L’Estat “va balafiar” més de 45.000 milions d’euros en 20 anys en infraestructures innecessàries o infrautilitzades

Nou experts de diverses universitats espanyoles –Joan Romero (Universitat de València), Dolores Brandis (Universitat Complutense de Madrid), Carmen Delgado (Universitat de Cantàbria), José-León García Rodríguez (Universitat de La Laguna), María Luisa Gómez Romero (Universitat de Màlaga), Jorge Olcina (Universitat d’Alacant), Onofre Rullán (Universitat de les Illes Balears), José Fernando Vera-Rebollo (Universitat d’Alacant) i Joan Vicente Rufí (Universitat de Girona)– han publicat l’informe ‘Aproximació a la geografia del balafiament a Espanya: balanç de les últimes dues dècades’ en el Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles.

Aquest document, que pretén servir com una “primera aproximació” a la dimensió del balafiament de recursos públics en infraestructures des del 1995 fins ara. “Balafiament significa estrictament manca d’eficiència”, defineixen quan asseguren que tot balafiament públic implica ineficiències i sobrecostos, encara que puntualitzen que cal distingir entre balafiament i corrupció: “Tota corrupció implica balafiament, però no tot el balafiament públic és corrupció”.

Així, s’han analitzat la inversió i els sobrecostos –amb quantitats compromeses superiors a 10 milions d’euros) en infraestructures “innecessàries” del Govern central (ferrocarrils, autopistes i autovies, ports i aeroports, dessaladores...) i les “infraestructures, projectes, esdeveniments i inversions fallides, buides o infrautilitzades” escomeses per les administracions autonòmiques i locals (centres educatius, hospitals, equipaments culturals o científics, parcs i ciutats temàtiques o inversions per a acollir grans esdeveniments...), incloses les cofinançades per la Unió Europea. Segons expliquen, encara que el balafiament, com a tal, “no es considera delicte”, sí que mereix la seua atenció per la seua dimensió “(geo)política, econòmica, social, territorial i mediambiental”.

En les dues últimes dècades calculen que les administracions públiques han compromés més de 81.000 milions d’euros en infraestructures innecessàries, abandonades, infrautilitzades o mal programades, “una quantitat que pot superar els 97.000 milions en un futur pròxim si s’hi sumen les obligacions ja adquirides”. Aquestes quantitats són, segons el parer dels experts, “inferiors a les quantitats realment malgastades” perquè només s’han seleccionat unes àrees determinades; perquè no s’hi inclouen tots els “projectes fallits i inútils” amb pressupost inferior a 10 milions d’euros; i perquè hi ha compromisos de despesa pública en “actuacions innecessàries o amb sobrecostos elevats, ja acabades, que suposen al voltant de 20.000 milions d’euros addicionals en els pròxims anys”.

L’estudi valora que en el període 1985-1995 es “va dilapidar” l’equivalent del 5% del producte interior brut (PIB) espanyol, mentre que en el període del boom econòmic o “dècada daurada” (1996-2007) aquesta xifra es va disparar fins al 20% del PIB: “No és possible determinar amb exactitud la quantia precisa d’aquesta quantitat que és atribuïble directament a la corrupció”, apunten. Pel que fa a la “ineficiència i balafiament” des de l’inici de la crisi econòmica fins ara, la xifren en un 3% del PIB.

D’aquests gairebé 81.000 milions compromesos “de manera inadequada” en infraestructures entre els anys 1995 i 2016. Més de la meitat (45,920 milions), corresponen a l’Administració central, mentre que per comunitats, la Valenciana se situa en tercera posició (5.936 milions) per darrere de Catalunya (9.160 milions) i Madrid (7.723 milions). Lluny es troben regions com Aragó (2.978 milions), Andalusia (2.657), Astúries (2.380) o Castella-la Manxa (1.530).

L’Administració General de l’Estat

Entre els exemples de balafiament en les inversions de l’Administració General de l’Estat destaca l’alta velocitat: “Molts dels projectes escomesos, més enllà dels casos de corrupció revelats o desconeguts, no responen als criteris de rendibilitat social exigibles”. “Massa estacions milionàries, línies tancades, trams abandonats a mitjan fer, línies innecessàries, sobrecostos desproporcionats i desfasaments sota sospita”, expliquen els experts. Des del 1992 s’han invertit 42.000 milions d’euros en aquest tipus d’infraestructures dels quals calculen que 26.240 milions s’han balafiat a causa d’unes “perversions” comunes a l’hora de definir recorreguts, emplaçaments d’estacions o els models de gestió.

En carreteres, els experts calculen que s’han produït sobrecostos per valor de 5.952,6 milions d’euros, la meitat d’aquesta quantitat correspon a les carreteres radials de Madrid, amb huit autopistes de peatge construïdes a partir del 2000 (710 quilòmetres en total) que des del 2012 presenten suspensió de pagaments. En aquest sentit, recorden que el Tribunal de Comptes Europeu, després d’examinar 24 projectes beneficiats amb els fons Feder, va emetre un informe en el qual parlava de males pràctiques perquè no s’hi feia prou atenció a la rendibilitat dels projectes; presentar previsions de trànsit sobreestimades; elecció d’autopistes quan aquest tipus de carretera no era la més adequada; i advertint d’un increment del cost mitjà respecte del previst en un 23%...

L’informe alerta sobre l’escassa rendibilitat d’alguns dels aeroports construïts en els últims anys, amb el risc que alguns d’aquests aeròdroms hagen de tancar si no reben ajudes públiques contínues. Un 28% d’aquestes noves infraestructures “no eren necessàries”, la majoria van tenir sobrecostos, algunes tenien una dimensió excessiva, les previsions de passatgers eren “excessivament optimistes”... Pel que fa als ports, criden l’atenció sobre la gran inversió pública infrautilitzada del port exterior de la Corunya o l’ampliació del port del Musel a Gijón.

També tenen un apartat específic les dessaladores, entre les quals hi ha els sobrecostos en les plantes de Torrevella (290 milions) o Alacant (77,8 milions), i també els 23,7 milions generats per gestió fraudulenta en la depuradora d’Emarsa. De la mateixa manera, adverteixen del cost de la ineficiència de la dessaladora de Moncofa (49,1 milions) i Orpesa (55,4 milions) –ambdues instal·lacions estan parades per absència de demanda i perquè les conduccions estan inacabades–, a més dels 200 milions generats pel transvasament Xúquer-Vinalopó, “exemple de balafiament de diners públics”. Un altre projecte energètic que reflecteixen és el magatzem de gas Castor, “tal vegada el millor exemple, no solament de balafiament, sinó de patologies institucionals”.

Les comunitats autònomes

Quant a les inversions de les comunitats autònomes innecessàries o sobrevalorades hi ha des de línies de tramvia insostenibles (Jaén, Vélez-Málaga, badia de Cadis, Parla...); projectes singulars (Ciutat del Medi ambient de Sòria, Ciutat de la Llum d’Alacant, Ciutat de la Justícia de Madrid, Ciutat del Circ d’Alcorcón); aeroports regionals (Ciudad Real, Castelló, Lleida, Osca...); autèntiques “caixes buides” com la Ciutat de les Arts i les Ciències o la Marina de València; parcs temàtics com Terra Mítica; infraestructures culturals infrautilitzades o amb sobrecostos extraordinaris (Palau de Congressos i Exposicions de Madrid)...

Esment especial mereixen comunitats com la Valenciana, que va optar per l’impuls de grans esdeveniments per a “situar-se en el mapa”: “Després d’una inversió documentada de, almenys, 5.225 milions en projectes executats (IVIE, 2010), el balanç és negatiu en termes de rendibilitat econòmica i social”.

Pràctiques clientelars

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) xifrava el 2015 el volum de contractació pública a Espanya en 194.000 milions d’euros anuals, dels quals estimava un cost de 47.500 milions l’any (un 4,5% del PIB) en desviacions a l’alça en contractes públics. Els autors de l’informe consideren imprescindible “erradicar tota mena de pràctiques clientelars i tracte de favor a uns grups de pressió determinats”.

“Pràctiques, cultures i regles de joc que privilegien uns sectors econòmics determinats, erosionen el sistema democràtic, deterioren el bon funcionament de les institucions i comprometen de manera indeguda una gran quantitat de recursos públics”, conclouen.