Pròrroga de la nuclear de Cofrents, devolució de menors migrants i premi de tauromàquia: les 100 exigències de Pérez Llorca a Sánchez

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i el president del Govern, Pedro Sánchez, van mantindre dimecres la seua primera trobada bilateral, en què van acordar la constitució d’una comissió mixta per a la reconstrucció després de la dana a la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu de coordinar actuacions i accelerar les obres necessàries per a evitar noves inundacions.

En la trobada, Pérez Llorca va lliurar a Sánchez un document (complet al final de la informació) amb les 100 exigències que considera prioritàries per a la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un informe de 43 pàgines que, en molts casos, incideix en l’argumentari crític del Govern valencià en relació amb la dana, per exemple amb la gestió de les ajudes estatals. Fora de la dana, les peticions van en la línia de l’acord d’investidura aconseguit entre el PP i Vox en matèria d’immigració, d’aposta per l’energia nuclear o fins i tot la recuperació del premi nacional de tauromàquia, suprimit el maig del passat any pel ministre de Cultura, Ernest Urtasun.

Barrancs, preses i ajudes

Les primeres peticions van encaminades a l’execució de les grans infraestructures hidràuliques per a previndre noves avingudes. Entre altres actuacions, es demana agilitzar les obres de laminació i millora del drenatge del barranc del Pozalet i de la Saleta; condicionament del barranc de la Saleta; canalització i drenatge a la conca de Poio; augment de la capacitat de drenatge transversal de l’A3 en diversos punts com en l’encreuament amb l’AVE o el barranc de Poio; canalització dels trams més perillosos del riu Túria; ampliació de la capacitat de desguàs del llit del riu Túria. Reducció del risc d’inundació de la ciutat de València i de l’Horta Sud mitjançant l’ampliació de la capacitat de desguàs del nou llit del Túria; preses de Vilamarxant i de Xest; i reparació urgent de la presa de Forata.

Quant a les ajudes, plantegen la resolució “de manera immediata” dels expedients pendents del Consorci de Compensació d’Assegurances: “Més de 1.100 expedients empresarials continuen pendents o amb pagaments a compte insuficients, comprometent així la recuperació econòmica de les zones afectades. A més, s’ha de revisar les taxacions perquè s’ajusten al valor real dels béns danyats”. A més, insisteixen que “les ajudes del programa DANA, gestionades pel Govern, es tramiten amb una lentitud notable, cosa que genera retards en la seua arribada als beneficiaris”.

Defensa de les nuclears i reforma del sistema de finançament

Quant a política energètica, la Generalitat Valenciana exigeix “autoritzar la pròrroga de la vida útil de la central nuclear de Cofrents més enllà del 2030, ja que aporta prop del 45% de la demanda elèctrica de la Comunitat Valenciana” així com “garantir un tracte equitatiu pel que fa a altres comunitats autònomes en matèria nuclear.

D’altra banda, recorda que l’actual sistema de finançament autonòmic es va aprovar el 18 de desembre de 2009 i en virtut de la disposició addicional setena de la mateixa Llei 22/2009 que regula el sistema actual, estableix que el Consell de Política Fiscal i Financera valorarà els diferents aspectes estructurals del sistema de finançament amb caràcter quinquennal.

Una llei que va deixar relegada la Comunitat Valenciana “a l’últim lloc en ingressos per població, una llei que hauria d’haver-se revisat el 2014, i que, per tant, va amb onze anys de retard en la seua actualització”. Una actualització que hauria de “corregir la insuficiència global i vertical del subsector de comunitats autònomes, i hauria de garantir la suficiència estàtica del model com la dinàmica, tenint en compte els efectes de l’envelliment sobre la despesa pública”, així com “establir un grau d’anivellament que siga almenys total en la despesa per als serveis públics fonamentals i reduir les divergències de finançament per competències homogènies per habitant ajustat”.

Habitatge, protecció de dones i dependència

El president valencià exigeix en el document presentat, entre altres qüestions, “agilitat en el projecte de la Caserna d’Enginyers de València, davant el bloqueig del Govern d’Espanya, la Generalitat Valenciana ha assumit la seua responsabilitat i ha impulsat directament la licitació de 25 habitatges públics en sòl propi”

A més, recorda que “el novembre del 2024 es va sol·licitar formalment al Ministeri d’Habitatge la cessió gratuïta a la Generalitat Valenciana de 1.056 habitatges de la Sareb a la província de València per a posar-los a la disposició de persones afectades per la dana i atendre reallotjaments”.

També se sol·licita al Govern d’Espanya “l’increment d’efectius i dispositius policials per a garantir la protecció efectiva de les dones en situació de risc”.

Quant a la dependència, s’insisteix en la necessitat que el Govern finance el 50% del cost efectiu de la dependència, com s’estableix en la llei i com ja han acordat amb Catalunya i el País Basc. De la mateixa manera, s’exigeix el pagament del deute acumulat, que ascendeix a 4.000 milions d’euros.

Devolució de menors migrants

El document recull la petició de la derogació del Reial decret 2/2025 (que ja s’ha recorregut davant el Tribunal Constitucional) per a frenar un repartiment de menors migrants no acompanyats a la Comunitat Valenciana: “Ens oposem a un repartiment que utilitza els menors com a mercaderia i que deixa fora de la distribució els seus socis separatistes de Catalunya i el País Basc. Es tracta d’una decisió imposada, sense consensuar amb les CA; sense dotar-la de recursos i sense planificar que no pot ser assumida per uns centres de menors valencians que ja estan saturats”.

En aquest punt, assumeix l’argumentari de Vox quan assegura que “on millor està un menor és amb la seua família i per això instem el Govern a col·laborar en la cerca de fórmules legals perquè els menors que han arribat a la nostra Comunitat tornen amb els seus pares i famílies. Una aposta que es combina amb la coordinació als països d’origen per a donar-los una oportunitat de futur”.

Senyals d’identitat i dama Elx

El document posa en relleu que “hi ha diversos organismes públics, alguns dels quals finançats pels ministeris corresponents, les pàgines web dels quals són en castellà, en alguna llengua estrangera, i en tres de les quatre llengües cooficials presents a Espanya (català, gallec i basc), i s’hi omet el valencià. Això suposa un incompliment del nostre Estatut d’Autonomia i un menyspreu a la Comunitat Valenciana”

A més es reivindica el retorn de la Dama d’Elx, “una reivindicació històrica de la ciutat d’Elx, que no és atesa des del Govern, motiu pel qual se sol·licita que es facen públics els informes tècnics que desautoritzen el préstec de la Dama d’Elx per a poder esmenar espacialment i tècnicament aquests informes i exhibir la Dama d’Elx amb totes les garanties de conservació necessàries. El Govern té l’obligació de la cessió temporal d’una peça tan important per a la ciutat d’Elx i tota la Comunitat Valenciana com és la Dama d’Elx”.

També es demana l’impuls del dret civil valencià que sorgeix “en el segle XIII i va estar en vigor fins al 1707 amb la supressió de la Corona d’Aragó. Aquestes normes s’han recuperat en altres autonomies com Aragó, Catalunya, les Illes Balears, el País Basc, Navarra i Galícia”.