La portada de mañana
Acceder
El Gobierno de Ayuso se resquebraja por su gestión de la pandemia
Villarejo intentó vender material para "anular" los casos Gürtel, Pujol y procés
OPINIÓN | Estado de sindiós, por Elisa Beni

La mort a tirs de dos xarxets marbrencs protegits al Fondo d’Elx evidencia el conflicte amb la caça al parc natural

El Fondo d’Elx és un dels aiguamolls més importants d’Espanya.

L’inici de la temporada de caça en els aiguamolls ha portat males notícies. Com reconeix Mario Giménez, de SEO Birdlife a la Comunitat Valenciana, fa poc han sigut abatuts un parell d’exemplars de xarxet marbrenc, un ocell en “perill crític” per risc d’extinció, al parc natural del Fondo (entre Elx i Crevillent) a mans de furtius. “Es tracta d’exemplars marcats i monitorats per la Universitat Miguel Hernández i per l’hora, a la nit, i el lloc on van morir, prop del vedat de caça, se sap que van morir per trets de caçadors furtius”, apunta Giménez.

El parc natural alacantí és, juntament Doñana, l’espai principal on es refugia aquesta espècie i on la Conselleria de Medi Ambient va reintroduir dotze exemplars fa dos anys i mig. Quant al xarxet marbrenc és un exemplar que s’instal·la en aiguamolls de la península per nidificar-hi entre els mesos d’abril/maig i finals d’octubre, quan vola al nord d’Àfrica per passar-hi l’hivern. Els exemplars abatuts encara no havien iniciat el viatge cap al sud.

Aquest succés, del qual venia advertint des de feia mesos l’Associació d’Amics dels Aiguamolls del Sud d’Alacant (AHSA, per la sigla en castellà), torna a posar damunt la taula la gestió de l’activitat cinegètica en aquest tipus de parcs naturals. “És cert que el problema de la caça és un dels grans problemes que hem de resoldre; fa dècades que està enquistat”, reconeix Vicent Sansano, president de la Junta Rectora del Fondo.

“Enguany he estat unes quantes vegades reunit amb el director dels Serveis Territorials, que són els que tenen competència en la matèria, i amb els tècnics”, avança Sansano. “S’ha ajustat la normativa i els contingents, però tot va molt lent”, afig.

De la seua banda, SEO Birdlife (membre de la Junta Rectora) reclama una “reflexió profunda” sobre els plans tècnics de caça per a millorar el control de l’activitat cinegètica en les proximitats dels parcs naturals: “Cal revisar aquests documents”, una tasca en què han de participar conservacionistes, caçadors, experts de la universitat i tècnics de la Conselleria. “Cal ser molt exquisits a l’hora de gestionar aquesta activitat”, apunta Giménez, que lamenta que els plans tècnics no siguen públics, “fet que dificulta la tasca fiscalitzadora”.

Precisament, aquesta ONG va forçar fa poc en una reunió de la Junta Rectora la creació d’una comissió ad hoc per a abordar la qüestió de la caça i la primera trobada de la qual presumiblement tindrà lloc dimecres que ve juntament amb representants ecologistes, caçadors i tècnics de la conselleria. S’hi parlarà, entre altres assumptes, de l’última mesura del Consell, que no acaba d’aplicar-se, de limitar la caça nocturna d’ocells aquàtics en els aiguamolls del sud d’Alacant fins a mitja hora després de la posta de sol (en l’actualitat es permet fins una hora i mitja després del crepuscle) amb l’objectiu de no interferir en els projectes de recuperació del xarxet marbrenc.

“Aquesta decisió està presa des de fa mesos”, reconeix Sansano. “Estem demanant-ho des d’abans d’aquest estiu. S’ha arribat a un acord i es limitarà, però et desesperes, perquè tarda molt a arribar”. De totes maneres, aquest catedràtic de biologia jubilat recorda que un dels dos xarxets morts va ser abatut a les 12,20 hores de la nit per un caçador furtiu. “Això vol dir que, encara que regulem millor els vedats, que s’està en això, cal controlar també el furtivisme. Hi ha molta faena per fer, perquè requereix personal i mitjans, prèvia planificació que encara no tenim, sense oblidar les sancions”, assenyala.

Sobre això, i tenint en compte que la proliferació de furtius ve de temps arrere, els caçadors autoritzats que advoquen per la defensa d’un entorn de caça restringida, s’han vist abocats a prendre mesures extremes. Fa cinc anys, van muntar guàrdies nocturnes al parc i van sorprendre uns quants homes caçant sense permís, i fins i tot van aconseguir retindre’ls (després d’arrabassar-los les armes) fins a l’arribada del Seprona de la Guàrdia Civil. Per això, Vicent Sansano es mostra optimista amb la comissió de la setmana que ve. “Crearem un clima de diàleg entre tots, perquè hi ha moltes coses per parlar”, assumeix.

Altres dificultats

La qüestió cinegètica torna a debatre’s en un moment en què el Fondo està pròxim a commemorar els 31 anys de la declaració de Paratge Natural de la Comunitat Valenciana, el 12 de desembre pròxim. El considerat com un dels aiguamolls més importants del món (com acredita la Llista d’Aiguamolls d’Importància Internacional, també coneguda com a Llista de Ramsar) pel seu interés per a la conservació de la biodiversitat i pel seu interés ecològic, s’ha enfrontat a altres reptes que “a poc a poc anem superant”, explica Sansano.

Un altre problema de l’aiguamoll és la superpoblació de carpes, una espècie invasora que va obligar la Conselleria de Medi Ambient, al juny del 2018, a autoritzar una altra dessecació de l’embassament de Ponent per a eliminar-les. Aquesta mateixa Conselleria va arribar a un acord mesos després amb els regants del Fondo per a abonar el pagament ajornat dels 11 milions d’euros que una sentència obligava a pagar a aquesta comunitat de regants, a manera de compensació, per la prohibició a la caça en el vedat del parc natural i que el PP es va negar a pagar quan estava en el govern.

Però potser, el repte més gran continua sent captar l’atenció dels visitants per a un entorn encara desconegut. “Estem avançant molt, s’han adequat els itineraris i s’han renovat els observatoris”, explica el president de la Junta Rectora, “però encara tenim molt per fer”.

Etiquetas
Publicado el
24 de noviembre de 2019 - 20:21 h

Descubre nuestras apps

stats