantació de teletreball teníem abans de la pandèmia a la Comunitat Valenciana i com estem ara?

La Comunitat Valenciana es movia en la mitjana nacional, que no arribava al 5%. Durant el confinament vam arribar al 33%, però amb la baixada de la corba es va buscar per part d’entitats públiques i privades el retorn a les oficines. A pesar que molts empleats van demostrar que eren eficients a distància. Hui dubte que superem un 10-12%, encara que nombroses enquestes parlen de més d’un 50% de persones disposades a funcionar en un model híbrid.

Les empreses l’han implantat amb vocació de donar-li continuïtat o una vegada va acabar a primera onada i el primer estat d’alarma han tornat al sistema presencial tradicional?

El problema és que l’arribada del teletreball va ser una imposició, no un desig estudiat i dut a terme. I tot el que és obligatori tendeix considerar-se nociu. Moltes empreses el van implantar perquè no van tindre més remei, però a vegades fins i tot han empitjorat unes condicions laborals que ja per si mateix feien infelices les plantilles. Però del que es parla poc és que, sense aquesta opció, l’economia hauria caigut encara més i s’haurien destruït molts més llocs de treball.

A diferència del que va passar al març passat, en aquesta tercera onada sembla que està sent la gran modalitat oblidada per les administracions quant a les mesures de contenció i recomanacions. A què creu que es deu?

És cert que les administracions s’han oblidat del teletreball en aquesta tercera onada i pense que, com s’ha demostrat per exemple en les tensions a càrrec de la consellera Gabriela Bravo i Compromís sobre si els funcionaris haurien de treballar presencialment o no, no creuen en el teletreball. És més, no l’entenen, perquè la majoria dels funcionaris públics mai han hagut de treballar de manera autònoma i en desconeixen les dificultats. Per això és molt difícil demanar que legisle algú que mai s’ha trobat en una situació similar.

Hi ha diferències entre la Comunitat Valenciana i la resta d’Espanya quant a la implantació? Per què?

No massa, perquè Espanya és un país de pimes i la Comunitat compleix aquest paràmetre. Però València té un caire que no existeix en altres llocs: el seu hub d’innovació està atraient persones d’altres països i fent que multinacionals contracten talent local sense la necessitat d’emportar-se’l, per exemple, a Centreeuropa. Si hi haguera una política clara sobre aquest tema, com sí que la tenen per exemple les Canàries, l’atracció d’aquesta mena de perfils professionals seria altíssima.

I en quina situació està Espanya respecte de la resta d’Europa? Hi ha algun país del món que destaque especialment en aquest aspecte?

Europa, tret de casos excepcionals, no dista massa del que podem veure ací. Però és curiós que, per exemple, Colòmbia té una Llei de teletreball des de fa més d’un lustre i és el govern (a través del seu Ministeri TIC de tecnologia de la informació i les comunicacions) qui dona formació a les empreses. Una cosa així ací, en aquests moments, és inimaginable.

La monotonia o la falta d’interacció personal amb la resta dels companys són alguns dels arguments més habituals dels que prefereixen el sistema presencial; en definitiva, semblen arguments més psicològics que d’eficiència. Què opina sobre aquest tema?

Les xifres són incontestables: la productivitat ha augmentat amb el teletreball, si bé en gran manera ha arribat per l’esforç de moltes persones a l’hora d’usar més hores per a traure les seues tasques avant. Jo considere que no tothom es porta bé amb els companys de faena. Que si tens flexibilitat pots quedar amb altres persones les visions de les quals poden fer-te més bon treballador o fins i tot més útil per a la teua empresa. Que hi ha moments en què necessitem concentració i en l’oficina no en tenim. I que cada vida té unes necessitats de descans, oci, pràctica d’exercici o conciliació diferents. Amb un teletreball híbrid veus els companys en l’oficina quan ho necessites i la resta del temps l’uses per a definir els objectius a què has d’arribar i gaudir de coses més enllà de la teua ocupació. Però ningú s’ha assegut amb el seu equip a dictaminar un dia sencer com vol interaccionar a partir d’ara. Simplement han tirat cap avant a veure com podien eixir-ne.

Després de l’experiència del teletreball durant la primera onada de la pandèmia, hi ha hagut moltes queixes que ha suposat un augment d’hores per al treballador. A què es deu i com es pot solucionar?

Partim de la base que en la primera onada, durant el confinament, el teletreball que vam fer no va ser el real ni l’efectiu, perquè no havíem tingut formació digital en la majoria dels casos, no s’havien establit processos adequats i, a més, teníem persones a càrrec nostre. I ara, solucionats (en teoria) aquests aspectes, hem traslladat els mals hàbits que van fer que Espanya estiguera a la cua d’Europa en el rànquing hores/productivitat a allò digital. I com que hi ha més reunions, menys flexibilitat (perquè cal continuar fitxant per hores) i més interrupcions, s’allarga la jornada de treball.

Quins són els avantatges principals del teletreball i per què sembla que a Espanya especialment costa tant d’implantar?

Comprenc que la majoria de directius i directives espanyols són gent feta a si mateixa, que ha donat faena a molta gent i que pot considerar-se reeixida empresarialment. I no entenen per què això ha de canviar. Però hem vist companyies de 40 anys caure en sis mesos. Si vols ser competitiu, necessites atraure talent, estiga on estiga. Fer que els teus empleats estiguen a gust amb la teua filosofia laboral, cosa que implica confiança, conciliació o comprensió. Traslladar als teus proveïdors o clients que fas les coses de manera diferent. I adonar-te que hui tot és mesurable i la tecnologia ens permet fer les mateixes coses que 20 anys arrere en un temps sensiblement inferior. Però, per a això cal formació, assumir que aquesta és una manera nova de treballar, i pocs en són conscients.

Destacaria algun inconvenient?

Sens dubte. Hi ha gent que no voldrà o no podrà teletreballar. Hi ha qui, per la seua educació, necessita posar una barrera clara entre vida personal i professional. Altres no seran capaços de treballar en equip si no els poden resoldre un dubte personalment en un espai de temps curt. I qui siga incapaç de desconnectar digitalment. Per això la necessitat de rebre paràmetres per a treballar bé. Encara que després decidisques que vols continuar fent-ho a la vella usança. Però no oblidem una cosa: abans de la pandèmia, Espanya era el segon país per la cua en ràtio hores treballades/productivitat. L’anterior no era la panacea.

Quina creu que pot ser l’evolució a Espanya i a la Comunitat Valenciana a mitjà i a llarg termini?

Pense que hi ha un salt gran entre el que pretenen els càrrecs empresarials (controlar el personal) i els empleats (disposar de més flexibilitat en molts aspectes). Però mentre tinguem una llei en què la primera cosa per a arribar a un acord siga haver de preguntar al teu cap si et deixa operar a distància o no, massa persones continuaran optant per no fer-ho per no ser assenyalades en les seues pròpies companyies.

Etiquetas
Publicado el
31 de enero de 2021 - 22:31 h

Descubre nuestras apps

stats