Francisco Camps, acusat de plagi en la seua tesi doctoral ‘secreta’
La famosa tesi doctoral de l’expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, ‘Propostes per a la reforma del sistema electoral’ continua generant polèmica. El document, de 697 pàgines, que el 2012 va obtenir un excel·lent cum laude en la Universitat Miguel Hernández d’Elx, havia estat en secret a petició del mateix Camps fins que al maig –al cap de quatre anys– l’excap del Consell la va lliurar a les Corts Valencianes a petició de la Conselleria de Transparència.
L’expresident és acusat de cometre diversos plagis per haver copiat diversos autors –entre ells, el director de la tesi, Vicente Garrido– sense posar entre cometes els fragments ni citar els autors. Així, en un informe que Jorge Urdánoz, professor de Filosofia del Dret de la Universitat Pública de Navarra, ha fet públic per a demanar que la Universitat Miguel Hernández òbriga una investigació sobre el cas, es recullen els fragments presumptament plagiats.
En el document s’evidencien plagis al director i a un membre del tribunal de la tesi, a altres autors, al Butlletí Oficial de l’Estat, al Tribunal Constitucional i al Parlament Europeu. Per exemple, en el cas de Vicente Garrido, també president del Consell Jurídic Consultiu de què Camps forma part com a excap del Consell, l’autor “distribueix pràcticament sencer al llarg del treball” un article publicat el 2002. L’escrit de Garrido és “trossejat i introduït en diferents pàgines” del treball de Camps.
Aparentment, també recorre a “tallar i apegar” un text publicat el 2010 per Rosario Tur, que va ser secretària del tribunal que va jutjar la tesi. Així mateix, copia Alexandre Català i Bas, Esther González Hernández o Juan Carlos Gavara de Cara.
Petició en change.org
Urdánoz ha iniciat una campanya en la plataforma change.org –fins ara l’han subscrita més de 2.600 persones– per demanar l’obertura d’una investigació universitària. La petició recorda que Camps va presentar el treball el 5 de desembre de 2011, a penes quatre mesos i mig després de la seua dimissió com a president de la Generalitat pel cas Gürtel i després de menys de dos anys treballant-hi. A parer d’Urdánoz, es tracta d’un “mèrit” que potser constituïsca “algun tipus de rècord”, ja que apunta que, per a “la resta dels mortals”, la mitjana de temps dedicada a l’elaboració d’una tesi doctoral se situa en “uns sis anys i mig”. A més, insisteix en el fet que l’excap del Consell va compatibilitzar la realització de la tesi amb la seua faena de president –durant dènou mesos– i mentrestant “va preparar la seua defensa” en el cas dels ‘vestits’, en què va ser absolt de suborn impropi.
El professor de la Universitat Pública de Navarra també crida l’atenció sobre el fet que Camps “va ordenar” que ningú no poguera accedir al seu treball, de manera que el va convertir en un “llibre mort, un llibre que ningú no pot llegir... assassinat per la mateixa voluntat de l’autor”.
Per tot això, Urdánoz sol·licita a la Universitat Miguel Hernández d’Elx, a la Conselleria d’Educació i al Ministeri d’Educació “la revisió d’ofici de la concessió del títol de doctor al senyor Camps”. Per a fer-ho, demana la creació d’una comissió d’investigació independent que “explique tots els extrems” que envolten aquest “treball universitari tan peculiar”, en què l’expresident tindria “tot el dret a defensar-se i a demostrar, si és el cas, la seua innocència”.
