Tres dècades de lluita contra el servei militar a través dels seus documents

Entre el 1971, any en què va ser sotmés a València a un consell de guerra Pepe Beunza, la primera persona que es va negar a Espanya a incorporar-se a files per motius polítics (fins llavors només els testimonis de Jehovà ho feien per les seues creences religioses) i el 2002, quan va entrar en vigor la llei que va suprimir el servei militar obligatori, es va desenvolupar una lluita, la del moviment d’objectors de consciència, que va implicar protestes, detencions i presó per a desenes d’activistes amb un compromís explícitament no-violent.

La memòria d’aqueixes tres dècades de rebel·lia i de conquestes com la Llei d’objecció de consciència del 1984, contra la qual es va impulsar una nova fase d’insubmissió per a desbordar el seu marc, dispersa en velles publicacions, arxius personals i armaris oblidats, ha trobat una via i serà rescatada amb la creació de l’Arxiu Històric del Moviment d’Objectors de Consciència al País Valencià, que es va constituir el 23 de juny passat a Gandia amb aportacions individuals de vuit persones i documents de dues organitzacions, concretament els col·lectius del MOC (Moviment d’Objecció de Consciència) de València i Elx, aquest últim conegut com a Grup Tortuga.

La doble condició d’antic objector i d’arxiver de Jesús E. Alonso, director de l’Arxiu  Històric de Gandia, ha fet possible la iniciativa, que es va forjar en una trobada intergeneracional, de veterans i joves antimilitaristes, celebrada el 2017 a Llíria (València), i que s’ha concretat en l’aportació d’una documentació abundant. “És un cas especial”, reconeix Alonso. “Normalment el que ocorre amb els documents d’aquest tipus d’associacions és que es perden. Al final, acaben dispersant-se”.

Cartells, pamflets, revistes, fotografies i, curiosament, com destaca l’artífex del nou arxiu, quatre llibres d’actes del MOC, que, malgrat la seua condició d’organització il·legal, prenia nota de tots els seus debats, integren els fons, la destinació final dels quals, després de la catalogació, podria ser l’Arxiu  de la Democràcia que gestiona la Universitat d’Alacant.

Els fets que documenta el nou arxiu jalonen la trajectòria de l’antimilitarisme a través de les peripècies d’alguns dels seus militants, que encara mantenen el seu compromís amb el pacifisme. Per això, destaquen entre els fons aportats els dossiers de campanyes de suport davant processos judicials com el que va protagonitzar Santi Almiñana (Alzira, 1975), que es va declarar insubmís i va passar un temps a la presó a la fi dels anys 90. O com la detenció de José Antonio Tomás (Logronyo,1954), condemnat per retornar la cartilla militar i a qui Jaime Milans del Bosch, llavors capità general de València, va demanar sis anys de presó, però va acabar beneficiat per la Llei d’amnistia.

Carlos Pérez Barranco (València, 1971), un altre dels que han donat papers, va ser empresonat l'any 2000 per la denominada “insubmissió a les casernes” que havia començat l'any 1977. “S’han conservat documents en relació amb la fundació del MOC a l’Estat espanyol”, assenyala la descripció del material aportat per Rafael Rodrigo Navarro, un altre dels insubmisos a les casernes que va ser condemnat i amnistiat poc després.

A més d’aqueixes procedències individuals, a l’arxiu ha arribat la informació procedent del MOC al País Valencià. “Al llarg dels anys, els locals del MOC han arribat a concentrar uns 10 metres lineals de documentació original, hemeroteca i biblioteca en paper”, s’indica en el dossier de constitució del nou arxiu, que inclou actes de reunions i assemblees d’àmbit estatal i internacional.

Des de les imatges d’una marxa per la pau celebrada al Saler de València fins a les campanyes contra els joguets bèl·lics, passant per manifestacions, processos judicials, publicacions com El Caracol (boletín desorientador del MOC), En pie de paz o La puça i el general, o els diversos projectes per a regular l’objecció de consciència, a més d’alguns enregistraments sonors i audiovisuals, l’Arxiu històric del moviment d'objectors de consciència al País Valencià il·lumina un fragment especialment intens de la crònica del pacifisme.