Pérez Llorca només aconseguirà la investidura si acata en públic l'agenda ultra de Vox, que no descarta una segona votació

L’escarn públic. El que Vox ja va aconseguir amb el president del Govern valencià en funcions, Carlos Mazón, quan el mes de març passat va anunciar un acord amb l’extrema dreta per a aprovar els pressupostos autonòmics, ho volen aplicar ara al seu eventual successor, Juan Francisco Pérez Llorca. En aquella intervenció, Mazón es va lliurar per complet al discurs dels ultres i va arribar a parlar de “dogmatisme climàtic” per a desacreditar l’Agenda Verda Europea a què el seu propi partit dona suport a Brussel·les.

Només així es pot entendre la nova passada de rosca que han anunciat els de Santiago Abascal com a condició per a donar suport a la investidura del candidat del PP en el ple que s’esdevindrà dijous 27 de novembre. En concret, el portaveu nacional de Vox, José Antonio Fúster, va advertir dilluns que no hi haurà un acord previ per escrit amb el PP per a investir el substitut de Carlos Mazón.

“Ens han enganyat tantes vegades amb els acords per escrit que realment no fa cap falta un acord per escrit”, va dir el portaveu, que va insistir que esperaran a escoltar el discurs de Pérez Llorca per a veure “exactament” la seua posició i els seus compromisos polítics “no amb Vox, sinó amb els valencians”. Tot un avís a navegants que no fa sinó ficar pressió perquè Pérez Llorca assumisca públicament la seua agenda ultra en matèria d’immigració o de negacionisme climàtic. Si no són prou contundents els seus compromisos, no seria gens estrany que Vox no li donara suport i forçara una segona votació per a aprofundir en la ferida. Aquest segon ple se celebraria en 48 hores segons estableix la normativa, és a dir, el dissabte 29 de novembre, llevat que la taula de les Corts acordara portar-lo al dilluns 1 de desembre.

En aquest sentit, Fúster ha avisat que estaran “molt atents”, perquè han aprés “a base de galtades” que pactar per escrit alguna cosa amb el PP “no serveix per a absolutament res”, encara que ha confiat que “tot vaja bé”.

“Si el veiem nítid, el veiem cristal·lí que farà el millor per als valencians, ací estarem. Si veiem que el que farà és fer martingales i adoptar posicions bipartidistes, doncs, no hi estarem”, ha subratllat.

Un altre escenari que no resultaria desficaciat des del punt de vista de Vox seria tombar també en segona instància el nomenament de Pérez Llorca com a president. En aquest cas, s’obriria un termini de dos mesos per a tractar d’arribar un nou acord. Si no s’aconseguira, es convocarien eleccions.

Algunes veus del partit d’extrema dreta consideren que amb els resultats de les eleccions extremenyes damunt la taula (es faran el 21 de desembre) tindrien un termòmetre més fiable per a determinar si els interessa més anticipar eleccions o acabar fent president el candidat del PP. Entre els populars s’estén la preocupació perquè són conscients que aquest escenari ha estat damunt la taula dels ultres.

Traves als menors migrants i aposta per les nuclears

El portaveu del PP en les Corts i presidenciable Juan Francisco Pérez Llorca ja va fer unes pinzellades sobre algunes de les qüestions que emfatitzarà en el seu discurs d’investidura: “Vox m’ha comunicat en les converses que he tingut que per a ells té una prioritat molt important la reconstrucció i garantir que aquestes obres hídriques que calen es facen. Després hi ha altres assumptes que estan parlant-se, com el Pacte Verd Europeu, com la immigració i que s’haurà d’anar buscant el consens i l’acord. Hem de tindre clar que ací hem de defensar els interessos dels valencians i valencianes i que hi ha en aquests moments greus problemes com el tancament de la central nuclear de Cofrents o el problema dels arrossers, o del dels cítrics, o el dels vaixells pesquers que no poden eixir a pescar els dies i les hores que a nosaltres ens agradaria. Sobre la base d’aquestes necessitats que té la societat valenciana, jo em veig capacitat per a arribar a un acord amb Vox”, va dir la setmana passada.

En les últimes setmanes l’extrema dreta, ja ha anat mostrant algunes de les seues prioritats amb diferents iniciatives presentades en les Corts. Per exemple, el 20 d’octubre passat el partit de Santiago Abascal va proposar que en el marc del Pla Valencià d’Estadística 2025-2028 s’inste el Consell que, “en la mesura de les possibilitats tècniques i materials, incorporen estadístiques diferenciadores entre la contribució neta a l’estat del benestar per part de la població nacional i la població migrant; en la recepció d’ajudes; en l’ús de serveis d’urgències sanitàries; sobre la quantitat de donants de sang existents; i sobre l’absentisme laboral en l’empresa privada i l’Administració pública”. L’acord parlamentari ja va tindre el suport del PP i es va traslladar al Govern valencià, que haurà de decidir sobre la seua aplicació.

Els grups parlamentaris de les Corts de dretes i d’extrema dreta van presentar també una proposta de reforma de reglament de la cambra per a eliminar la comissió permanent LGTBI i a canvi d’una de nova de “família, política social i igualtat”.

A més, Vox ha presentat fa poc una bateria de 14 esmenes al nou reglament de la renda valenciana d’inclusió que està en fase de tramitació, una ajuda que va aprovar el Govern del Botànic per a persones sense recursos. Algunes de les novetats que plantegen els ultres van encaminades a posar traves a determinada població migrant, a més que eliminen el concepte “violència de gènere” que figura en diferents articles de la normativa actual i el canvien per “violència contra la dona” o “violència intrafamiliar”.

Entre altres mesures, plantegen per a les persones beneficiàries “un itinerari d’inclusió que garantisca l’aprenentatge de l’idioma, l’alfabetització, la plena participació cultural i convivencial atés el costum del país, així com l’accés a l’ocupació i la renúncia a qualsevol pràctica que atempte contra la dignitat i la integritat de la infància i les dones”, en referència al hijab o mocador que usen les dones musulmanes per a cobrir-se el cap i el coll.

Les polítiques contra el Pacte Verd Europeu també seran protagonistes, a pesar que el PP Europeu el secunda a Brussel·les de la mà de la presidenta de la Comissió Europea, la també popular Ursula von der Leyen. En aquesta línia, Vox acaba de presentar una proposició no de llei (PNL) per a instar el Consell a demanar al Govern central la revocació immediata de la implantació obligatòria de les zones de baixes emissions (ZBE). A més, la formació proposa que es deixen sense efecte totes les restriccions locals ja aprovades, i que se suspenguen sancions imposades per aquestes ZBE.

La iniciativa de Vox també exigeix la derogació de mesures derivades de la Llei 7/2021 de canvi climàtic i de la norma estatal sobre residus, argumentant que aquests instruments suposen “un gravamen injustificat” sobre la mobilitat, la indústria automobilística nacional i el comerç urbà.