Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Les inversions que reclama el Consell, en mans d'un ministre valencià

Ximo Puig i José Luis Ábalos en un acte del PSPV a Torrent

Miguel Giménez

València —

Amb l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa, el Consell de Ministres tornarà a tindre, almenys, un representant valencià. Es tracta de l'actual secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, qui ocuparà la cartera de Foment que fins ara tenia Íñigo de la Serna. Ábalos serà el primer ministre valencià des de Bernat Soria -va ocupar la cartera de Sanitat amb José Luis Rodríguez Zapatero entre 2007 i 2009-. García Margallo, ministre d'Afers exteriors de Mariano Rajoy entre 2011 i 2016, va ser diputat per Alacant i està vinculat a la comarca de la Marina des de fa cinquanta anys però és madrileny.

Així les coses, l'home fort de Pedro Sánchez -que en els últims temps ha mantingut diverses disputes amb el secretari general del PSPV i president de la Generalitat, Ximo Puig, a compte de les lluites internes en el si del Partit Socialista- serà el responsable de la cartera de la qual depenen gran part de les reivindicacions valencianes en matèria d'infraestructures i inversions. Les inversions previstes per l'Estat en el pressupost aprovat fa tan sols dos setmanes per a 2018 passen 589 a 740 milions, inferiors als 880 milions pressupostats en 2016. El principal problema, no obstant això, no són les quantitats pressupostades, sinó les executades.

L'Executiu autonòmic tindrà, a priori, un interlocutor molt més receptiu a les seues reclamacions -el propi Puig ha rebut el nomenament d'Ábalos com “una gran notícia”- que els seus antecessors. I això malgrat les habituals visites de de la Serna a territori valencià i els incomptables compromisos adquirits que després no es veien confirmats amb la necessària dotació econòmica.

Entre els deures pendents del que serà nou responsable de Foment destaca, sense cap dubte, donar un impuls definitiu al Corredor Mediterrani, una infraestructura històricament exigida tant pels responsables polítics com per la patronal valenciana. L'economia valenciana necessita una comunicació ferroviària en condicions amb Europa, i aqueixa passa sense cap dubte pel desenvolupament integral del Corredor Mediterrani, les actuacions del qual no van al ritme que seria desitjable. De moment, per al present exercici s'han contemplat actuacions per valor de 331 milions d'euros a la Comunitat Valenciana.

No és aquesta l'única exigència valenciana al Ministeri de Foment. La millora del servei de Rodalies és una altra de les imperioses urgències pendents. El mes de desembre passat, de la Serna presentava a València un ambiciós Pla de Rodalies que incloïa 45 actuacions i una inversió global de 1.436 milions d'euros -aquest document venia a substituir l'anterior projecte, presentat en 2010 pel llavors ministre socialista José Blanco i l'expresident Francisco Camps amb un pressupost de 3.400 milions del que pràcticament no es va executar cap actuació-. Doncs bé, dels més de 1.400 milions previstos, els pressupostos de 2018 tan sols contemplen inversions per valor de 53 milions per a les Rodalies valencianes.

Altres reivindicacions valencianes que competeixen directament al departament que dirigirà Ábalos són: la liberalització de l'AP-7; el túnel passant a València; el Corredor Cantàbric-Mediterrani; el Tren de la Costa Gandia-Oliva-Dénia; la línia fèrria Xàtiva-Alcoi; la millora de les connexions dels aeroports de Manises i L'Altet; o les ampliacions de la V-30 i la V-21.

Etiquetas
stats