Nits equatorials, pluges més fortes i juny com a mes estival: les conseqüències presents del canvi climàtic a la Mediterrània

Les nits tropicals van camí de ser història en el litoral mediterrani espanyol. No per a passar a una relaxació tèrmica, sinó per a convertir-se en nits equatorials, tòrrides, per damunt de 26 graus. L’augment gradual de les temperatures mínimes és una de les conseqüències presents del canvi climàtic, que a les regions mediterrànies té unes certes particularitats per l’efecte de la mar i genera forts contrastos entre el litoral i l’interior.

Les activitats econòmiques, l’agricultura les ciutats i les polítiques públiques treballen per adaptar-se al nou context; per mitigar els efectes del canvi climàtic i per pura supervivència. El catedràtic d’anàlisi geogràfica regional en la Universitat d’Alacant Jorge Olcina adverteix aquesta i altres conseqüències immediates i de les ja viscudes en Cambio climático en el Mediterráneo. Procesos, riesgos y políticas, una obra col·lectiva editada per Tirant lo Blanch i fruit dels seminaris de la Càtedra Prospect 2030, coordinada pel catedràtic de geografia humana de la Universitat de València Joan Romero.

El canvi climàtic serà el gran eix de les polítiques públiques, indiquen els professors, que subratllen la necessitat de “conciliar allò important i allò urgent” des de la gestió pública. La publicació, presentada dimecres al Jardí Botànic de la Universitat de València, posa el focus en tres aspectes del canvi climàtic: la pèrdua del confort tèrmic –amb un augment de les temperatures mínimes–, els canvis en la manera de ploure –amb episodis torrencials més freqüents– i el calfament de la Mediterrània, que afectarà les tempestes, el nivell de la mar, la circulació marina i la distribució de les espècies. La catedràtica de geografia física de la UV María José López s’estima l’augment de la temperatura de la mar en 1 °C en els últims 35 anys, “un increment que es produeix fonamentalment en els mesos de juny i juliol, quan l’ascens és de 2 °C, ja que la taxa de calfament és de 0,06 °C l’any”. “Observem que l’estiu s’avança, es prolonga i es fa més intens”, afig, mentre Maria José Estrela, experta en el mateix camp i també coautora de la publicació, indica que juny és el mes més crític quant a l’augment de les temperatures: “Ha passat de primaveral a estival”, amb forts contrastos entre l’interior de la Comunitat Valenciana i el litoral, de fins a tres vegades de diferència en el creixement i amb un 20% menys de precipitacions anuals en la conca del Xúquer.

El professor Olcina assenyala que les ciutats i l’economia han de treballar per adaptar-se al canvi climàtic, una “desgràcia” que, al seu torn, és una “oportunitat per a fer les coses bé”, encara que Espanya parteix amb una dècada de retard. “Necessitem acords per a reduir les emissions i anar preparant els territoris, planificar tenint en compte aquestes projeccions de canvi climàtic. Necessitem ciutats més verdes, amb més ombres i amb millor capacitat de recollida d’aigua de pluja; reconciliar-nos amb la natura”, expressa el coordinador de la publicació a elDiario.es. “Hem actuat de manera depredadora”, dictamina, al mateix temps que considera que hi ha canvis que encara es poden posar en marxa i advoca per fugir d’una visió catastrofista: “Cal comunicar les conseqüències puntualment, amb informes seriosos, a partir de la veritat de les dades”.

Per al professor Romero, responsable de la Càtedra Prospect 2030, les polítiques públiques han d’articular-se en quatre eixos: adaptació, mitigació, anticipació i regulació, “d’una manera tan urgent com ambiciosa”. El catedràtic valora els esborranys de les lleis estatal i autonòmica acabades de presentar i urgeix, en línia amb la consellera de Medi Ambient, a revisar els tràmits burocràtics que retarden la regulació de l’emergència.

La llei valenciana de canvi climàtic i el port de València

L’esborrany de la llei valenciana de canvi climàtic vol introduir el concepte de restauració i caràcter reversible en les grans actuacions, seguint el deixant dels tribunals europeus com l’alemany, l’anglés o el francés, que en l’últim any han dictat sentències contra els governs respectius per no atendre els acords de París o a l’emergència climàtica en les infraestructures. La consellera de Medi Ambient, Mireia Mollà, apuntava en la presentació que “ara no podem dir que no podem avaluar la reversibilitat” en l’impacte ambiental, amb un missatge velat a l’Autoritat Portuària de València: “Preferiria no ser un Govern autonòmic condemnat per haver pres decisions irreversibles”.

La consellera valencianista advoca per modificacions legals que eviten que les qüestions urgents es dilaten en la burocràcia i aplicar la perspectiva climàtica com a transversal en tota legislació: “L’anàlisi dels efectes no pot conduir-nos a la paràlisi. Hem de dotar-nos de les eines necessàries per a mitigar una realitat que s’evidencia dia rere dia”, ha assegurat Mollà, que pretén que la norma que prepara el seu departament siga l’eina marc “per a poder guiar i encertar les polítiques de lluita contra l’emergència climàtica”.

De la seua banda, el vicealcalde de València i responsable d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha posat en relleu “el paper fonamental de les ciutats per a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic”. Per la seua ubicació, “València és molt sensible a l’augment de les temperatures i de la freqüència de fenòmens meteorològics adversos, com per exemple les onades de calor o les DANA”, cosa que porta el consistori a treballar “cap a una ciutat més sostenible, mitjançant la infraestructura verda, alhora que millorant el paisatge, l’eficiència del consum d’aigua, implantant paviments drenants que aporten més regueró als jardins i potenciant el repte majúscul de la creació de comunitats d’autoconsum energètic per a reduir la nostra dependència en els combustibles fòssils”.