El Port de València adjudica les obres de l’ampliació amb tres recursos en els tribunals per falta de garanties ambientals

Amb tres recursos judicials pendents de resolució per irregularitats administratives i per falta de garanties ambientals, malgrat la més que qüestionada viabilitat jurídica del projecte, el consell d’administració de l’Autoritat Portuària de València (APV) va aprovar dilluns en una sessió extraordinària l’adjudicació del contracte per a l’execució de les obres del moll de contenidors en l’ampliació nord del port de València. Una decisió que també serà recorreguda en els tribunals per la Comissió Ciutat-Port, segons van confirmar a aquest diari.

Les obres dels molls sobre els quals assentarà la terminal nord, sempre que la justícia no diga el contrari, es van adjudicar a la unió temporal d’empreses (UTE) formada per Acciona Construcción SA, Jan de Nul NV i Grupo Bertolín SAU per import de 650 milions d’euros finançats amb fons públics.

Aquesta infraestructura, que se situarà en aigües arrecerades de l’ampliació nord, les obres de la qual van finalitzar el 2012, tindrà una superfície d’unes 137 hectàrees i 1.970 metres de línia d’atracada, amb una capacitat per a acollir-hi fins a cinc milions de contenidors. La terminal tindrà disseny, tecnologies i equipament d’última generació, amb una instal·lació electrificada.

Com va informar aquest diari, el Govern va eludir respondre a una pregunta del diputat de Compromís-Sumar Alberto Ibáñez sobre les conseqüències econòmiques en forma d’indemnitzacions que caldria afrontar en cas que els tribunals frenaren el projecte una vegada adjudicades les obres.

La Comissió Ciutat-Port, plataforma veïnal i ecologista contrària a l’ampliació, va informar dilluns que ha demanat l’execució de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va retornar a Ports de l’Estat la condició d’òrgan substantiu i, per tant, de decidir si correspon fer una altra declaració d’impacte ambiental que substituïsca la del 2007 i que tinga en compte els canvis que s’han implementat en el projecte aprovat i que no s’han avaluat.

A més, va recordar que hi ha dos procediments actius més davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). El primer “qüestiona el projecte tècnic de l’ampliació” i el segon es dirigeix contra el procediment mateix de licitació de les obres “per absència d’una avaluació ambiental adequada i altres defectes de procediment, tant en l’aprovació del projecte com en la convocatòria mateixa del procés de selecció de contractistes”.

En aquest sentit, els tècnics consultats per la plataforma han afirmat que és “evident” que la DIA del 2007 “no va preveure les obres dels nous molls i les seues unitats”. “Per tant, haurien de sotmetre’s a declaració d’impacte simplificada, almenys els nous dragatges i les excavacions per a l’obtenció de material de rebliment, tant dins de les dàrsenes com en mar oberta, transport marítim, abocaments i recintes a emplenar, injeccions de ciment, trànsit terrestre, mètodes constructius, etc., en altres paraules, tota l’obra”, van subratllar.

“La dada més cridanera, i que s’oculta en la informació que facilita l’Autoritat Portuària, és que es dragarà fins a 28 metres de profunditat en la dàrsena del port de València i fins a 27 metres en la dàrsena de Sagunt i que es pretén dragar fins a 10 milions de metres cúbics a València, tot i que la DIA del 2007 tan sols preveia 18 metres de profunditat i 1,5 milions de metres cúbics en aquesta ciutat”, van sostindre des de la Comissió Ciutat-Port.

La plataforma va assegurar que, “en cas que es dugen a terme aquestes noves actuacions, molt superiors a les avaluades el 2007, es produirà una verdadera pedrera profunda que tindrà un indubtable impacte ambiental i que afectarà la dinàmica de les platges de l’Albufera, posant en risc el patrimoni natural de totes i tots els valencians de hui i, sobretot, de les generacions futures, en la mesura en què els danys potencials podrien ser irreparables”.

La portaveu de Compromís a l'Ajuntament de València, Papi Robles, va qualificar l'ampliació nord del Port de València com el “pelotazo de la nostra època”. “No és necessari, no crearà més llocs de treball i no tindrà repercussions positives per a l'economia valenciana”, va criticar.

“Es tracta del clàssic pelotazo a benefici dels sospitosos habituals”, va sostindre l'edil de la coalició valencianista, qui va denunciar que, “en este cas, posa en risc la salut de totes les valencianes i valencians i posa en risc un patrimoni natural de primera magnitud com és l'Albufera de València”.

Adjudicada la privatització de la Marina de València

El consell d’administració de l’APV també va proposar atorgar a l’UTE Serveis Marítims Port Eivissa SL i Ocibar SA la concessió administrativa per a l’adequació i l’explotació de les instal·lacions nauticoesportives de la zona nord de la Marina de València.

Prèviament a la concessió, l’empresa sotmetrà la seua proposta al tràmit d’informació pública i d’informes oficials, d’acord amb el que es disposa en l’apartat 6 de l’article 86 del Text refós de la llei de ports de l’estat i de la marina mercant.

La concessió tindrà un termini de 35 anys, ampliables fins a un màxim de dos pròrrogues successives de 8 i 7 anys, respectivament, i suposarà una inversió de 84,8 milions d’euros.

L’objecte de la concessió és l’adequació i l’explotació de les instal·lacions nauticoesportives de la zona nord del port de València i inclou la prestació dels serveis següents: gestió dels llocs d’amarrament; servei de control marítim; subministrament de carburants a embarcacions; subministrament d’aigua, energia elèctrica, telefonia i transmissió de dades; servei d’aparcament de vehicles; recollida selectiva de fems i residus; desenvolupament d’activitats de caràcter formatiu i educatiu i de suport a l’esport nàutic en el camp de la nàutica esportiva, com poden ser cursos de vela en les diferents variants; organització d’esdeveniments i competicions esportives i activitats culturals; serveis d’avarada i reparació d’embarcacions, especialment destinats a prestar un servei integral als usuaris de les instal·lacions; serveis comercials com l’explotació de locals comercials, oci i/o restauració, o oficines.

L’ordenació dels amarraments proposada millorarà la productivitat i la competitivitat, i permetrà augmentar la presència d’embarcacions tant de gran eslora com de petita i mitjana eslora. Tot això sense deixar d’atendre embarcacions de caràcter social, amb la construcció d’una marina seca per a atendre més adequadament aquest tipus de vaixells més menuts.

El projecte preveu 370 amarraments en la dàrsena interior (de 12 metres fins a 130 metres d’eslora) 74 amarraments en la dàrsena nord (de 24 metres a 115 metres d’eslora) i 227 amarraments en la dàrsena sud (des de 6 metres fins a 40 metres d’eslora). En el varador del projecte, la capacitat de la maquinària d’hissada i avarada proposada abastarà embarcacions des de 10-15 metres d’eslora fins a 60 metres. A més, es disposarà d’una marina seca capaç d’acollir-hi 228 embarcacions de fins a 8 metres.

Per a la part de terra, es preveuen instal·lacions capaces d’acollir el teixit productiu, oficines (que ja existeixen en la dàrsena interior) i espais dedicats a la formació nàutica, investigació, comercials i de restauració i oci.