Pere Fuset: “La investigació d’un càrrec no pot ser la línia roja per a dimitir”

El regidor de Compromís a l’Ajuntament de València, Pere Fuset, ha sigut absolt de la causa oberta per l’accident laboral en el muntatge de les graderies per als concerts de Vivers del 2017, en què va morir un treballador. Després d’un llarg procés judicial en què han intervingut fins a tres jutges i quasi tres anys després de deixar les seues responsabilitats com a regidor de Cultura Festiva i president de Junta Central Fallera en dictar-se el seu processament, l’edil està lliure de causes judicials i encara el seu futur polític amb optimisme. De moment, com va comentar dimarts l’alcalde de València, Joan Ribó, s’abordarà la restitució de les seues competències de manera dialogada amb el responsable actual, Carlos Galiana.

Anteposant que els principals afectats d’aquesta desgràcia són els familiars de la persona morta, com es troba arran de l’absolució al cap de més de tres anys de procediment judicial des que va ser imputat?

La veritat que ho he viscut una pel·lícula, és com quan ixen els crèdits i encara no has acabat d’entendre-la, però saps que ja ha acabat. Ha sigut una situació surrealista i ara, pel que respecta a mi, estic en pau.

Situació surrealista per què?

Ha sigut surrealista tot el procés. En la instrucció un jutge que a penes estava un mes davant el qual mai havia declarat va decidir processar-me contra el criteri de la Fiscalia, que des del minut 1 demanava la meua absolució sobre la base d’una sanció a l’Ajuntament de la Inspecció de Treball que la Inspecció mateixa va dir que no tenia cap relació amb l’accident.

Recorde’ns, quin va ser el motiu d’aquella sanció?

Va ser per un tema administratiu sobre si allò que contractava l’Ajuntament, és a dir, l’escenari dels concerts i les infraestructures auxiliars on no estaven incloses les graderies, havia de ser considerat una obra o un servei. L’Ajuntament ho va considerar un servei i la Inspecció considerava que era una obra. Aquella sanció no la vam poder recórrer, perquè va arribar a l’agost i es va quedar en una taula fins que va passar l’estiu, per la qual cosa va passar el termini per a al·legar. En definitiva, aquest tercer jutge va decidir processar-me recolzat en aquesta sanció.

Tercer jutge?

Sí, n’hi hagué un de reforç, el titular i el tercer davant el qual mai havia declarat i que mai va cridar cap tècnic per corroborar la veracitat de la meua versió i que va decidir tancar el cas amb el meu processament. Però el surrealisme segueix. Com dic la Fiscalia des del minut u va considerar que no havia d’estar ni tan sols investigat, perquè no era el promotor de la graderia. Com que finalment després va haver-hi una altra causa paral·lela, va quedar acreditat que certament no vaig tindre intervenció en la col·locació d’aquestes i que s’apreciava la legalitat de l’autorització per a la instal·lació de les graderies, es va decretar el sobreseïment lliure. És a dir, des de fa dos anys tinc acreditat que tot es va fer dins de la legalitat i no hi havia opció d’aportar-ho fins dilluns en el dia del judici. Per a algú com jo, que no està acostumat al dret, és una cosa certament surrealista.

Creu que hi ha alguna motivació política darrere de totes aquestes circumstàncies?

Arribats a aquest punt, preferisc no contestar. El que si que crec és que l’aspiració de la família és legítima i celebre que s’haja fet justícia de conformitat per totes les parts amb una sentència ferma que en condemna uns, tal com demanava la fiscalia, i m’absol a mi tal com demanava la fiscalia.

Hi ha qui diu que és un acord entre les asseguradores i no una absolució, què li sembla?

És realment fastigós que hi haja qui confonga el que és una responsabilitat civil subsidiària a què les assegurances de les parts puguen fer front amb les responsabilitats penals. Està negre sobre blanc en la interlocutòria de sobreseïment de fa dos anys com en una sentència ferma que m’absol de manera clara i condemna els responsables d’aquest accident.

Recorda el moment de l’accident, com el va viure?

Doncs, també va ser surrealista, perquè no va haver-hi comunicació oficial fins uns quants dies després. Ho recorde amb màxim dolor i amb ràbia. Aquesta obra estava promoguda per tercers i l’Ajuntament es va limitar a autoritzar-la. Quan vam tindre coneixement ja oficialment del que havia passat, la primera cosa va ser posar-nos a la disposició de la família per al que poguera necessitar, però mai vam pensar que això podia convertir-se en el que ha sigut. Però primer de tot mostrar la solidaritat a qui realment era la víctima d’aquest tràgic succés. En aquests cinc anys han passat moltes coses, però res els tornarà l’absència tràgica de Vasile, un pare i un germà i per fi hi ha una sentència amb condemnats i algun absolt que espere que els torne una certa pau.

Creu que deixar la regidoria de Cultura Festiva i en certa manera la primera línia política després del seu processament va ser una decisió encertada?

Va ser sobretot la que em dictava la meua consciència i crec que va ser útil i necessària. En aquell moment estava processat i amb dues o tres imputacions. Hui dia està tot arxivat, però en aquell moment la meua consciència em deia que havia de fer un pas a un costat. Però també tindre la valentia i la resiliència per a saber que això, com deia aquella falla municipal, també passarà.

Què opina del debat sobre les línies roges per les quals un càrrec públic ha de dimitir? Empatitza amb altres companys que han estat també molt temps imputats, encara que per altres causes?

Jo empatitze amb els que han de fer front a una justícia que no és especialment ràpida. I a judicis mediàtics paral·lels. No empatitzaré amb qui clarament ha participat amb condemna o no de fer política poc ètica o directament corrupta. I tampoc empatitze amb qui ha utilitzat la justícia per a fer lawfare (guerra bruta en els tribunals) i emprendre una guerra judicial amb què embrutar-te. Ha sigut el meu cas amb huit o nou denúncies d’un cert assessor del Partit Popular. Però certament crec que per aquest mateix motiu la investigació no pot ser la línia roja, perquè que estigues investigat hui dia en política és la cosa més fàcil, n’hi ha prou que algú vaja i pose una denúncia.

Des del seu partit sí que han sigut exigents amb càrrecs investigats d’altres formacions.

Jo, en primera persona, mai i crec que hi ha multitud de declaracions de dirigents del meu partit que marquen clarament que la investigació no ha de ser la línia roja, ha d’haver-hi altres fets i caldria anar cas per cas per analitzar-ho. No és el mateix que hi haja un enregistrament telefònic que diga que estàs fent alguna cosa per a enriquir-te o que estigues confessant un possible delicte amb altres situacions.

L’alcalde, Joan Ribó, ja ha dit que parlaran amb Carlos Galiana per abordar la seua restitució com a regidor de Cultura Festiva, vosté ho dona ja per fet?

Sí, he escoltat les paraules de l’alcalde i hi estic completament d’acord, crec que ha de ser una decisió col·lectiva, parlada, sobretot amable i bona per als interessos de la ciutat. Per tant en parlarem, encara no hem tingut l’oportunitat de trobar-nos i parlar-ne, i estic convençut que serà una bona decisió.